marta-ribas-diputada-icv-zena-revista

"És essencial fer els pressupostos amb visió de gènere "

MARTA RIBAS FRÍAS. Tinc 40 anys. Sóc de Rubí i encara hi visc. Tinc parella però no tinc fills. Reivindico el segon cognom perquè és el de la mare. Sóc periodista, tot i que m’he dedicat a la política. Sóc diputada d’ICV-EUiA i presidenta de la Comissió d'Igualtat de les Persones del Parlament.

Com valores que hi hagi un 18% d'alcaldesses a Catalunya?

És una xifra molt baixa. En un moment com l'actual, en què hi ha quotes i que és obligat que hi hagi el mateix número de dones que d'homes, el nombre d'alcaldesses no arriba al 21%. És patètic. Ens ho hem de fer mirar com a societat. És una demostració de fins a quin punt el masclisme està ficat en el moll de l'os de la nostra societat.

Quines mesures internes haurien de prendre els partits per promocionar les dones?

És molt difícil que hi hagi dones que vulguin agafar càrrecs de responsabilitat perquè la societat és com és. A banda de la vida professional, les dones assumim més responsabilitats en l'àmbit personal i familiar. Si agafes una feina política no pots deixar cap de les altres. En canvi, molts dels homes que agafen una feina política deixen la resta. Per tant, ens sentim desbordades i no confiem en què som capaces. A més, tenim el pes de l’educació masclista que hem rebut.

Tenim complex, doncs?

És per mil raons, no es pot simplificar. Els partits polítics són masclistes, la societat és masclista, no hi ha recursos públics suficients perquè les dones no hagin de carregar a les esquenes tot el que carreguen, i perquè les dones també tenim sentiment de culpabilitat si no carreguem amb certes coses. A la nostra societat considerem més líder un home que una dona. Fins que no canviem el xip i entenguem que liderar és una cosa col·lectiva i no individual, i que la manera de liderar de les dones sigui valorada també, costarà.

Hi ha alcaldesses en ciutats clau.

Podran començar a mostrar una altra forma de lideratge i que la societat valorarà. Ha d'haver-hi accions internes dels partits, ha d'haver-hi accions com a societat, ha d'haver-hi accions a les famílies perquè l'home i la dona es reparteixin més les feines...No es pot simplificar la causa ni la solució.

La societat valorarà de forma objectiva les accions de les alcaldesses, o les jutjaran pel fet de ser dones?

Hi haurà gent que les valorarà negativament pel fet de ser dones i sortirem moltes i molts a rebatre aquests arguments per demostrar que les estan jutjant amb prejudicis.

Fa poc un jutge va establir que unes prostitutes tinguessin drets laborals com vacances i Seguretat Social. Com veus la mesura?

Necessària. Jo no m’alegro que hi hagi prostitució, però l’única manera d'acabar amb ella és que hi canviïn els valors de la societat. Que els homes deixin de veure a les dones com a objecte i el sexe com a comprable. La prostitució existeix des de fa segles, per què tapem les dones darrera de la cortina i les privem de drets? O no són treballadores?

Què queda per fer en inculcar la igualtat de gènere a les escoles?

Queda moltíssim per fer. Que els professors i els nens estiguin ben formats sobre com revertir la situació del masclisme, i per tant eduquin a les noves generacions en igualtat real. Que no es repeteixin els rols.

Què inclou el programa del seu partit respecte el gènere en l'educació?

Hi ha una propostes de coeducació real, que no només s'eduquin junts nens i nenes, sinó que se’ls eduqui sobre la igualtat en gènere i que entenguin i valorin com a natural la varietat d'opcions sexuals.

I amb els pares?

Som una societat educadora, l'educació no és només a les escoles. Hi ha d'haver un treball de tots els actors de la societat com les escoles, entitats, espais de lleure, la família... Per exemple, aquest concepte s'ha entès molt bé a l'educació viària, quan una persona en edat adulta veu un infant creuant el carrer amb el semàfor en vermell, oi que l’adverteix?.

Què passa quan hi ha conflicte en la família perquè un membre comunica que és gai, lesbiana o transsexual?

Hi ha un llei que acabem d'aprovar contra la LGTBIfòbia que planteja la lluita contra la discriminació cap aquest col·lectiu i que en cas que hi hagi discriminació dins de la família es pugui actuar i oferir suport. La majoria dels casos d'odi cap algú pel seu color de pell o condició sexual és per manca d’educació, desconeixement o pors. Per tant, ha d'haver-hi una feina educativa per solucionar-ho.

Quin és el paper de la Comissió d'Igualtat del Parlament de Catalunya?

Es va crear perquè els temes relacionats amb les dones, el col·lectiu LGTBI, persones amb discapacitat o pertanyents a minories concretes tinguessin un espai de més visibilitat. No podem fer lleis, però si es poden fer debats i poden fer compareixences col·lectius determinats per explicar alguna situació, presentar informes, etc.

Què fa per la igualtat de gènere?

Debatem temes a instància de grups parlamentaris i fem peticions de compareixences. Es fan propostes que després es discuteixen a la Comissió i es voten. Per marcar als empresaris i l'administració pública el que han de fer en matèria d'igualtat s'ha de fer així.

Com han afectat les retallades en educació, sanitat i serveis socials en les dones?

Si no hi ha llits als hospitals, no hi ha beques menjador i hi ha persones amb dependència sense atenció dels serveis públics, comporta que algú es quedi a casa. Normalment s'ho carrega la dona, que és la que fa el menjar, cuida de la casa...

Manca visualitzar de manera pràctica la igualtat de gènere, més enllà del debat i la teoria?

La única manera de visualitzar-la és que tant homes com dones siguem conscients que hi ha masclisme. Fer una reflexió interna i preguntar-nos en què som masclistes. Fins que no ets conscient no canvies les maneres de fer. És molt trist veure com noies adolescents es pensen que la societat és igualitària, perquè desprès es toparan amb la realitat.

Quina valoració fas de la legislatura anterior respecte a iniciatives en matèria de gènere?

Del mandat municipal que ha acabat tenim parers molt diferents depèn de la ciutat. Els llocs on ICV-EUiA té alcaldia hem aconseguit prendre mesures socials perquè les famílies tinguin més suport, i per tant, les dones tinguin més marge per tenir una vida més enllà de la família.

Quins són els objectius en aquesta legislatura?

Aplicar la recentment aprovada Llei contra la LGTBIfòbia, i caldrà aplicar la Llei d’Igualtat, que estem a punt d’aprovar al Parlament. Les dues obliguen a prendre mesures també des de les administracions locals. També cal seguir posant mesures contra la violència masclista. Una altra cosa que és essencial i que hem de dur a terme són els pressupostos amb visió de gènere. Hem de valorar quins efectes en els homes i les dones tenen les mesures i polítiques que adoptem a nivell municipal.

Hi ha observatoris de dones i xarxes de dones que van dirigides només a elles. Però, i als homes?

La majoria de polítiques de gènere, de regidories de dona i d'associacions vinculades a les dones fa temps que han fet aquesta reflexió i estan incloent la doble vessant. La societat no canviarà mentre no impliquem els homes en aquest canvi.

Com a periodista i integrant de la Comissió de Control de l'Actuació de la CCMA, la igualtat de gènere en els mitjans és encara una fita a assolir?

I tant! Hi ha un mandat concret en els mitjans públics que han de complir i no es compleix. Sí que hi ha igualtat entre homes i dones en la presentació de programes, però no en les tertúlies o en les fonts expertes. Els mitjans no fan d'aparador d'exemples femenins positius. No mostren que per a parlar de física quàntica o arquitectura sostenible hi ha dones. Després no hi ha nenes que es vulguin dedicar a aquestes professions.

Segons l'informe del 2013 realitzat per l'Observatori de Dones als Mitjans de Comunicació, en els espais d'opinió les dones ocupen un 21,43% a la premsa escrita, un 25,53% a la ràdio i un 23,53% a la TV. Ha canviat alguna cosa en aquests dos anys?

No ha canviat res. No hi ha dades del 2014 ni del 2015. A la Comissió d'Igualtat van comparèixer l’Associació de Dones Periodistes i el CAC i no tenien la sensació que hagi canviat res.

L’estudi apunta a una repetició de dones tertulianes. Algunes repeteixen fins a set cops.

En els homes passa el mateix. Les tertúlies és un gènere a eliminar per salut democràtica a tots els mitjans de comunicació. Fins que no eradiquem tertúlies d'aquest tipus serem una democràcia de porqueria. Les tertúlies no haurien de ser el que són.

L'Institut Català de la Dona ha posat en disposició dels mitjans un llistat de dones expertes, però sembla inútil...

La majoria de periodistes ni saben que existeix.

Tampoc la llei que empara la igualtat en els mitjans es compleix, quines mesures proposa ICV-EUiA?

De moment no es pot sancionar perquè no hi ha la llei que digui què és sancionable. Amb la llei d'igualtat, des del nostre partit hem intentat que hi hagi sancions i que al mitjà que no la compleixi se li tregui la llicència per emetre.

La presència de la dona a la televisió té doble lectura? D'una banda hi ha més dones als informatius, però per l'altra, és només qüestió d'estètica o de físic ja que són molt més joves?

No es veuen dones periodistes amb experiència professional dilatada, de 40-45 anys, sinó dones d'entre 20 i 30 anys. No dic que no ho facin bé, però predomina l'element estètic i no el criteri professional.

Podries dir algun exemple pràctic d'eines per visibilitzar les dones en els mitjans?

Que hi hagi dones parlant de tots els temes, que es pensin els temes amb visió de gènere. No pot ser que l'únic esport femení que aparegui sigui la natació sincronitzada. Què passa amb la resta d'esports que també practiquen dones? Què passa amb la cultura feta per dones?

 

Fotografia: Patricia Cirera.

 


T'agrada la nostra feina?

Patricia

Periodista

2 comments

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR