Guia d'introducció al 'queerbait'

Si sou fans d'alguna sèrie amb presència a la xarxa és molt possible que us hagueu topat alguna vegada amb el concepte "queerbait", normalment com a crítica a les decisions dels guionistes o dels promotors de la sèrie. Aquest terme, un neologisme nascut de les profunditats del fandom d'Internet, no es pot entendre desvinculat d'aquest ni dels afanys del mateix en la representació LGTB+. Però, què és el queerbait? Què implica, i per què és negatiu, i fins i tot nociu? Això és el que esbrinarem avui.

Què és el queerbait?

Queerbait, que és una paraula anglesa, vé de queer, el terme que ampara totes les inicials de la comunitat LGTB+ i de bait, que significa ham. Es refereix a la sèrie de referències, més o menys subliminals, que es poden fer, tant en el producte (no està limitat al contingut audiovisual, s'estén a tot tipus de mitjans de ficció) com en la seva promoció, per tal d'atraure un segment del fandom que o bé és LGTB+ o bé és consumidor/a de contingut LGTB+. Fins aquí tot bé. El problema ve quan aquest contingut que s'utilitza per atraure aquest consumidors/es no és real, és a dir, mai va més enllà del subtext o de la promoció de la sèrie. És a dir, que no es tradueix en una representació real del col·lectiu.

La trama de Captain America: Civil War gira entorn Steve enfrontant-se als seus companys per tal de protegir a Bucky. Però es clar, té molt més sentit colar un petó entre Steve i Sharon Carter, un personatge femení que, per cert, amb prou feines té diàleg.

La trama de Captain America: Civil War gira entorn Steve enfrontant-se als seus companys per tal de protegir Bucky. Però es clar, té molt més sentit colar un petó entre Steve i Sharon Carter, un personatge femení que, per cert, amb prou feines té diàleg.

Aquesta pràctica ens reflecteix, inevitablement, una demanda del fandom per aquest tipus de contingut. Només cal obrir Tumblr o AO3 (pàgina de publicació de fanfiction) per adonar-se'n. Avui dia els gays venen, però socialment, el model heteronormatiu pesa suficientment com perquè aquesta comercialització de contingut LGTB+ no es vegi reflectida en un contingut real en el producte final. Així doncs, si ja teníem un problema de manca de representació (i/o de mala representació en moltes ocasions), ara en tenim dos: se'ns promet representació per tal d'assegurar-se que consumirem el producte, però és una falsa promesa. Aquesta problemàtica, pels consumidors no LGTB+, es podria equiparar a oferir un caramel a un nen i treure-li de la mà, però quan es tracta d'un col·lectiu l'experiència identitària del qual s'utilitza comercialment, estem parlant d'un problema d'una magnitut molt més seriosa.

Com funciona?

Per entendre el queerbait cal tenir clars dos conceptes claus, també neologismes fandom: ship i canon. Un ship és una relació entre dos o més personatges que el fandom vol veure realitzada a la sèrie (o llibre, etc.). Més o menys, és com quan la teva àvia insisteix perquè surtis amb la néta de la seva millor amiga. Doncs us heu d'imaginar el fandom com la vostra àvia, amb la diferència que tenen un poder adquisitiu enorme, són la franja d'edat a qui més interpel·len les grans companyies productores de ficció i tenen molt d'entusiasme, molta energia i molta creativitat. No només consumeixen molt contingut, sinó que també en creen. I la vostra àvia vol molt, molt fort, que Sherlock i Watson siguin parella.

Fins ara -i si no, que els hi preguntin al fandom d'Star Trek- el contingut que creava el fandom (essencialment fanfiction, relats publicats a internet on aquests ships es realitzen) existia en paral·lel al canon, és a dir, al material creat pels productors i guionistes, el producte final. Val a dir que voler que personatges siguin parella, homosexuals o no, no s'ho han inventat, ni de bon tros, els millennials, tan com que la producció del canon no està completament aïllada de les demandes dels fans. El que sí que és cert és que, recentment, el queerbait s'ha convertit en una estratègia de promoció descarada i gairebé constant. Tornant al concepte de canon, un ship deixa de ser utilitzat com a queerbait quan es converteix en una relació real i oberta al producte final. Tanmateix, no pretenem que tots els ships siguin canon, sinó que no s'utilitzi un ship com a queerbait.

Alguns exemples de queerbait

Riverdale. Font: Tumblr.

Riverdale. Font: Tumblr.

La nova gallina dels ous d'or de la CW, Riverdale, s'està coronant aquest any. Aquesta escena correspon al capítol pilot, i és un petó, no consentit, per cert, entre dos personatges que fa quatre escenes que s'han conegut, i entre els quals no hi ha cap tipus de relació romàntica o sexual. No cal dir que aquest ship s'ha convertit en un dels recursos promocionals més utilitzats per la sèrie a la xarxa, arrossegant actors, guionistes i fandom en un autèntic festival del queerbait que ha provocat la sortida de l'armari forçada d'una de les seves actrius per tal de defensar-se dels atacs del fandom.

q4

Sherlock. BBC.

Si el queerbait fos esport olímpic, Sherlock (BBC) probablement acabaria fent podi, juntament amb Supernatural. El subtext homoeròtic de la sèrie és asfixiant. No només això, sinó que gran part de les trames giren entorn la relació de dependència entre els dos personatges, clarament aprofitant-se dels desitjos d'una part de la seva audiència. Les campanyes promocionals tirant d'aquest filó són un altre tema, i han estat objecte de debat en el passat.

Once Upon a Time. ABC. Font: The Mary Sue.

Once Upon a Time. ABC. Font: The Mary Sue.

Després de quatre temporades de consolidació al fandom del ship entre Emma i Regina, l'heroïna i antiheroïna respectivament d'Once Upon a Time, ABC va decidir treure-li suc amb campanyes promocionals utilitzant el nom del ship i incorporant subtext de càrrega sexual en els seus diàlegs. Ambdós personatges són canònicament heterosexuals i han tingut i tenen parelles masculines.

I per acabar, mirem cap al futur: la periodista Gavia Baker-Whitelaw comentava en aquests termes el passat 20 d'abril un dels comentaris del director de la nova pel·lícula de Guardians of the Galaxy:

"El director va insinuar que hi podria haver un personatge LGTB+ a la pel·lícula: 'Potser ja ho hem fet, això [incorporar a un personatge LGTB+]. Jo us diria que miressiu la pel·lícula. Aneu a veure-la, aviam què en penseu.'" Tela.

Imatge promocional: Elementary. Font: Elementary Wikia.


Moltes gràcies per la seva ajuda en el procés de creació d'aquest article a la Catherine, la Rocío, la Iselin, la Jana, l'Amanda i la Clàudia.

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR