Nostàlgia|'Hook': oda a la infància

Si hi ha un actor que està present en els records de la infància de la majoria de nens dels noranta aquest és probablement Robin Williams, amb pel·lícules com La Senyora Doubtfire (1993), Jumanji (1995), Flubber i el Professor Sonat (1997) i per descomptat Hook (1991).

Hook és una pel·lícula que, per algun motiu, guarda un lloc especial entre les pel·lícules preferides de la meva infantesa. Tornant-la a veure (aquesta vegada en DVD i no en VHS com feia vint anys enrere) vaig caure en el compte que potser sigui la pel·lícula perfecta per comentar a l'apartat de Nostàlgia, no només perquè potser revisqui a la ment de molts records de la infància, sinó perquè la pel·lícula, al meu parer, tracta sobre nostàlgia, la malenconia per la infància perduda.

Hook és una pel·lícula dirigida per Steven Spielberg i al costat de Robin Williams (Peter Pan) podem trobar altres grans actors com, Dustin Hoffman (Capità Garfi), Julia Roberts (Campaneta) o Maggie Smith com Wendy.  Steven Spielberg es va prendre algunes llicències amb la història original de James. M. Barrie, o diguem que va crear alguna cosa així com una seqüela. I és que en aquest cas en Peter Pan abandona el país de Mai Més, convertint-se en un adult, pare de dos fills, seriós, tan atabalat per la sobre dedicació al seu treball que ha oblidat què és ser nen i que ell també va ser-ne un; però no qualsevol nen, ell va ser Peter Pan. Pel que sembla el fet de dir-se Peter Banning o que la seva àvia adoptiva sigui la Wendy no li donaven prou pistes. Sí, he dit àvia. Spielberg converteix la Wendy en una octogenària que ha dedicat la seva vida a acollir nens sense llar, entre ells Peter Pan. El Peter visitava la Wendy tots els anys, en la seva última visita s'adona que ella s'ha convertit en adulta i ell no, és llavors quan veu una de les nenes que cuida la Wendy, s'enamora i decideix quedar-se al nostre avorrit món i créixer.

Peter es casa amb aquesta nena i tenen dos fills, que al cap dels anys el Capità Garfi decideix raptar i portar al país de Mai Més, aquestes casualitats que té la vida… Llavors apareix Campaneta i s'emporta en Peter adult a Mai Més. Allà ella intenta convèncer a Peter Pan i a Garfi i al seu seguici de pirates del fet que ell és en Peter Pan. No ho aconsegueix i fa un pacte amb el Garfi: té tres dies per convertir en Peter Banning en Peter Pan, i així sotmetre's a un duel amb en Garfi i poder recuperar als seus fills.

És aquí quan entren en acció els nens perduts, que al principi es mostren poc inclinats a creure que aquest “iaio vell i molt gros” sigui el seu antic líder. Després de molts esforços i amb l'ajuda dels nens perduts, Peter recorda qui era, aconsegueix usar la seva imaginació, volar, cridar, lluitar i cloquejar. Per descomptat que rescata els seus fills, venç el capità Garfi i torna a casa sent un pare més comprensiu i més dedicat als seus fills i menys al treball.

Els nens perduts (Imatge de Rex)

Hook és una pel·lícula amb encant. Amb decorats, especialment l'arbre on viuen els nens perduts, que recorden a una atracció de Disneyland. Té una ambientació fantasiosa, de somni,  que la converteixen en una pel·lícula encantadora. En veure-la de petita feia que m'entressin ganes de ser una nena perduda. Però, espera…nena? Després de diversos anys sense veure-la, m'he adonat que probablement no hi hagi lloc per a mi al país de Mai Més, ni tan sols com a pirata. I és que la pel·lícula presenta pràcticament una absència total de dones o nenes. L'única nena que trobareu és la filla del Peter, i la Campaneta -però aquest rol ja està agafat-  així que suposo m'hauré de conformar amb ser una sirena. La Wendy o la Moira (la dona d’en Peter) amb prou feines apareixen en tota la pel·lícula. L'absència de dones a Hook pot ser excusada, perquè Spielberg parteix de la història de Barry i d'aquí el conegut síndrome de Peter Pan, que afecta en la seva majoria homes. No obstant això, si ens trobem amb un Peter Pan ha d'haver-hi una Wendy, i Spielberg prescindeix d'aquest paper a la pel·lícula. Aquesta versió elimina per complet el paper de la Wendy com a “mare” o protectora dels nens perduts, una tasca estereotipada, sí, però almenys tenia una més enllà del simple esment que li donen en la pel·lícula. A Hook ens trobem amb un patriarcat, on el Peter Pan passa a ocupar aquest paper, no només de pare dels seus fills, sinó també pare/protector dels nens perduts.

Malgrat aquests aires patriarcals, la pel·lícula és una gran reminiscència de la infància que recorda la senzillesa de ser nen, com per exemple, el fet que els seus pensaments feliços són caramels, xiclets, cavallets o bestioletes, o com els seus menjars són un festí d'imaginació. Així també ens fa recordar que, malgrat créixer, no cal oblidar-se de cridar, lluitar i cloquejar.

Fotograma de la pel·lícula

 

Imatge de portada de Flipboard.


T'agrada la nostra feina?

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR