'Oxenfree': quan elles són les heroïnes i ells la càrrega

Avís: Aquest article pot contenir spoilers!

Oxenfree és un joc altament recomanable per diverses raons: perquè l’estètica ens atrapa, perquè la música i efectes sonors són impecables i, sobretot, perquè compta amb una meravellosa trama fantàstica amb clares referències a The Blair Witch Project i House of Haunted Hill que es barrejen amb uns salts temporals genials à la Primer o Inception. A més, aquest videojoc compta amb una història no lineal, és a dir, que en funció de les decisions que prengui el jugador, varia la història i el final. En definitiva, aquesta creació de Night School Studio és excel·lent, sobretot per aquelles persones que gaudim del gènere fantàstic i dels videojocs estil point-and-click.

L’estètica, tot i ser un joc en 2D i amb gràfics poc potents, ens atrapa per diverses raons. Principalment perquè té paisatges dramàtics amb pinzellades clarament romàntiques que es barregen amb una estètica pop i vuitentera degut a les tonalitats pastel i les formes triangulars dels arbres. De fet, podríem fins i tot considerar els paisatges com un dels protagonistes principals del joc, perquè ocupen la major part de la pantalla i mai passem del gran pla general. El disseny de personatges, en canvi, és força fluix, però com que pràcticament no els veiem, tampoc arriba a molestar.
thumb-1920-678166

Tot i que el pla no s’arribi a tancar mai, els efectes sonors provinents de la ràdio que porta constantment l’Àlex ens endinsen a la seva història i a la de les illes fantasma, les Edward Islands. A Oxenfree podem experimentar la força que poden tenir els efectes sonors, en ser precisament aquests els que ens fan esgarrifar de debò mentre la imatge es manté ancorada en el pla general. Quan l’Alex sintonitza la ràdio, ens endinsem a la veritable part fantasmagòrica de les illes Edwards… A més, la música ambiental estil indie feta amb sintetitzadors realça la nostàlgia vuitantera que impregna Oxenfree.

Però el que realment fa avançar la tètrica història d’Oxenfree son els personatges i, més específicament parlant, els personatges femenins. És remarcable veure com a Oxenfree són els personatges femenins els que tenen la càrrega de la història mentre que els personatges masculins són bàsicament una càrrega. Una de les escenes més remarcables és la que l'Alex discuteix amb el seu nou germanastre Jonas sobre qui ha de tocar un tallacircuits per tal de tornar a posar en funcionament una vagoneta. Durant aquesta escena, en Jonas insisteix diverses vegades en reparar-lo ell, però l’Alex no el deixa. A més, el germanastre de l’Alex demostra ser poc destre en múltiples ocasions, perquè es queda atrapat quan ha de seguir-la escalant o saltant de roca en roca i ella l’ha de rescatar.

thumb-1920-678169

Tot i que és positiu que les dones tinguin el “control” d’Oxenfree, també podria fer-se d’una manera més equilibrada, o, amb altres paraules, sense haver de demostrar la superioritat d’un sexe sobre l’altre. Tot i que aquesta pràctica ha estat la forma més comuna del sexe masculí per demostrar la superioritat sobre el sexe femení, no vol dir que sigui un métode vàlid. Per què ha de ser més important tenir coneixements tècnics per sobre d'altres tipus de coneixements? O també ens podem formular la pregunta: per què un sexe ha de ser l'heroic i l'altre el rescatat?

Totes les imatges han estat baixades de la pàgina web https://wall.alphacoders.com

Alba J. Bagà

Comunicòloga audiovisual especialitzada en pedagogia audiovisual.

1 comment

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR