Judith Butler i l’accés (físic) al coneixement

El dimecres 8 de febrer, la teòrica feminista Judith Butler va oferir una xerrada a la University College London (UCL) per parlar sobre gènere i parentesc a la tragèdia d’Eurípides Les Bancants.

A causa de l’èxit de convocatòria, el Departament de Filologies Clàssiques de la UCL va haver de canviar la ubicació inicial de la conferència a un auditori més gran. Si bé el canvi va ser motivat per la intenció d’incloure tota la gent que havia demanat accedir a la conferència, el trasllat va acabar amb l’exclusió d’una part del públic: la nova sala no tenia accés habilitat per a persones amb una discapacitat física.

Dos dies abans de la conferència, Naomi Jacobs, una investigadora predoctoral sobre discapacitat i religió a l’Escola d’Estudis Orientals Asiàtics de Londres que fa ús d’una cadira de rodes, va escriure una carta, sotasignada per 66 acadèmics i activistes, al Departament de la UCL per queixar-se de la situació. Tot i això, la conferència es va acabar celebrant al lloc no habilitat per a persones amb una discapacitat. L’opció que es va oferir a les persones que no hi van poder assistir va ser que la veiessin per streaming.

Tanmateix, la carta va arribar a mans de Judith Butler hores abans que se celebrés la xerrada. L’autora, que precisament escriu sobre els processos que determinen quins cossos es perceben com a vàlids, no només va denunciar públicament la situació a la conferència, sinó que es va reunir uns dies després amb les persones que no van poder assistir a la conferència per motius d’accessibilitat. Segons informa Jacobs al seu blog, Butler es va comprometre a no parlar mai més en un recinte que no estigués habilitat per ser accessible per a tothom.

Jacobs explica que la UCL la va convidar a col·laborar perquè els esdeveniments organitzats a partir de llavors fossin més inclusius però, segons explica Jacobs, la universitat no va especificar si se la pagaria per aquesta feina o no. Una tasca que, tenint en compte que Jacobs té un màster d’Estudis sobre Discapacitat, cap perfectament dins de la seva professió. Jacobs assegura que, en altres contexts, aquest tipus de col·laboració es percep com a voluntària i, per tant, no remunerada.

El no reconeixement d’aquest tipus d’assessorament com a professional pot considerar-se un obstacle més al desenvolupament professional de les persones amb discapacitat física. En aquesta línia, Jacobs aprofitava el cas de la UCL per explicar que les seves oportunitats per anar a conferències internacionals eren més escasses que les de persones que no utilitzen cadira de rodes per desplaçar-se.

Imatge destacada: Judit Butler. Font: VersoBooks.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR