La utopia postfeminista de 'Broad City'

Broad City és una sèrie de Comedy Central que mostra l'èpica amistat entre l’Abbi i la Ilana, dues noies de Nova York basades en les pròpies creadores i intèrprets de la sèrie: Abbi Jacobson i Ilana Glazer. Broad City va néixer com una websèrie produïda de forma independent que va cridar l'atenció d'Amy Poehler, que va decidir convertir-se en productora executiva de la seva adaptació a la televisió.

broad-city

L’Abbi espera que treballar netejant un gimnàs la porti a aconseguir realitzar el somni de ser entrenadora personal, però falla estrepitosament en cada oportunitat que se li ofereix. La Ilana manté miraculosament la seva ocupació com a comercial d'una startup, malgrat passar hores dormint sobre la tassa del vàter i turmentar als companys de feina. Per a les noies el fracàs va més enllà de l’àmbit laboral i cap de les dues sembla tenir el més mínim control sobre la vida adulta. Encara així, la sèrie té un to optimista i valora més el camí que la destinació: les noies superen juntes cada obstacle que se'ls presenta sense preocupar-se de la direcció en la que les aventures les duen. Nova York es converteix en un escenari fantàstic on l'slapstick més surrealista es barreja amb la realitat. Al primer capítol de la tercera temporada, l'última en emetre's, la Ilana es col·loca la cadena de ferro de la seva bicicleta al voltant de la cintura i perd la clau, fet que porta a una sèrie de gags físics executats de forma extraordinària: des de ser arrossegada per un camió fins a quedar enganxada a uns testicles gegants magnetitzats a una galeria d'art contemporani, tot això com a resposta literal als brams de la Ilana sobre com les dones pateixen el pes de les cadenes del patriarcat.

bc_301_episode_thumbnail

Broad City va més enllà de la comèdia per convertir-se en un reflex de les complexitats de la vida del millennial postgraduació, dedicada a feines decebedores i mal pagades, arrossegant deutes, perdent l'interès a aparentar portar una vida perfecta quan la realitat és diferent. La sèrie és un cop a la cara al lifestyle artificial de blocaires i instragramers que fabriquen estàndards impossibles per a la resta de mortals, que no viuen per idealitzar les seves experiències vitals. La tercera temporada obre amb un muntatge a pantalla partida de la vida de la Ilana i l’Abbi als seus respectius banys, al ritme de Let ‘Em Say de Lizzo & Caroline Smith (“que diguin el que vulguin / pensaran el que pensin / i m'encanta / i hauria d'encantar-te a tu també"). Al bany es depilen, sofreixen els estralls de la regla, l’Abbi llegeix la biografia de la Hillary Clinton mentre la Ilana rep sexe oral. Una d'elles fa un petó a un test d'embaràs negatiu, l'altra intenta allisar-se el pèl púbic. Devoren cadascuna la seva meitat d'una caixa de bombons en forma de cor. La sèrie es manté realista malgrat la hiperbolització que requereix el format sit-com, principalment per la naturalitat dels seus personatges i la intimitat de la seva relació, basada en l'amistat real de les seves creadores.

L'amistat entre l’Abbi i la Ilana és l'essència de la sèrie. Resulta interessant com es tracta d'una relació lliure de conflictes, perquè la prioritat per a ambdues és mantenir-se unides enfront dels obstacles que els llança la vida. La representació de l'amistat entre dones és per si mateix poc comuna a la televisió, i Broad City fa un pas més enllà comprenent que el drama no té lloc a una relació d'amistat genuïna i complexa com la de les protagonistes. La Ilana i l’Abbi tenen una dinàmica única, però alhora universal: s'escriuen missatges constantment, parlen per Skype a totes hores (fins i tot mentre la Ilana està al llit amb la seva parella), i recolzen i justifiquen cada decisió de l'altra per ximple que sigui: l’Abbi carrega amb la Ilana en braços després que aquesta s'afarti de menjar marisc malgrat saber que n’és al·lèrgica, i la Ilana amaga sota la seva samarreta les deposicions de l’Abbi quan deixa de funcionar la cadena del bany i tem que el noi que li agrada es trobi el panorama.

02-broad-city-girls.w1200.h630

L'element escatològic està sens dubte present a la sèrie, que insisteix en veure la naturalitat dels cossos com quelcom ordinari i còmic en lloc d'amagar-ho o pintar-ho de glamur. No només parlen obertament dels seus cossos i la seva sexualitat, sinó que dediquen capítols sencers a fer-ho. El principal conflicte d'un dels episodis de la seva última temporada té lloc quan a l’Abbi li baixa la regla durant un vol i no disposa de la seva maleta, ja que l'aerolínia l'ha obligat a facturar-la per falta d'espai. Tant ella com la Ilana revolucionen al passatge de l'avió a la recerca d'un tampó per a l’Abbi, en una trama que no només resulta hilarant, sinó que també reflexiona sobre el tabú del tema tant a la televisió -l’Abbi xerra amb una dona sobre el poc que es parla en la cultura popular sobre la menopausa- com a la societat -ambdues discuteixen sobre l'injust que és per a les dones haver de pagar pels tampons-.

18-broad-city.w750.h560.2x

Broad City es planteja així com una utopia postfeminista en què les dones (i els homes) són lliures de parlar amb confiança sobre els seus cossos i utilitzar-los com vulguin, sense avergonyir-se'n en cap moment i trobant recolzament en altres dones, gaudint de la vida per poc que s’assembli al lifestyle que marca la Cosmopolitan.

Imatge principal i adjuntes al text: Comedy Central

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR