Feminisme a les distòpies literàries: recuperant Katharine Burdekin

L'ús de la literatura de gènere com a espai de resistència política no és cap novetat. Les dones, així com altres grups marginats, s'han vist històricament relegades a gèneres literaris no canònics, com la novel·la romàntica, la fantàstica o la de ciència-ficció. En aquests espais, que neixen d'una jerarquització construïda de la cultura, les autores troben espais on alterar les convencions i resistir ideologies hegemòniques de gènere, tant literari com social.

La ciència-ficció s'ha convertit en una forma de contra-cultura que permet explorar imaginaris i ideals aliens als límits establerts culturalment. Encara així, tradicionalment ha estat percebut com un gènere dominat per homes, malgrat els esforços de les autores de ciència-ficció per dialogar amb aquesta tradició tractant temàtiques com la representació de les dones i els seus cossos o les identitats sexuals i de gènere. Malgrat la llibertat imaginativa que ofereix el gènere, les societats imaginades en la ciència-ficció són, la majoria de vegades, semblants a les nostres. Ja siguin utopies o distòpies, normalment podem imaginar quin camí seguiria la nostra societat per arribar a aquest punt, idíl·lic o fatídic, ja que les autores es basen en els discursos ideològics que considerem convencionals per compondre les narratives fictícies.

 

Portada de El conte de la criada de Margaret Atwood a l'edició de Vintage Classics

 

Ciència ficció i feminisme: la distòpia crítica

Com apunta Anne Cranny-Francis a Feminist Fiction, a la ciència-ficció feminista aquest distanciament controlat entre tots dos móns (el real i l’imaginat) és especialment important, ja que un dels objectius de les autores és el de deconstruir les pràctiques ideològiques contemporànies portant-les a la ficció. A El conte de la criada de Margaret Atwood, una de les distòpies feministes més conegudes, les persones són catalogades i reben un rol determinat en funció del seu gènere: les dones han de funcionar com a màquines reproductores, complint els seus “destins biològics”. Si no poden ser mares són catalogades com a serventes o professores, i aquelles que no accepten els mandats del règim es converteixen en “no-dones”, destinades a desaparèixer netejant residus tòxics. Es tracta de ciència-ficció futurista, però la narrativa d’Atwood es basa en l'extrapolació de les pràctiques de gènere que es conceben com a normals en la nostra societat: la limitació del rol de la dona a la maternitat i la cura, i la vexació d'aquelles que es resisteixen a aquests límits. Aquesta extrapolació és usada com a tècnica per escriptores feministes per criticar la imposició de normes de gènere, de la mateixa manera que H. G. Wells va utilitzar els viatges en el temps per jutjar el caos i la degradació de la societat en la que escrivia.

La distòpia és, com en el cas de El conte de la criada, una de les formes més efectives de narrativa de ciència-ficció feminista. Raffaella Baccolini, acadèmica especialitzada en la ciència-ficció distòpica escrita per dones, considera que aquestes han fet emergir un nou gènere literari: la distòpia crítica. A Gender and Genre in the Feminist Critical Dystopia, parla d'obres que neguen les nocions d'utopia i distòpia com a mútuament excloents per descriure una societat futura alternativa. La Paràbola del Sembrador d’Octavia E. Butler n’és un exemple: la protagonista fuig amb els supervivents d'una societat marcada per l'escassetat i la pobresa per intentar formar una comunitat alternativa. Malgrat ser essencialment una distòpia, Butler escriu la possibilitat utòpica dins de la societat destruïda, resistint-se a la subjugació dels seus personatges i deixant espai per a l'esperança.

De Burdekin a Orwell

Quan pensem en distòpies, probablement ens vinguin al cap Aldous Huxley, Ray Bradbury o George Orwell. No és tan coneguda Katharine Burdekin, una autora que va començar a publicar el 1937 i va assentar moltes de les bases del gènere tal com el coneixem. Dotze anys abans que Orwell publiqués 1984, Burdekin publicava el seu setè llibre de ciència-ficció, La nit de l'esvàstica. Sota el pseudònim masculí de Murray Constantine, al juny de 1937 l'autora va aconseguir que l'editorial que també publicava a Orwell acceptés la seva novel·la.

La nit de l'esvàstica ens situa a l'any 721 de la dictadura de Hitler, amb el món dividit entre l'imperi nazi (Europa i Àfrica) i el japonès (Àsia i Amèrica). Burdekin presenta un règim totalitari similar al de 1984, en el qual no existeix la llibertat individual ni el reconeixement del passat. Així, com Orwell, mostra els personatges vivint en la ignorància i la violència. Els elements de similitud entre les dues obres no acaben aquí: la jerarquia social és en ambdues un tema principal, i els dos autors presenten un protagonista rebel que és guiat per un llibre amb secrets del passat i el present (i quan intenta compartir-ho amb altres persones s'enfronta amb la seva indiferència i resistència). Fins i tot molts detalls de la trama són similars: en tots dos casos és una fotografia la que desvetlla dades clau de la història passada. No existeix evidència de què Orwell es basés en La nit de l'esvàstica en escriure dotze anys després 1984, però les similituds internes entre ambdues obres i la proximitat entre els autors a través del seu editor suggereixen que, com a mínim, coneixia l'obra de Burdekin.

El punt en el qual les novel·les difereixen de forma significativa és en la seva representació de les polítiques de gènere. Per Orwell, cegat pel seu adrocentrisme i misogínia, les dones són éssers passius i inferiors de forma natural, idealitzades per la seva capacitat reproductora i sexual. Malgrat imaginar un món masculinitzat, l'autor no ho fa com a crítica als rols sexuals i de gènere, representant el femení com a subordinat i associant-lo a termes pejoratius, a excepció de l'estereotip matern com a símbol del sacrifici de la dona pels altres. De la mateixa manera, Orwell no reconeix la relació entre poder i gènere en un món dominat per homes que anhelen control i dominació, en el qual ni tan sols una dona ocupa un rol comparable al d'aquests.

A La nit de l'esvàstica, en canvi, sí s'acusa aquesta continuïtat entre la preocupació pel poder dels homes en posicions polítiques i la dominació que busquen en la vida privada, representant una societat basada en el culte a la masculinitat com a principi essencial. Al contrari que Orwell, Burdekin veu la reducció de la dona a la maternitat com una forma més d’animalització i reducció a la funció biològica. L'autora es mostra ferma en la seva crítica a la discriminació de la dona, afirmant que “la docilitat de les dones és la tragèdia de la raça humana”, i que cap societat és capaç de prosperar amb un dels seus grups sotmès a un altre. Burdekin insisteix en la continuïtat fonamental entre la realitat que ella imagina i la seva pròpia: el nostre llenguatge i la nostra forma de pensar ja està basada en la dicotomia de la dona construïda com a àngel i com a dimoni, degradada a les seves funcions biològiques. L'autora no inventa res, només exagera el que percep al seu voltant, i sobretot encerta en assenyalar que la submissió de la dona no té res a veure amb la seva naturalesa sinó amb la socialització com a ésser subordinat a l'home.

Malgrat situar-nos en un futur nefast per a les dones, les distòpies crítiques feministes no ho donen tot per perdut i ens permeten pensar en formes socials alternatives basades en valors no estereotípicament masculins. Obres com El conte de la criada neixen d'aquesta tradició i funcionen igualment com una crítica feminista a la ideologia patriarcal. Narrant una representació exagerada de les relacions de poder existents entre els gèneres, les autores ens assenyalen el caràcter construït d'aquests. En paraules de Baccollini, només evitarem tal tèrbol futur si considerem la distòpia com un senyal d'avís respecte als problemes del nostre propi entorn.

Imatge principal: Portada de La nit de l'esvàstica publicada per The Feminist Press 

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

1 comment

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR