Murdered by...

La violència contra les dones explicada als joves

Murdered by my boyfriend (Assassinada pel meu nòvio) i Murdered by my father (Assassinada pel meu pare) són dues pel·lícules per a televisió de la BBC Three, el canal de la corporació pública britànica dirigit als joves. Ambdues produccions tracten respectivament dos aspectes de la violència envers les dones: les agressions físiques i psicològiques en l'àmbit de la parella i els crims d'honor.

Basades en fets reals

Murdered by my boyfriend (2014) es basa en l'assassinat de Casey Brittle, de 21 anys, que va ser apallissada fins la mort per la seva parella davant de la seva filla de dos anys. A banda de per la brutalitat del cas -el nòvio de Brittle, Sánchez Williams, va arribar a utilitzar una taula de planxar durant la pallissa i la va deixar inconscient al terra durant dues hores- el fet va cridar especialment l'atenció de l'opinió pública britànica perquè, durant els dos anys previs a l'assassinat, la policia havia rebut onze avisos de violència masclista fets per Brittle, les seves amigues o els seus familiars. Al film, escrit per Regina Moriarty, els noms s'han canviat: la protagonista es diu Ashley i l'assassí, Reece.

Murdered by my father (2016) explica la història de Salma, una jove de 17 anys que és assassinada pel seu pare, Shahzad, després de negar-se a casar-se amb el jove que ell havia escollit, el fill d'un company de negocis. La unió assegurarà a la família estabilitat econòmica. A Salma no només no li agrada el noi escollit pel seu pare, sinó que està enamorada d'un altre jove, Imi, fet que el pare percep com una deshonra que desencadenarà el tràgic final. El film no parla de cap cas en concret de la vida real, però sí que està basada en els anomenats delictes d'honor, que, a banda dels assassinats, inclouen els segrestos o les agressions físiques. Es tracta de crims perpetuats per la família de la víctima (normalment una dona, a causa del rol social assignat) que es perpetuen per restablir l'honor que la víctima, suposadament, ha tacat amb el seu comportament. Per escriure el film, l'autor Vinay Patel va comptar amb l'assessorament de l'ONG Karma Nirvana, que lluita al Regne Unit contra els matrimonis forçats i altres situacions que poden derivar en delictes d'honor. La fundadora de l'ONG, Jasvinder Sanghera, va fugir de casa als quinze anys per escapar d'un matrimoni forçat, i va ser repudiada per la seva família. La germana gran es va suicidar a causa del seu matrimoni, també forçat, durant el qual va patir abusos.

El que ens diuen sobre la violència masclista

Li pot passar a qualsevol noia

Ashley és una noia alegre, vital, a qui li agrada sortir de festa amb les amigues i té una feina. Aparentment, també té el nòvio perfecte, atractiu, sensible i que a més, és un pare afectuós. Salma també és una jove amb qui és fàcil identificar-s'hi: vol acabar els estudis, té amistats i s'enamora, amb tot el flirtreig a base de selfies, sexting i missatges i trucades furtives que comporta. I, a més a més, té un pare que l'estima i la cuida. L'agència de les dues protagonistes s'accentua gràcies a que són elles qui narren la història un cop mortes, fins al punt que les seves paraules obren i tanquen la pel·lícula.

Com es pot veure en els tràilers, els creadors han recreat una estètica i un ambient proper a la realitat de la majoria de joves.

No són fets aïllats

Després de contemplar els assassinats i que les paraules d'Ashley i Salma cloguin el film, una pantalla negra ens informa que el que acabem de veure és un fet habitual: "Ashley va morir al cap de quatre anys de relació. Durant aquest període de temps, es calcula que 229 dones van ser assassinades com a resultat de la violència masclista"; "Des del 2010, al Regne Unit s'han denunciat 12.000 casos de violència basada en l'honor. Inclou pallisses, segrestos i una seixantena d'assassinats. L'any passat, es van rebre unes 9.000 trucades a línies d'ajuda".

Diferències entre els dos productes: el marc de referència

El films tracten violències diferents i, per tant, malgrat seguir la mateixa estructura narrativa i tenir el mateix objectiu de denúncia, tenen enfocaments un pèl diferents.

Murdered by my father fa molta més incidència en el caràcter estructural de la violència que rebrà Salma. Des de l'inici se'ns marquen rols de gènere: és ella qui fa el menjar al pare i al germà petit i es responsabilitza de les tasques de cura del segon. Se'ns diu que Salma i el seu pare havien pactat que ella es casaria un cop finalitzat els estudis. Hi ha escenes en les quals el pare de Salma i el seu promès parlen d'ella donant per fet que s'hi casarà sense ni tan sols saber si la protagonista hi està d'acord. També es mostren les pressions que rep el pare d'altres membres de la comunitat un cop se sap que ella està amb un altre noi malgrat estar promesa. El pare del promès li arriba a dir que s'ocupi "de la seva porqueria" (en referència al deshonor que suposa que la seva filla hagi mantingut una relació amb un altre home).  El film fa partícip de la violència estructural al germà de Salma. Quan el pare la tanca a l'habitació i ella li demana ajuda, ell passa de llarg. La violència en l'àmbit comunitari també es fa per omissió: en l'escena en què Salma s'escapa de casa, una veïna que presencia l'acte abaixa la persiana.

El caràcter evident la violència estructural es veu en la figura del pare. Es presenta com un vidu que ha tirat endavant sol als seus dos fills a base d'esforç i que té detalls afectuosos amb Salma. Aquest vincle es destaca en les paraules finals de Salma: "Pare, em sap greu que estiguis ferit. Em sap greu que t'hagi decebut. Ja sé que deu ser dur, no sembles tu. El pare que conec vol que jo sigui feliç. I jo també vull que siguis feliç. Creus que ho podem fer l'un per l'altre? Així ho espero. Perquè t'estimo. I l'amor ens fa ser amables si el deixem. Així que crec que val la pena".

A Murdered by my boyfriend, el focus es posa en la desmitificació de conceptes vinculats a l'amor romàntic. "La meva història va començar i acabar quan em vaig enamorar. Però no és una història d'amor", narra Ashley mentre jau morta. Quan una amiga li demana que deixi Reece, Ashley li contesta: "És l'home que em diu que sóc guapa, que m'estima, el pare de la meva filla". Una de les frases que Reece li etziba quan l'assetja és: "Estem fets l'un per l'altre". Parlant amb una clienta sobre l'agressivitat del seu nòvio, aquesta li treu ferro a la qüestió i li contesta a Ashley que es tracta d'una relació passional, que són les que valen la pena.

La pel·lícula també retrata els mecanismes de dominació de Reece envers Ashley que van més enllà de la violència física i que a l'inici de la relació poden semblar actituds de cortesia. Al final, és ell qui gestiona els diners i qui controla amb qui parla a les xarxes socials o amb qui surt de festa -li dicta com ha de vestir-. Li compra un telèfon mòbil i li exigeix que li agafi les trucades immediatament o li enviï imatges seves cada dos per tres. Quan Ashley descobreix que ell té un amant, Reece li contesta que no n'ha de fer res i que són obsessions seves perquè està grassa. L'aspecte físic d'Ashley quan se separa del seu agressor és molt més saludable que no pas quan està amb ell -se la veu demacrada-, una forma evident de transmetre que aquella relació no és positiva.

Tanmateix, la pel·lícula no fa incidència en el caràcter estructural de la violència que Reece exerceix envers Ashley. Pot ser que sigui degut a què es basa en un cas real en el qual la família i amics de la víctima van donar-li suport en tot moment, però el cert és que el film no aprofundeix, per exemple, en el fet que la policia no la va protegir malgrat els avisos. A diferència del pare de Salma, Reece se'ns presenta com un mala peça des del principi.

Això fa que, per al públic masculí, sigui més fàcil reflexionar al voltant dels valors, els rols i les pressions que han portat a  Shahzad a assassinar la seva filla. El germà de Salma, encara un nen, exemplifica el conflicte envers el model de masculinitat predominant: la socialització amb els homes adults el fa adoptar actituds sexistes amb la seva germana, però també se'n penedeix i li demana perdó. Reece, en canvi, és percebut com un tipus violent, i tinc els meus dubtes que el públic masculí pugui arribar a reconèixer-se en aquest personatge.

Imatge de portada: promocional de 'Murdered by my father', BBC Three.


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR