La mà de la llum

Ahir moria als 88 anys Ursula K. Le Guin, un dels pilars de la fantasia i la ciència ficció contemporània, injustament oblidada per molts i tràgicament desconeguda per d’altres.

Le Guin es descrivia a ella mateixa com a feminista, i quan va acceptar el premi per la seva contribució a les Lletres Americanes el 2014, un d’entre tants, va parlar sobre la importància de la ficció en temps de realitats difícils:

“S’acosten temps durs, temps en què voldrem la veu d’escriptores que poden veure alternatives a com vivim ara, que poden veure més enllà de la nostra societat atemorida i la seva obsessió tecnològica, que poden entreveure altres maneres de ser, i fins i tot imaginar una base real per a l’esperança. Necessitarem escriptores que puguin recordar la llibertat –poetes, visionàries-, realistes d’una realitat més gran.

Ara mateix, necessitem escriptores que entenen la diferència entre produir un bé de mercat i practicar una art. Desenvolupar material escrit per tal d’adequar-se a les estratègies de ventes i maximitzar els beneficis empresarials i de publicitat no és el mateix que publicar o crear llibres amb responsabilitat.

Els llibres no són només mercaderies, el benefici econòmic està sovint en conflicte amb els objectius de l’art. Vivim al capitalisme, el seu poder sembla inescapable – però també ho semblava el dret diví dels reis. Qualsevol poder humà pot ser resistit i canviat pels éssers humans. La resistència i el canvi sovint comencen a l’art. Molt sovint, al nostre art, l’art de la paraula.”

Són les paraules d’una autora compromesa, i tot i que la traducció és meva, i el femení plural genèric també és meu, Le Guin havia defensat l’ús de pronoms neutres (com el they anglès) arribant a discutir amb il·lustres com George Bernard Shaw. Des de les seves més de vint novel·les, més de cent relats, volums i volums d’assajos i poesia, Le Guin ens impel·leix al canvi, a ser millors.

El seu primer relat, Roccanon's World, va ser publicat el 1966, però va ser dos anys més tard, amb El mag de Terramar quan va aconseguir una gran notorietat, proposant un món on la pràctica de la màgia és tant precisa i moralment ambigua com la de la ciència al nostre món. Terramar té una clara influència tolkieniana, però deixa de banda la guerra entre Bé i Mal, amb majúscules, per a proposar l'equilibri com a meta.

La mà esquerra de la foscor arribaria el 1969 i permetria a Le Guin establir-se com a un dels noms més importants al canon de la ciència ficció. A la novel·la, Le Guin explora la societat del planeta Gethen, on les persones no són ni mascles ni femelles, sinó que adopten els atributs d'un sexe només durant curts períodes de temps per a poder reproduir-se. La novel·la és un experiment intel·lectual on Le Guin afirmava "eliminar el gènere per a veure què hi havia sota" i que li va valdre tant el premi Hugo com el Nebula, els dos majors guardons de la ciència ficció.

Des de Terramar a Gethen, els protagonistes de Le Guin sovint s’aproximen als problemes amb una visió conciliadora i de diàleg, resolent amb comunicació i compromís problemes que freqüentment són grans malentesos i que disten universos sencers de l'èpica –i el bel·licisme- de referents de la fantasia i la ciència ficció com Tolkien o Herbert.

Le Guin sabia perfectament que una bona novel·la deixa un solatge al seu lector, i els seus llibres eren, a més de creacions literàries de primer nivell –com demostra el reguitzell de premis Hugo, Locus, Nebula i tants d’altres que va rebre-, vehicles per a una ideologia humanista, transformadora i feminista.

Combinant al·legoria, un gran poder d’immersió i un estil net però líric, Le Guin s’enduia els lectors al que ella anomenava “les terres interiors” de la imaginació, fent, segons ella, una prosa que podia ser una força moral. “Si no pots o no vols imaginar els resultats de les teves accions, és impossible actuar moralment i amb responsabilitat”, declarava en una entrevista a The Guardian el 2005.

Molts crítics han atacat a Le Guin per caure en una veu moralista i quasi pedagògica als seus darrers llibres, com si a l’escriptora se li estigués acabant la paciència amb una humanitat que no sembla voler aprendre dels seus errors. Avui, al dia de la seva mort, cal recordar la importància de la seva veu, i de la ficció, per sostenir-nos en mig de la realitat.

Foto © Associated Press.


T'agrada la nostra feina?

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR