Horror i gènere: cinc recomanacions fílmiques per aquest Halloween

'The thing from another world' (1951)

La secretària contra la pastanaga assassina!

"Et congelarà la sang!" (RKO)

Aliens! Un reporter intrèpid (Douglas Spencer) visita una base aèria d'Alaska en la que treballa el seu amic, el Capità Hendry (Kenneth Tobey). Junts investiguen el que sembla un accident d'avió, però resulta ser un ovni atrapat al gel. The thing from another world és un dels intents més sòlids de cinema de ciència ficció dels anys cinquanta, que sent una adaptació lliure de la novel·la Who Goes There (John W. Campbell, 1938), inspiraria el més conegut remake de John Carpenter al 1982, The Thing.

Alerta de spoiler: el monstre de The thing from another world és una pastanaga intel·ligent que es reprodueix asexualment, es mostra impassible davant les emocions humanes i s'alimenta de sang, matant a tothom qui s'interposa al seu camí. Mentre els homes es barallen i fracassen en el seu intent d'acabar amb el vegetal hominoide, és la Nikki (Margaret Sheridan), la secretària, qui proposa la solució: cuinar-lo. Aquí cal tenir en compte que es tracta dels anys cinquanta, i és cert que el tros de tòpic fa mal, però a partir d'aquest moment la Nikki es converteix en l'heroïna de la pel·lícula, deixant en evidència al Capità i revertint (dins dels límits de l'època) els rols de gènere de la ciència ficció i el terror.

'Repulsió' (1965)

El passadís de qualsevol discoteca a les 4 de la matinada.

El passadís de qualsevol discoteca a les 4 de la matinada. (Compton Films)

Psicosi! La protagonista de Repulsió és la Carol (Catherine Deneuve), una dona que no sent més que repulsió tant per les exigències socials al gènere femení com pels homes en general. Malgrat que deixar la vida personal de Roman Polanski de banda és difícil, la veritat és que tant a Repulsió com a la posterior La llavor del diable (1968) el director planteja trames molt interessants des del punt de vista del gènere, parlant ambdues històries de com la bogeria de les dones protagonistes troba el seu origen en la violència de l'home.

Repulsió s'estrena dos anys després de que Betty Friedan publiqués La mística de la feminitat (1963), criticant la visió de la feminitat com a passiva, maternal i subordinada a l'home. La Carol, la protagonista de Repulsió, es tanca al seu apartament intentant fugir dels paranys d'aquesta feminitat tradicional, exemplificades a l'àmbit domèstic. El fet de cuinar o fer-se la manicura són moments convertits en escenes d'horror absolut, i la violència patriarcal és representada com l'origen de la terrorífica demència de la Carol.

'Halloween' (1978)

Holi.

LES ULLERES. (Compass International Pictures)

Assassins! John Carpenter funda molts dels principis del cinema de terror modern a Halloween, una pel·lícula de baix pressupost que va popularitzar el slasher durant els anys vuitanta i va definir les normes del gènere i els trops que el fonamenten. A Halloween es troba, per exemple, un dels primers exemples de la figura de la final girl. Laurie (Jamie Lee Curtis) es troba perseguida per un assassí que, quinze anys abans, sent encara un nen, va matar la seva pròpia germana. I tot això durant la nit de Halloween.

Malgrat ser més aviat problemàtica en qüestions de gènere, Halloween ha estat sempre un referent per la crítica feminista de cinema, sobretot per part d'autores com Carol J. Clover, que han estudiat la representació de gènere al cinema de terror. Amb el pas dels anys el slasher ha anat evolucionant i ha donat pas a noves final girls molt més positives, com a Bound to Vengeance (2015) o Final Girl (2014), que directament deconstrueix el mite convertint a la noia en l'assassina de la pel·lícula.

'Ginger Snaps' (2000)

"Esos días del mes".

"Esos días del mes". (Motion International)

Dones llop! John Fawcett, conegut per la sèrie Orphan Black, dirigeix l'any 2000 Ginger Snaps. La pel·lícula explica la història de la Ginger (Katherine Isabelle) i la Brigitte (Emily Perkins), dues germanes que passen l'estona fingint les seves pròpies morts. Tot canvia quan a Ginger li baixa la regla per primer cop i es converteix en dona llop, per a la sorpresa de la seva germana. Ginger-llop es dedica a atacar homes, ficar-se al llit amb uns altres i fumar porros. I la Brigitte li dóna suport sempre, per estrany que li sembli trobar a la seva germana udolant a la lluna.

Al principi de la pel·lícula, un anunci de la televisió es pregunta: “Pot passar-li això a una dona normal?” Seguint la línia de Carrie (1976), Ginger Snaps converteix la feminitat abjecta en protagonista i trenca amb tot el normal.

'Una noia torna a casa sola de nit' (2014)

Terroríficament guai. (VICE Films)

Terroríficament guai. (VICE Films)

Vampiresses! En blanc i negre, Ana Lily Amirpour explica la història d'una noia hipster (Sheila Vand) que es passeja per un poble iranià buscant homes als quals xuclar-los la sang.

La directora explica que quan va visitar Iran, país on van néixer els seus pares, li van recomanar dur el xador, una peça de tela negra que cobreix tot el cos excepte la cara. Amirpour va pensar que allò molava bastant i semblava una capa vampírica, i així es va posar a treballar en la pel·lícula. L’antiheroïna de A girl walks home alone at night és així una vampira skater que, sota el xador, es dedica a atacar homes que hagin abusat de dones d'una forma o una altra.

 

Imatge principal de Halloween (Compass Int. Pictures).

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR