black_widow_1024

Furioses amb la Vídua: dones d’acció al cinema, primavera de 2015

La de 2015 està sent una primavera interessant per als amants de les heroïnes d’acció cinematogràfiques. Amb només unes setmanes de diferència –entre el 30 de abril i el 15 de maig– s’han estrenat dues de les pel·lícules d’acció més importants de l’any, Avengers: Age of Ultron i Mad Max: Fury Road, i ambdues han generat fortes controvèrsies al voltant del rol dels personatges femenins en el cinema d’acció i del tractament que s’hi fa de qüestions feministes. En cert sentit, les discussions generades al voltant de les dues estrenes representen la cara i la creu de la situació de la dona en el cinema d’acció: mentre que la Vídua Negra d’Age of Ultron ha estat criticada per rebre un tractament inadequat i en última instància masclista, Mad Max: Fury Road ha estat atacada per sectors masclistes del públic com a “pamflet feminista”, mentre que  la seva heroïna, Imperator Furiosa, ha estat aplaudida com a nova icona de la ficció feminista.

 

COMPTE: SPOILERS

La venjadora secundària

Avengers: Age of Ultron s’emmarca dins del creixent Marvel Cinematic Universe (Univers Cinematogràfic de Marvel), i és la continuació directa de The Avengers, un dels èxits del 2012. El personatge de la Vídua Negra, interpretat per Scarlett Johansson ha aparegut ja a quatre pel·lícules de la productora Marvel Studios, però les crítiques s’han disparat amb aquesta última. Fins i tot abans de l’estrena internacional, autores com les crítiques Jen Yamato i Sara Stewart protestaven pel tractament de la Vídua i d’altres personatges femenins a la pel·lícula, comparant-lo negativament amb el de les anteriors. Aquestes crítiques es van estendre ràpidament per la xarxa en els dies posteriors a l’estrena. La discussió va passar a un nou nivell el 4 de maig, quan el director de la cinta, Josh Whedon, va tancar el seu compte a Twitter, fet que mitjans com el Digital Spy van interpretar com una resposta a les acusacions de masclisme rebudes. Tot i que Whedon mateix va desmentir aquesta teoria només dos dies després, en aquest interval de temps els arguments a favor i en contra de Whedon i la pel·lícula ja havien cristal·litzat en milers de comentaris i etiquetes com #leavejossalone a Twitter. Personalitats com l’actor Mark Ruffalo, que encarna a Bruce Banner / Hulk a la pel·lícula i que, tot la implicació directa del seu personatge en la trama més polèmica en relació amb Vídua Negra, havia criticat inicialment la gestió del personatge per part de la productora, van sortir a la defensa de Whedon.

Les crítiques al tractament del personatge de la Vídua Negra es basen majoritàriament en com es presenta la seva relació amb el doctor Bruce Banner i el seu alter ego, Hulk. A la pel·lícula, el personatge interpretat per Johansson duu a terme un paper de “cuidadora” amb respecte l’alter ego bestial de Banner, calmant-lo amb paraules i carícies perquè recuperi el control de si, i desenvolupa una relació romàntica amb la personalitat humana del doctor. Tot i la presència d’escenes d’acció de qualitat protagonitzades per la Vídua, el desenvolupament d’aquests aspectes de cura i romàntics ha estat interpretat per part de la crítica i el públic com un retrocés per al personatge, un encasellament en els papers de suport tradicionals per a un personatge prèviament presentat com a independent i fort. Les crítiques s’han dirigit molt especialment al fet que, d’acord amb l’argument de la pel·lícula, la Vídua hauria estat esterilitzada quirúrgicament com a part del seu entrenament com a espia. El diàleg en el qual això es revela als espectadors dóna a entendre que la Vídua està profundament afectada per la seva esterilitat, i en el context d’aquesta conversa es compara la seva condició amb la mutació de Hulk en termes de ‘monstruositat’. Crítics com Stewart consideren, tot i que el mateix Banner es refereix a la seva pròpia incapacitat per tenir fills a la mateixa escena pel·lícula, que aquesta preocupació per la maternitat no té contrapartida real en els personatges masculins, i ofereix una visió de la Vídua tòpica i poc creïble.

Els problemes amb la Vídua, però, no es poden reduir a aquesta perspectiva “interna”. Com sol passar en les qüestions relacionades amb feminisme i ficció, la informació rellevant no es troba només en la construcció dels personatges o en les intencions dels guionistes. Algunes comentaristes molt crítiques amb la pel·lícula, com Sady Doyle, minimitzen els problemes del tractament del personatge en si i el seu efecte en el conjunt de la pel·lícula, mentre que autores feministes com Sam Maggs i Amanda Marcotte han defensat la caracterització de la Vídua, considerant-la un intent per fer creïble i complex el personatge i per evitar caure en el tòpic del personatge femení fort. Per a aquestes autores, la tendència a presentar personatges femenins unidimensionals i obviar la complexitat personal en favor de un ideal d’acció masculinitzat està perjudicant el paper de la dona en el cinema d’acció. Però, fins i tot si és possible defensar virtuts en la caracterització del personatge, la interpretació feminista es veu afectada per un context òbviament problemàtic. Al context immediat de l’escassedat de personatges femenins a la pel·lícula, i al fet que diversos d’ells s’associïn directament amb el rol tradicional de la cura, s’hi sumen els fets externs que el personatge de la Vídua, tot i la popularitat de Johansson, no disposa de franquícia pròpia, i el que és més sorprenent, ha estat exclòs del marxandatge associat a la pel·lícula. El fet que els dirigents de Marvel Studios hagin decidit no apostar pels personatges femenins condiciona fortament la rebuda de la pel·lícula i del personatge de la Vídua per a una gran part del públic.

Icona feminista

L’estrena de Mad Max: Fury Road ha estat també condicionada per factors externs, però d’una manera completament oposada. Dies abans de l’estrena de la pel·lícula protagonitzada per Tom Hardy i Charlize Theron, el lloc web de tendència masclista Return of the Kings, associat als “activistes pels drets dels homes” (un conjunt de grups antifeministes americans), demanava el boicot a la pel·lícula, tot denunciant-ta com a “propaganda feminista”. En vista de l’èxit de públic i crítica de la pel·lícula, que va ser una de les triomfadores del Festival de Cannes, la crida no va tenir massa èxit. Tot i que la discussió sobre els possibles “excessos” feministes de la pel·lícula ha deixat alguns moments memorables a la xarxa, com el recent èxit de la resposta de Tom Hardy a una pregunta sobre el tema a Cannes, la resposta general ha estat positiva a tots nivells, especialment pel que fa al tractament de les qüestions de gènere. De fet, tenint en compte la reacció generalitzada de mofa davant les queixes masclistes en mitjans feministes, tot sembla indicar que aquests atacs han influït positivament en la recepció de la pel·lícula.

furiosa_1024

L’argument de Mad Max: Fury Road  té elements clarament feministes. La pel·lícula està estructurada al voltant de la persecució del camió blindat pilotat personatge de Theron, Imperator Furiosa, per part de l’exèrcit de l’antagonista, Immortan Joe. El motiu darrera la persecució és que Furiosa ha alliberat les dones que Joe mantenia segrestades en règim d’esclavitud sexual per engendrar-hi fills, i es proposa dur-les a un oasi controlat per una societat matriarcal. El protagonista, Max Rockatansky (Tom Hardy) es veu involucrat en aquesta persecució, i acaba ajudant les fugitives. Des del fet que Furiosa sigui el personatge central de la història i es presenti com a igual o més capacitada per a l’acció que el personatge que dóna nom a la pel·lícula, fins al lema pel qual es guien les esposes alliberades (“No som coses”), tot en la pel·lícula porta a reflexionar sobre temes de gènere, la qual cosa no impedeix que es tracti fonamentalment d’una pel·lícula centrada en l’acció i sembrada de persecucions i explosions. Per motius lògics, la pel·lícula i el personatge de Furiosa han tingut molt bona rebuda entre el públic femení i àmbits feministes, i el personatge de Furiosa ha estat elevat ràpidament a la categoria d’icona feminista. Fins i tot el feminisme estrictament implícit del personatge protagonista ha estat immortalitzat a la xarxa a través d’una sèrie de memes, Feminist Mad Max.

Aquesta rebuda positiva ha estat acompanyada també de crítiques més en profunditat. Algunes, com la de Tracy King per a New Statesman, reconeixen les virtuts de la pel·lícula però en destaquen algunes limitacions, com el fet que estigui plantejada des d’una òptica masculina o que presenti un model de bellesa estàndard i heteronormatiu. Per altra banda, autores feministes com Bailey Poland defensen la riquesa del missatge feminista de la pel·lícula, assenyalant la caracterització de cadascun dels personatges femenins i el fet que cap d’ells cau en els tòpics de gènere clàssics del cinema d’acció. També es destaca el fet que el missatge feminista és bona part explícit, i que no es comet l’error de reduir la violència a un tret de la masculinitat.

Dues dones d'acció, dos resultats diferents

Tot i que en ambdós casos les crítiques més rellevants al contingut de gènere de les pel·lícules tenen una relació directa amb factors contextuals i de producció (per exemple, el fet que el director i els guionistes siguin homes, i que les decisions de màrqueting vagin enfocades a homes), Avengers: Age of Ultron i Mad Max: Fury Road es poden interpretar respectivament com un cas de fracàs i un cas d’èxit en el tractament de la dona en el cinema d’acció. Això és així no només en la mesura en què Mad Max: Fury Road ha sabut aprofitar millor els personatges femenins des del punt de vista comercial i del màrqueting, sinó també en la mesura que aconsegueix transmetre, dins la mesura del possible en el marc del mitjà cinematogràfic i específicament del cinema d’acció, un missatge positiu sobre la condició femenina i sobre la necessitat de combatre les formes de violència i dominació contra la dona.  Tot i que Avengers: Age of Ultron ha estat un èxit comercial, i independentment del fet que Marvel Studios hagi deixat passar l’oportunitat de treure profit del seguiment que té entre el públic femení i de l’èxit, també entre els homes, dels seus personatges femenins, és patent el fet que alguns elements del tractament de la Vídua han provocat malestar entre certs sectors del públic.

És responsabilitat dels productors de ficcions de consum de gran abast com el cinema escoltar les queixes que els seus productes generen, i no és arriscat pensar que, tot i  que la pel·lícula i el tractament de la Vídua són clarament defensables en molts aspectes, quan una part important del públic es mostra indignat davant d’elements d’una ficció és perquè, efectivament, aquests elements són problemàtics.

 

Imatge Vídua Negra: promocional Marvel Studios.

Imatge Imperator Furiosa: extreta del film.


T'agrada la nostra feina?

Andreu

Andreu

Sociòleg, filòleg i investigador al Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

2 comments

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR