‘Joc de Trons’ recap: temporada 7, episodi 1

AVÍS: Aquest article conté spoilers.

El primer capítol de la nova temporada de Joc de Trons situa tots els protagonistes principals a la casella de sortida del que serà una guerra a quatre bandes: Jon Snow al nord, Daenerys Targaryen a l’est, Cersei Lannister al sud i el Rei de la Nit més enllà del mur.

El capítol, doncs, té un ritme molt més pausat que el del final de la sisena temporada. Si bé això té lògica des d’un punt de vista narratiu –els personatges han de digerir tot el que ha passat i preparar-se per a la guerra–, pot desesperar un pèl els espectadors, que després d’esperar tres mesos més del que s’havien esperat fins ara per veure una nova temporada de la sèrie poden estar àvids d’acció.

Records de la temporada passada                                                                                  

La temporada comença amb Arya Stark acabant de consumar la venjança contra la casa Frey per haver assassinat la seva mare, el seu germà i la seva cunyada. Malgrat que resulta divertit veure Arya interpretant Walder Frey, l’escena no deixa de ser una continuació, sense tanta intensitat, de l’escena amb la qual vam acomiadar temporalment la petita dels Stark la temporada pasada.

Aquest moment de sorpresa descafeïnada és dels que té més acció de tot el capítol, juntament amb el muntatge, picat i divertit, que ens explica la monòtona vida de Samwell Tarly a la Ciutadella, basada en endreçar llibres-atendre els malalts-servir el menjar als maestres-netejar orinals-tornar a començar. La decisió de l’equip de muntatge s’agraeix per dues raons: per fer entretinguda la narració de la vida repetitiva d’un personatge força insuls en un indret contemplatiu, i per trencar el ritme narratiu del capítol, ni que sigui temporalment. És en les escenes de Sam on descobrim el destí de Jorah Mormont: afectat per la greyscale, roman aïllat en una de les cel·les de la Ciutadella. Com no podría ser d’una altra manera, Mormont li pregunta a Sam si la seva khaleesi ja ha desembarcat a Ponent.

La història ens recorda que Samwell és a la Ciutadella a formar-se per ajudar Jon Snow a derrotar els caminants blancs. I ho fa: descobreix que Dragonstone/Rocadrac, l’illa on s’ubica l’ancestral castell dels Targaryen, és curullla de dragonglass, un dels dos materials, juntament amb l’acer valiri, que pot matar els caminants blancs.

Qui també va sobre la pista dels caminants blancs és Brandon Stark, que arriba al fortí de la guardia de la nit arrossegat per Meera Reed. Gràcies a les visions de Brandon, veiem que els caminants blancs s’apropen amb un exèrcit de morts vivents. No és cap novetat, però serveix per recordar-nos la seva inquietant presència. Un altre que descobreix el poder de les visions és el Gos, Sandor Clegane, embarcat en una road trip amb els bros Thoros de Myr i Beric Dondarrion. El primer introdueix el Gos en el noble art de llegir les flames del foc, i el segon té un debat existencial sobre per què el Senyor de la Llum segueix tornant-lo a la vida un cop rere un altre.

Jon Snow i l’exèrcit paritari

Passant ja als personatges principals, Jon Snow segueix intentant crear una força de resistència contra els caminants blancs. Per fer-ho, haurà d’unir totes les cases del nord, fins i tot aquelles que van donar suport als Bolton. Jon perdona les cases rebels i els fa jurar lleialtat, cosa que no agrada gens a Sansa Stark, que el qüestiona públicament. En privat, Jon li retraurà aquest fet, i Sansa es disculparà i li dirà que és un gran líder (cal dir-ho molt fort i de tant en tant perquè a aquestes alçades els espectadors encara no ho sabem). La relació de Jon i Sansa és tensa: si bé és cert que la decisió de Jon és encertada –els líders de les cases rebels que queden són nens, els seus pares ja van morir en la batalla dels bastards–, sembla que, en general, Jon continua sense fer gaire cas a Sansa, un fet que ja hem vist que no és bona idea. Evidentment, Petyr Baelish sap que Sansa està una mica mosca i torna a iniciar moviments per apropar-se a ella, però de moment Sansa no li fa cas. Veurem quant dura.

L’atac de matxirulisme de Snow es compensa un pèl quan anuncia que les dones s’han de formar també en armes per lluitar contra els caminants blancs. Això genera un allau de queixes dels senyoros de la sala, semblant a la indignació que ha creat l’anunci de Jodie Whittaker com a nova Doctor Who. Per descomptat aquestes queixes reben els flasques de Lyanna Mormont, que ve a dir que ella, i les altres dones del Nord, no pensen estar-se de braços plegats mentre els seus marits se’n van a fer d’herois. A Zena no ens cansem de repetir que si Mormont fos la mare de dracs la sèrie hagués durat una temporada. La gran revelació de la trama del nord és que Sansa explica que va aprendre molt de Cersei Lannister i que l’admira. No és gran cosa, però em serveix a mi i a la sèrie per introduir la trama de la Reina.

Cersei, maquiavèlica

Ens retrobem amb Cersei caminant per sobre d’un mapa acabat de pintar de Ponent, on repassa amb Jamie Lannister les opcions que tenen per consolidar el seu poder a Ponent i crear una dinastia que pervisqui durant segles. Jamie ho veu fotut, però Cersei  li diu que ni se li passi pel cap fer-li un mansplaining, que ella no s’ha passat tota la vida escoltant el seu pare per a res. Vaja, que Cersei, igual que Tywin Lannister, té UN PLA.

De moment, una part important sembla que consisteix a deixar-se seduir per Euron Greyjoy, que té la força naval més poderosa de les terres de Ponent, amb permís dels seus nebots a la fuga. Cersei el rebutjarà, i Euron jura no tornar a posar els peus sobre Desembarcament del Rei fins que no ho faci amb un regal que pugui fer que Cersei confiï en ell. El més interessant de la relació Cersei-Euron és l’hostilitat (gelos?) de Jamie envers el senyor de la Casa Greyjoy.

Ponent, finalment

Els últims minuts del primer capítol es dediquen a un dels moments que estàvem esperant des de la primera temporada: l’arribada de Daenerys a Ponent. S’instal·la a Dragonstone/Rocadrac, el primer assentament dels Targaryen, procedents de l’est, i des d’on van iniciar la conquesta de Ponent. Aquesta part de la història conté diverses escenes solemnes, com ara quan Daenerys palpa per primer cop la sorra de la platja, o quan passeja els seus dits per la taula on els seus avantpassats van escolpir el mapa de Ponent. El capítol acaba amb un “Comencem” que, més enllà de donar el tret de sortida oficial a la segona fase –i última- del joc de trons, recorda al cop sobre la taula de Frank Underwood quan esdevé president dels EUA  a House of Cards.

Imatge destacada: fotograma de la sèrie. Font: HBO.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR