(Hetero)normalització

El 28 de juny de 1968, Marsha P. Johnson, una drag queen afroamericana; Tammy Novak, una dona trans; Silvia Rivera, una drag queen llatina, i Stormé DeLarverie, una lesbiana i drag king, es van oposar a la repressió que passava al Stonewall Inn envers les persones LGTBI, fet que va iniciar el que avui, cada any per aquelles dates, es coneix com a l'Orgull.

Molt ha plogut des de llavors i, més cap a millor que cap a pitjor, sembla que la nostra societat* ha evolucionat i el col·lectiu també. Tot i això, aquesta evolució tendeix a ajustar-se a diferents patrons imposats.  Per entendre els avantatges i els inconvenients que ha portat la normalització al col·lectiu LGTBI, hem de mirar com s'ha representat al món de la cultura.

Abans de Stonewall

Inicialment, les representacions del col·lectiu no estaven massa marcades, i els amaneraments s'entenien com a gestos exagerats per expressar emocions a causa de les limitacions del cinema de l'època. No obstant això, en la dècada dels anys vint ja es dibuixava els personatges homosexuals com a homes que tenien rols del sexe oposat i característiques femenines. És a dir, se'ls representava com a amanerats, exagerats i efeminats amb veus de xiulet, on constituïen un paper humorístic perquè "no eren homes". Termes degeneratius com Sissy o Pansy vénen d'aquesta època . A les dones ni tan sols es considerava que poguessin ser lesbianes.

Més endavant, als homosexuals se'ns va començar a dibuixar com a personatges perversos, malignes o sàdics, adjudicant-nos els papers de dolents i antagonistes principals. Clar exemple d'això és La Soga (1948), genial film i magistral lliçó de cinema sobre el treball del pla seqüència. També cal remarcar que, durant aquest període, l'homosexualitat es considerava una malaltia mental, i això provocava batudes de la policia.

la soga (1948)

La Soga (1948)

Durant la dècada dels cinquanta, qualsevol personatge que s'identifiqués com a homosexual era un inadaptat que normalment era dolent o tenia clares tendències suïcides, que duia a terme. Al llarg de l'època dels seixanta, es van arribar a fer films on el personatge homosexual acabava casant-se amb una dona,  suïcidant-se o morint assassinat.

Després de Stonewall

Ja ben entrats els setanta, la màquina de Hollywood va veure al col·lectiu com un grup demogràfic objectiu per als seus productes. Films com The Boys in the Band van ajudar a ensenyar el col·lectiu com a gent normal, malgrat que la seva representació es basés en estereotips. A l'actualitat s'ha arribat a mostrar personatges del col·lectiu LGTBI com a persones tridimensionals on la seva sexualitat no és  res més que una característica més que no justifica els seus comportaments, ja siguin dolents o bons. Tanmateix, encara s'ha seguit reduint  els personatges altament queer a secundaris o còmics.

Darrerament en diversos llocs, ja siguin xarxes socials o programes de televisió, ens hem trobat amb una figura interessant. La de l'homosexual, tot i que encara es veu més en els homes, que no s'identifica amb el col·lectiu al qual pertany.

Aquestes persones consideren que l'Orgull, el col·lectiu LGTBI i, per assimilació, les persones que ho celebren, no representen les seves idees de com ha de ser una persona homosexual, en utilitzar una idea de normalització tergiversada per la narrativa televisiva i cinematogràfica. Una visió del col·lectiu homosexual on ser cis, no efeminat  i "ser normal com la societat" és la norma.

Tal com vam explicar en aquest article, el que aquestes persones demanen en excloure determinades expressions de gènere i sexualitat del col·lectiu no és normalització, sinó heteronormalizació, en basar-se en els mateixos paràmetres que estableixen un binarisme de gènere en què la masculinitat, a més, sol estar més ben valorada que la feminitat.

Aquesta actitud és d'allò més irònica si es té en compte que va ser gràcies a la lluita impulsada per una drag queen afroamericana i una de llatina, una lesbiana drag king i una dona trans, que aquestes persones han aconseguit tenir una posició social privilegiada.

*Aquest article tracta sobre societats occidentals, entenent que altres llocs del món estan regits per les seves pròpies dinàmiques, a més de tenir altres nocions de representació de gènere i diferents visions sobre les diferents orientacions sexuals.

Javi Morán

Javi Morán

Graduat en cinema i audiovisuals per l'ESCAC i especialitzat en guió audiovisual. Activista LGTBI+.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR