‘Joc de Trons’ recap: temporada 7, episodi 3

ALERTA! SPOILERS!!

Si fos per mi, Cersei Lannister guanyaria la partida de Joc de Trons des de ja, i el que queda de temporada estaria dedicat a Euron Greyjoy i Jamie Lannister llançant-se indirectes sobre els gustos sexuals de Cersei; als bros Jon Snow i Tyrion Lannister fent una ruta per Ponent en pla Entourage, i a Sansa Stark jugant a l’Age of Empires al Nord. A l’última temporada, tothom moriria congelat per culpa del pas dels caminants blancs. Seria la cirereta perfecta per a una sèrie caracteritzada per recordar-nos constantment que, per sobreviure, tant li fa que siguis bo o dolent, l’important és tenir un pla.

La Reina, desacomplexada

“La justícia de la reina” va seguir aquesta tònica. Els Lannister continuen apuntant-se victòries i pagant els seus deutes, gràcies a la conquesta del Regne dels Tyrell. Vam veure una Cersei absolutament alliberada, a qui li importa una figa que se sàpiga que es fica al llit amb el seu germà bessó. L’escena postclau va ser la típica que trobem en una pel·lícula romàntica. Cal dir que el sexe es va iniciar malgrat Jamie va dir no en un primer moment. I això, juntament amb les paraules finals que Olenna Tyrell li va dedicar al bessó de la Reina “L’estimes de veritat. Pobre boig, serà la teva fi...”, converteix al Lannister en una versió patètica de l’heroi cavalleresc, aquell que ho fa tot per amor, fins i tot llançar nens per una finestra o violar la dona que estima. Per cert, el detall de Jamie tornant-se a posar la mà d’or quan Cersei entra la cambra donaria per un article acadèmic de Jack Halberstam sobre la construcció de la masculinitat mitjançant pròtesis.

Tal com he defensat sempre, a Cersei li devem haver exposat la doble moral de l’espectador, que ha admirat els seus germans per fer accions similars que en ella s’han considerat immorals. També, tal com explica Eudald Espluga, ens ha ofert un model d’heroïna tràgica que reacciona amb fúria als designis del destí. Perquè no és el mateix que una profecia vaticini que seràs l’alliberador de Ponent (com Jon Snow o Daenerys Targaryen) que no pas que veuràs morir els teus tres fills, una reina més bella que tu et prendrà el lloc i finalment moriràs assassinada pel teu germà petit. El triomf de Cersei encarnaria l’ideal que la voluntat individual és capaç de superposar-se a qualsevol dificultat. I això, amiguis, és el que mameu quan us compreu tassetes de Mr. Wonderful, aneu a una TED Talk o us llegiu l’enèsim llibre d’autoajuda.

La primera vegada

La primera vegada sol ser un desastre, estàs nerviosa, no coneixes l’altra persona... això és més o menys el que li passa tant a Jon Snow com a Daenerys Targaryen el primer cop que es troben. Sort que Sam ha curat Jorah Mormont i que Jon Snow compta amb Sir Davos, perquè sinó aquests dos no duraran més de dos telenotícies. Melisandre va explicar, després de set temporades, el significat del títol de la saga, Cançó de gel i foc (Jon és el gel, Daenerys el foc) i li va dir a Varys que tant ell com ella moriran a Ponent. Com a elements rellevants, Daenerys va deixar que Jon mini el vidre de drac que necessita per matar els caminants blancs. I ja està.

Per la seva banda, Sansa està fent una feina excel·lent com a cap del Nord. Igual que Cersei, ens recorda que les guerres també es guanyen per qüestions tan prosaiques com assegurar-se que tothom té menjar i que les armadures estan preparades per aguantar el fred. Mentrestant, seguim esperant que lord Baelish faci honor a la seva condició de persona que va començar tot aquest fregat convencent Lisa Arryn de matar el seu marit i tingui un pla mestre més enllà de deixar-se estossinar per Jon Snow i xiuxiuejar coses inquietantment transcendentals però molt òbvies a l’orella de Sansa. Casualment, després d’una d’aquestes lliçons apareix Bran. Sansa li ofereix ser senyor d’Hivernalia, però Bran declina l’oferta perquè és el corb de tres ulls i, a aquestes alçades, l’únic que es pot esperar d’ell és ser un deus ex machina.

Adéu, Olenna

Des d’aquí acomiadem a la Reina dels Flasques, la senyora de les senyores, Olenna Tyrell. La teva mort va ser una victòria. No podem dir el mateix d’Ellaria i Tyene.

Imatge destacada: fotograma del capítol, pertany a l’HBO. Font: Youtube.


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR