Joc de Trons: Ja era hora

L'últim capítol de la sisena temporada de Joc de Trons és un dels millors de tota la sèrie. I, a més, ha estat un dels que es recorden on les dones hi han tingut un paper més determinant.

AVÍS: AQUESTA PUBLICACIÓ CONTÉ 'SPOILERS' DE L'ÚLTIM CAPÍTOL DE LA SISENA TEMPORADA DE 'JOC DE TRONS'

Llarga vida a la reina Cersei

Cersei Lannister, primera del seu nom, és per fi Reina. Ho havia estat durant molt temps a l'ombra, però ara ja seu al tron de ferro. El que ha rubricat el seu accés al tron ha estat un assassinat en massa, i això la converteix en una gran malvada. Una malvada que ja no es mou en l'àmbit terrenal, mundà i fútil de la Cort -allà on el sistema sexe-gènere de Ponent ha ubicat les dones i els homes emasculats- sinó que se situa en una lluita que, tant a la sèrie com en molts altres productes de ficció, encara està massa reservada als personatges masculins més heteronormatius: el poder i la glòria.

Per arribar-hi, Cersei ha realitzat una mena de ritual de pas en què s'ha anat deslliurant dels seus atributs típicament femenins, i que va començar amb el passeig de la vergonya de la temporada passada. A la sisena, hem vist una Cersei sense la seva llarga melena rossa, molt més freda i calculadora -la irracionalitat ha estat, fins aquesta temporada, marca de la casa de molts personatges femenins- i s'ha desvinculat ja dels seus tres fills, tots morts, i que eren vistos com la font de la seva debilitat. L'armadura de Reina ja no té res a veure amb els vestits de mànigues llargues que havia lluït en temporades anteriors.

El Nord recorda

El capítol 9 va ser el del triomf de Sansa Stark sobre el seu violador i torturador. En aquest, la seva mirada amb Petyr Baelish mentre la resta de senyors del Nord proclamaven Jon Snow com a Rei del Nord fa sospitar sobre les seves intencions. Voldrà frenar Littlefinger o s'hi aliarà? Què passarà quan sàpiga qui és la mare de Jon? Aquesta escena, per cert, ens va deixar un altre moment memorable: la intervenció de Lyanna Mormont. Perquè sabem que si ella hagués tingut els tres dracs, la sèrie hauria durat una sola temporada.

La venjança segueix sent el leitmotiv d'Arya Stark. Un fet positiu, però, és que ha recuperat la seva agència -ja no és ningú-. Melisandre, per la seva part, ha assumit els errors del passat, i suposem que el fet d'haver fet les coses bé des que va suggerir a Stannis Baratheon que cremés la seva filla Shireen l'han salvada de la mort.

Sororitat (1)

La venjança, que havia encegat Ellaria Sorra i les seves filles, ha contagiat Olenna Tyrell, que ha teixit una aliança amb les governants de Dorne per acabar amb Cersei Lannister. Olenna, com sempre, va fer gala d'una llengua esmolada -fent callar les odioses Serps de Sorra- i va establir una aliança reticent amb Ellaria, una pràctica, la de l'apoderament, que va fer sovint amb la seva malaurada néta Margaery. El que Olenna, Cersei i Ellaria tenen en comú és que han posat sobre el tauler de joc les seves disputes personals i ambicions, una pràctica que, a causa de la distribució de rols tradicional, han fet habitualment els homes.

Sororitat (2)

Al capítol 9 es va formalitzar l'aliança entre Yara Greyjoy i Daenerys Targaryen, i en l'últim episodi de la sisena temporada s'ha materialitzat, amb els vaixells salpant cap a Ponent. Al vaixell principal, destaca una composició paritària: Daenerys i Missandei, per una banda, i Tyrion Lannister i Varys (que té una màquina màgica que el fa saltar de Dorne a Mereen), per l'altra. Homes, per cert, que s'escapen dels cànons de la masculinitat tradicional. En aquest sentit, és interessant veure com els homes amb una representació de gènere més normativa -llevat de Jon Snow perquè és l'heroi i té una cabellera envejable- s'estan convertint en els més prescindibles, o bé en instruments d'altres persones per assolir els seus fins. La representació que més coixeja, però, és la de l'homosexualitat masculina, sobretot si, per exemple, comparem el paper de Loras Tyrell amb el de Yara Greyjoy, lesbiana (o bisexual).

Imatge de portada: fotograma del capítol final de la sisena temporada de 'Joc de Trons'.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR