'Harlots': el negoci de la prostitució amb perspectiva femenina i feminista

Harlots (Meretrius, en anglès) es va estrenar a finals de Març per la ITV al Regne Unit i per Hulu a Estats Units. La sèrie, creada per Alison Newman (actriu; EastEnders) i Moira Buffini (directora; Byzantium, Jane Eyre) compta, de moment, amb una temporada de vuit episodis.

Harlots explora i subratlla el gran poder comercial de la prostitució del Londres del segle XVIII, i posa de manifest la importància i el poder de les dones emprenedores i ambicioses que els dirigien, així com les complexes vides de les que hi treballaven.

Margaret Wells. Font: EW.

Margaret Wells. Font: EW.

L'equip de producció de Harlots, que pertany a Monumental Pictures, està compost majoritàriament per dones: des de les dues directores fins a les productores executives, passant per les guionistes. El repartiment de la sèrie l'encapçalen Jessica Brown Findlay (Downton Abbey, Jamaica Inn), Samantha Morton (Fantastic Beasts), Lesley Manville (Maleficent, Mr. Turner) i una gairebé desconeguda Eloise Smyth (The Frankenstein Chronicles) que encarnen les quatre dones protagonistes.

La sèrie està basada en el llibre The Covent Garden Ladies (Les Dames de Covent Garden, 2005) de Hallie Rubenhold, acadèmica i historiadora britànico-americana especialitzada en el segle XVIII. El llibre és una adaptació de Harris's List of Covent Garden Ladies, un directori anual de les prostitutes en actiu de Londres, els seus noms i les seves especialitats, publicat des del 1757 fins al 1795. Es calcula que tenia una circulació de 8.000 còpies l'any, que es diu ràpid.

Margaret Wells i Lydia Quigley. Font: Monumental Television. Hulu.

Margaret Wells i Lydia Quigley. Font: Monumental Television. Hulu.

La trama se centra en la rivalitat entre el prostíbul de Margaret Wells, amb una clientela de classe mitjana treballadora, i el de Lydia Quigley, a qui visita l'aristocràcia, des dels alts funcionaris fins a la noblesa. Wells representa una classe social que pateix per sobreviure però farà el que calgui per aconseguir-ho, mentre que Quigley lluita per no veure arrabassats els seus privilegis socials, uns privilegis que ha aconseguit mitjançant enganys, connexions i crims. Malgrat això, la sèrie no evita presentar l'ambició de Wells com, en ocasions, deshumanitzada, ni mostrar els evidents remordiments de Quigley davant les seves accions més reprobables.

Paral·lelament, les filles de Wells, Charlotte i Lucy, s'obren camí en el negoci. Charlotte, amb més experiència, és l'amant d'un baronet, qui la manté, i a qui ni ella ni ningú suporten. Per la seva banda, Lucy, que debuta en el primer capítol, tot just comença a descobrir les llums i les ombres de la professió. Al seu voltant, un catàleg de personatges femenins, amb trames independents o de suport argumental que situen en tot moment les dones al centre d'aquesta sèrie. Històries sobre dones, narrades per dones, i amb mirada de dones (adéu, male gaze).

Charlotte Wells. Font: Hulu.

Charlotte Wells. Font: Hulu.

Harlots, que ha estat descrita com a "feminisme punk", aconsegueix tractar un tema que no és ni original ni sorprenent des d'un angle diferent, i ho fa sense caure en la frivolització, el morbo ni el dramatisme. L'equip darrere la sèrie és conscient que l'experiència femenina no és una, ni universal, sinó que és múltiple, i s'aprofita del gran ventall de personatges femenins a la seva disposició per explotar aquesta multiplicitat.

Aquesta idea també es trasllada a la representació de les relacions entre aquestes dones: des de la rivalitat entre les empresàries a càrrer dels prostíbuls, Margaret Wells i Lydia Quigley, fins a l'estreta amistat entre les germanes Wells, passant pel rencor d'Emily Lacey envers Quigley o l'amor romàntic i sexual entre... spoilers. Harlots ens ofereix dones que no s'encabeixen fàcilment en un trop, no per ser revolucionàries, sinó simplement per ser escrites de manera natural, com a dones reals. La representació racial hi té cabuda, així com la representació LGTBI. Una dona que no és blanca, ni heterosexual, i a més és prostituta, i que és l'altra meitat d'una de les dues trames romàntiques més importants de la sèrie? És possible escriure i interpretar, i dur a la petita pantalla a un personatge així, sí.

C9oINt6XYAAWE8g

Alguns de les treballadores del prostíbul de Margaret Wells. Font: Hulu.

L'ambició de la parella protagonista no es relega a la ficció, ja que les guionistes de Harlots semblen no tenir límit i intentar abastar-ho tot, i amb èxit. La sèrie explora temes com l'esclavitut, encara legal a l'època; la impunitat dels crims contra les dones -no s'ataca la legislació, sinó tots aquells qui protegeixen als criminals per tal que mai s'hagin d'enfrontar a la justícia; la línia entre el consentiment i la violació en la prostitució (molt més clara del que altres productes de ficció han representat), o el poder econòmic de les dones de diversos estaments socials, que destrueix el mite creat per un estudi androcèntric de la història sobre la simplicitat de la realitat econòmica de les dones. A més a més, Harlots presenta la prostitució de manera natural, com una opció derivada d'un sistema econòmic que disfressa l'opressió de llibertat.

Harlots té molt potencial, molta ambició i un gran equip al darrere amb unes idees molt clares. La seguirem amb atenció.

Imatge destacada: imatge promocional de Hulu. Font: Hulu.

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR