'Final Fantasy XV': noves masculinitats, sexisme i homofòbia

Final Fantasy XV és la nova iteració de la saga Final Fantasy. Una saga que  el pròxim gener complirà trenta anys  i que pràcticament forma part de la cultura i història dels videojocs.

Final Fantasy XV ha tingut un desenvolupament particularment llarg, complicat i tediós d'uns deu anys de durada, amb canvis de director, d'estructura i d'història. Encara que també s'hauria de dir que, tot i que han estat deu anys de desenvolupament, el projecte final que ha arribat a les nostres mans ha estat desenvolupat en uns tres o quatre anys. A més a més, podríem dir que Final Fantasy XV, més que un videojoc, és un gran projecte transmèdia per explicar tota la seva història en conjunt. Tenim el videojoc, Final Fantasy XV; una pel·lícula, Final Fantasy: Kingsglaive, on s'explora tot el que ha passat durant l'episodi 1 del videojoc-; un anime, Final Fantasy XV Brotherhood, on ens donen una visió més profunda de cadascun dels amics-, i una novel·la, Final Fantasy XV Parting Ways, que funciona com a pròleg de la història.

En aquest article, però, no ens centrarem en la història o el joc, sinó en com estan presentats els personatges, com estan desenvolupats i com aquests punts han arribat a ser molt controvertits.

A Final Fantasy XV, les relacions dels quatre nois protagonistes parteixen d'estereotips, però en cap moment acaben en comportaments associats a la hipermasculinitat o la masculinitat tòxica. Hi ha algun comentari per part de Prompto Argentus sobre algunes de les dones que apareixen al joc, però són comentaris fruit d'una atracció física que en cap moment es tornen denigrants o frívols. Entre els quatre protagonistes es dóna una relació de companyia, amistat i amor fraternal, gens frívol, gens tòxic, i on en cap moment s'ataca cap de les masculinitats que representen. És a dir, viatgen des dels seus estereotips, Prompto Argentus com a alleugeriment còmic, Ignis Scientia com a intel·lectual i reservat, i Gladiolus Amiticia com a múscul i voluntat -el protagonista és el príncep Noctis Lucis Caelum- a una tridimensionalitat personal que poques vegades s'ha vist en un videojoc.

Llavors, on és la controvèrsia?

En primer lloc, molta de la polèmica generada està basada en prejudicis socials i certa homofòbia i ideari anti-dones mostrada per la comunitat gamer més tòxica. Sí, podria considerar-se un clar exemple del que ha passat al Gamergate. Que els protagonistes tinguin una imatge tan andrògina, més semblant a una banda de J-pop (pop japonès), ha fet que alguns gamers associïn la falta d'hipermasculinitat a una realitat homosexual i gai. I si és gai, seguint els paràmetres d'aquesta comunitat, és tonto, estúpid i per tant no mereixedor de la seva atenció; incloure personatges gais atempta contra la sagrada masculinitat heterosexual cis blanca a la qual pertanyen els videojocs.

protagnistes

En segon lloc, també hi ha hagut polèmica arran de les declaracions -tristes i pobres- del director del joc, Hajime Tabata, per justificar la manca de representació femenina:

Speaking honestly, an all-male party feels almost more approachable for players. Even the presence of one female in the group will change their behavior, so that they’ll act differently. So to give the most natural feeling, to make them feel sincere and honest, having them all the same gender made sense in that way”

"Parlant honestament, un grup format completament per homes és més proper al jugador. Fins i tot, la presència d'una sola dona al grup canviaria els seus comportaments. Així doncs, té sentit tenir personatges d'un mateix gènere per donar una sensació més natural, per fer-los semblar honestos i sincers".

Insinuar que els homes no sàpiguen comportar-se honestament quan tenen dones al voltant és realment idiota. El director, a més, no té cap problema en tenir un personatge com Cindy, la mecànica que coneixem al principi de la història i que ens ajudarà durant tot el joc, que pràcticament va vestida amb un banyador. Està tremendament hipersexualitzada i és una mica unidimensional, un problema, aquest últim, present en tots els secundaris. Tampoc sembla tenir cap problema amb Aranea, una mercenària que posarà traves als protagonistes, però que porta una armadura que, diguem, no protegeix gaire.

A més a més, cal recordar que, durant tota la saga, hi ha hagut dones protagonistes, com ara Ashelia Dalmasca a Final Fantasy XII, Terra Brandford a Final Fantasy VI. Final Fantasy XIII i les seves dues continuacions -Final Fantasy XII-2 i Lightning Returns- tenen a Lightning i a la seva germana com a protagonistes absolutes. Per la seva banda, a Final Fantasy X-2 totes les seves protagonistes són dones, tot i que el joc està significativament sexualitzat.

Gran part de la comunitat gamer ha intentat defensar la postura del director de Final Fantasy XV posant com a exemple de sexisme, en aquest cas favorable a les dones, Final Fantasy X-2. La comparació, però, és un intent fal·laç d'intentar derivar l'atenció sobre el sexisme de FFXV, utilitzant un joc on sí, és cert, l'equip està integrat únicament per dones, però es va dissenyar de tal manera que per canviar de treballs -oficis amb diferents habilitats- havien de canviar de roba enmig del combat. Amb una seqüències animades molt semblants a Sailor Moon, però amb vestits molt més reveladors i amb postures extremadament sexualitzades. També en aquest joc és present certa homofòbia amb el personatge de Paine: segons la comunitat gamer, en ser un personatge dur i sec, se l'associa amb ser lesbiana.

FFX-2

Final Fantasy X-2 presenta les noies com a dones alliberades i poderoses, però tot està representat des d'una perspectiva extremadament misògina i sexista, i amb una trama que en aquest cas salva el món amb el poder de l'amor... Molt Sailor Moon tot. Com a mostra de sexisme, tenim un minijoc, que és realment lamentable i fins i tot molest tant jugar-lo com completar-lo, que es basa en fer un massatge a la dolenta de la història, mentre anem d'incògnit com una de les seves guardianes... força lleugera de roba.

Així que no. FFX-2 no es pot fer servir com a contrapunt i eina de debat sobre el sexisme de FFXV.  Amb això no vull dir, però, que explicar una història de nois sigui una cosa dolenta. Però explicar una història tan bonica d'amistat com la que transmet Final Fantasy XV es pot fer amb personatges independentment del seu sexe. És una veritable llàstima com de desaprofitada ha estat aquesta oportunitat, i les excuses sexistes que el creador va posar en el seu moment.

perfiles de los personajes

perfils de tots els personatges

Totes les imatges són propietat de Square Enix.


T'agrada la nostra feina?

Javi Morán

Javi Morán

Graduat en cinema i audiovisuals per l'ESCAC i especialitzat en guió audiovisual. Activista LGTBI+.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR