Les noies i les STEM

La poca presència de dones en les professions relacionades amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) és un tema de debat recurrent i, fins i tot, un problema que governs i institucions estan decidits a eliminar. No sembla, però, que algunes institucions dediquin els mateixos esforços per equiparar el nombre d’homes i dones en professions universitàries on elles són la immensa majoria. L’informe de l’OCDE The ABC of Gender Equality in Education n’és una prova.

A l’Annex 1 de l’estudi es detallen alguns dels programes desenvolupats als països de l’OCDE destinats a atraure dones a professions STEM i homes a professions vinculades a la salut, l’educació i el benestar. A grans trets, aquests programes es basen en seguiments de la composició de l’alumnat i el professorat, en el foment de les polítiques de conciliació i el suport financer a alumnes de minories.

Una lectura de l’annex, però, revela que la majoria de polítiques destacades són per atraure dones a les STEM. Els programes destinats a incrementar la presència d’homes citats a l’estudi se centren, sobretot, en l’àmbit de l’ensenyament, ja sigui en educació infantil (Alemanya i Suècia), com en general (Flandes).  

Presència d’homes i dones

Malgrat els exemples en l’annex i que l’OCDE afirma que nois i noies segueixen escollint la futura carrera en base a estereotips, l’estudi basa gran part de la seva articulació en la necessitat de captar més noies en les STEM. Es parteix de l’assumpció que, si es millora la confiança de les nenes envers les matemàtiques, obtindran més bons resultats i es veuran més avesades a triar professions relacionades.

Les dades aportades per l’OCDE són un apunt més en el debat sobre si les diferències en l’elecció de les carreres entre homes i dones és deguda a factors ambientals o bé a diferències innates. Si es vol aprofundir en la qüestió, el web en castellà Politikon n’ha realitzat una extensa anàlisi i ha abordat la bretxa en les carreres tècniques de forma específica. No obstant això, el que sí que es pot qüestionar de l’OCDE és l’enfocament triat per tractar l’elecció de carreres que fan nois i noies.  

Professions de primera i de segona

L’organització afirma que les professions STEM “són la columna vertebral de les economies” i afegeix que es tracta de les professions més demandades i més ben remunerades.

Seguint aquesta idea, és raonable concloure que cal atraure més dones al sector, no només perquè puguin cobrar més, sinó també perquè aportin punts de vista nous que ajudin a fer avançar les disciplines i, de retruc, l’economia. Ara bé, serà difícil atraure persones (homes) a sectors considerats de menys valor i amb una remuneració més baixa.

Si s’observa la taula de sota es comprova com entre les deu professions més populars entre les noies entrevistades a l’estudi PISA hi ha els oficis de metgessa –amb una popularitat semblant entre els nois–, advocada, psicòloga, periodista/escriptora, decoradora, infermera/llevadora, mestra o veterinària. La majoria són professions rellevants en el marc de l’estat del benestar o, fins i tot, en un estat democràtic. L’informe no veu com a potencial problema la poca preferència dels homes per aquestes professions. Almenys no en la mateixa magnitud que la poca presència de dones en les STEM.

 

informe PISA 2012

Com el seu nom indica, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) té com a objectiu potenciar l’economia dels països membres. És comprensible, doncs, que la seva preocupació sigui fomentar aquelles professions que generen un valor afegit a l’activitat econòmica.

Però els estats tenen objectius més enllà d’assegurar la bona marxa de l’economia. Un relat que posi en valor la importància de professions relacionades amb les ciències socials, les ciències de la salut, l’art i les humanitats en l’assoliment d’aquests altres objectius sí que hi té cabuda. De fet, l’OCDE mateixa reconeix que, en molts casos, les professions STEM s’han de valdre de les altres disciplines per desplegar tot el seu potencial innovador.

Per teixir un nou relat que posi en valor les professions amb majoria de dones, es pot prendre com a exemple el cas de Finlàndia, que ha fet del seu model educatiu –i del rol del professorat– una marca associada a la qualitat democràtica i el benestar, així com una pedrera de ciutadans ben formats.

Si es volgués plantejar els discurs en el marc d’un debat estrictament econòmic, la posada en valor d’aquestes disciplines també seria possible. Al cap i a la fi, la població d’un país continua sent un actiu econòmic important i el seu benestar no és només una garantia econòmica, sinó també un factor rellevant per a l’estabilitat política.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR