'Harry Potter i el llegat maleït': fanfiction teatral

L'única gràcia del vuitè volum de la saga Harry Potter és que es tracta d'una obra de teatre. Per la resta, la història no només no aporta res que sigui gaire novedós al que ja coneixem, sinó que, a més a més, malgasta el que serien una sèrie de línies argumentals interessants.

Harry Potter i el llegat maleït es pot considerar un fanfiction més que no pas la continuació oficial de la història que es va començar a entreveure al final del setè llibre. Escrita a sis mans per J.K.Rowling, Jack Thorne i John Tiffany, conté alguns dels pitjors vicis dels fanfictions més nefastos, com ara el fet que els personatges més estimats pel públic hagin d'aparèixer sí o sí, encara que s'hagi de forçat amb calçador, o que tots els personatges mínimament rellevants hagin d'estar relacionats entre si, sigui per amor, amistat o vincle familiar.

La parella protagonista, Albus Potter i Scorpious Malfoy -ja us he dit que la cosa era súper original-, és absolutament insulsa. No és del tot culpa seva. La història no deixa desenvolupar els personatges nous i els conflictes que es deriven de la relació amb les seves peculiars famílies. Així, tot allò que vam trobar descrit en set llibres aquí està condensat en un.

L'encongiment de l'univers Potter en espai i temps implica una reducció dràstica dels personatges que intervenen a l'acció, i les dones han estat les més perjudicades. Hermione Granger té poc paper, malgrat que el càrrec que ocupa és molt més interessant i poderós que el de Harry -i, per descomptat, que el de Ron, que a l'obra queda reduït a un simple bufó. La seva filla, Rose, que té el millor del pare i de la mare, té un paper força testimonial, tot i ser presentada a l'inici com la tercera en discòrdia en el duet Albus-Scorpius -sí, molt original també. Una vegada més, Ginny Weasley segueix tenint un paper subaltern envers Harry malgrat que, com als llibres originals, és una bruixa amb talent. De l'altre personatge femení destacat, Delphini Diggory, millor que cada lector en tregui les seves pròpies conclusions.

Harry Potter i el llegat maleït pot ser resultar interessant per a qui tingui un atac de nostàlgia o vulgui fer safareig d'una forma oficialment reconeguda per l'autora. Si no, ja us podeu submergir al món dels fanfictions de Harry Potter que hi ha a la xarxa, alguns dels quals segur que són més interessants que aquesta història.

Qui s'ho pugui permetre, li recomanaria que anés a Londres a veure l'obra de teatre -està dividida en dues parts- perquè, a més de viure la continuació de l'expansió de l'univers Harry Potter del paper al cinema i del cinema al teatre, podrà fer el guiri una estona. També podrà gaudir del talent de Noma Dumezweni, l'actriu que interpreta Hermione Granger. El fet que sigui negra va fer que diversos trolls racistes qüestionessin la seva idoneïtat. Seguint amb la seva tradició de flasques a la xarxa, J.K.Rowling els va contestar que era l'actriu més ben preparada per al paper i que, si la tria no els agradava, s'hi posessin fulles.

 

Imatge de portada: promocional del llibre. Font: Waterstones.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR