Hatsune Miku, la primera 'idol' japonesa virtual

Japó és un país ple de complexitat.

És el país dels otaku, de l’anime, del manga i de tot tipus de productes destinats a fer que un munt de joves (i no tan joves) es passin llargues estones consumint oci.  En general, la distribució de productes d’oci es divideix segons sectors demogràfics: hi ha productes separats per a nens, nenes, nois joves, noies joves, homes adults i dones adultes. Cal tenir en compte que es tracta d’un un país amb molt racisme i sexisme. Així, per exemple, es un dels països amb una bretxa salarial més marcada, i la participació de les dones en política és gairebé nul·la.  Tot i això, aquestes classificacions demogràfiques i de gènere no exhaureixen, ni de bon tros, la complexitat de les formes de consum de cultura popular en el país del sol naixent.

A Japó s’hi produeixen algunes de les ficcions més poderoses del món. Les narratives japoneses i els personatges que les poblen tenen un abast internacional. Podem trobar-hi de tot: princeses, monstres, robots, alienígenes… i idols.

Per qui no sàpiga què és una idol, es tracta d’una figura semblant a la celebrity americana o europea, però més específica: en la majoria de casos, les idols són actrius i cantants molt joves, que han aconseguit la fama apareixent als mitjans de comunicació. Tot i que també trobem idols masculins, és un món principalment protagonitzat per dones. Un dels exemples més coneguts és el de les integrants del grup AKB48, un format per noies guapes i joves que abandonen el projecte i són substituïdes a mesura que es fan “grans” (és a dir, que arriben als 21 o 22 anys). Com el seu nom indica, les idols tenen una gran rellevància popular i són idolatrades pels seus seguidors.

Japó és també un país hipertecnologitzat: hi trobes màquines expenedores a cada cantonada i cartells lluminosos a tot arreu on vas, sobretot a les ciutats més grans, com Osaka i Tòquio.  Tanmateix, el govern continuat del Partit Liberal Democràtic de Shinzo Abe és testimoni del fet que l’ideologia dominant a Japó és nacionalista i, en molts sentits, conservadora.

Quan la tecnologia futurista i el món del consum desenfrenat de les idols es troben, es produeixen fenòmens com el de la cantant virtual Hatsune Miku. Es tracta de la primera idol japonesa incorpòria: una dona jove l’existència (si se’n pot dir així) de la qual és fruit del treball d’un equip de creadors i d’uns algoritmes informàtics. Hatsune és la primera cantant virtual, i no només fa concerts amb tecnologia 3D tant al Japó com arreu del món, sinó que també ha aparegut en animes, videojocs i d’altres mitjans. El passat 27 de març, per exemple, la vam poder veure a Barcelona, passejant-se per l’escenari de l’Auditori de Barcelona i cantant amb la seva inconfusible veu sintètica, fruit d’una tecnologia anomenada VOCALOID. Tot i que la realització de l’esdeveniment va ser menys que òptima, una podia oblidar-se que es tractava d’una noia creada per ordinador.

Independentment de la tecnofília o tecnofòbia amb què ens volguem acostar a aquest fenòmen tan pròpiament japonès, és clar que es tracta d’una mena de producte que, si més no en principi, obre la porta a noves maneres de produir i consumir espectacle. Hi ha tres aspectes interessants que m’agradaria assenyalar: es tracta d’un cas on hi ha un desdibuixament de fronteres entre diferents mitjans; es tracta d’un personatge de ficció sense narrativa de ficció associada; i es tracta d’un cas on el transhumanisme fa un pas més enllà en el camp de la producció cultural.

En relació al primer aspecte: Hatsune Miku és un personatge nòmada. No pertany pròpiament a cap mitjà concret: és tant un personatge musical com una imatge amb aspecte d’anime que apareix en audiovisuals i videojocs. D’alguna manera, la idol virtual instancia la distància entre el personatge mateix i els mitjans que habita, la manera com un mateix personatge pot travessar diferents mitjans.

Però una de les coses més fascinants de Hatsune Miku és que, a més a més, la seva existència traspassa els mitjans representacionals i s’incorpora a la realitat mateixa. Fent ús de la imatge tridimensional i la tecnologia sonora, es passeja pels escenaris reals amb una veu que no és d’aquest món.

Qui és la Hatsune Miku? D’on ve? És un personatge que no té narrativa pròpia, no ha sortit de cap història ficcional. En el món otaku això és bastant comú. Diu Azuma Hiroki en el seu llibre Otaku. Japan’s Database Animals que en el món postmodern en el qual ens trobem, les narratives han deixat de ser importants. Els otakus, i cada cop més el públic general, consumeix no tant ficcions com personatges. Segons Azuma, el que explica el comportament i les activitats de l'otaku és una resposta afectiva a certes característiques de personatges que apareixen en els productes en qüestió; el que es coneix com a elements moe. De fet, tal com explica Azuma, el que motiva a l'otaku, sobretot a partir dels anys noranta, no és el desig de consumir narrativa, sinó com d’atractiu resulta un personatge pels seus elements moe. Així, l'èxit d'un producte no està determinat pel fet que una obra sigui bona o dolenta, sinó la capacitat que tenen els creadors d'introduir elements moe en els personatges a través d'un disseny i una caracterització que desperti el desig de l’otaku.

Hatsune Miku és un d’aquests casos: un personatge que no té cap narrativa al darrere, però que atreu molts joves japonesos i d’arreu del món pel seu disseny i la seva caracterització. És un personatge de ficció que no correspon a la narrativa de ficció, sinó que pertany als esdeveniments del món real. No habita a la ficció, sinó a la realitat, a través de la seva presència als mitjans. És, per dir-ho d’alguna manera, l’encarnació del desdibuixament entre realitat i virtualitat, entre món “real” i mitjans de comunicació.

Finalment, m’agradaria acabar amb una reflexió posthumanista: és l’art quelcom que pertany a artistes de carn i ossos? El fet que Hatsune Miku sigui un personatge ficcional que habita al món real planteja preguntes sobre el paper que han de tenir els ésser virtuals a la vida “normal”. Si en l’anime ja trobem actuació sense actors, amb Hatsune Miku anem més enllà: actuació sense actors, veu sense cantant, personalitat sense persona.


T'agrada la nostra feina?

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR