Entre el superpoder i la invisibilitat: discapacitat i videojocs

Una de les vessants més evidents del videojoc és la evasió.

En el meu cas, com a persona discapacitada, els videojocs han estat una forma d’imaginar experiències físiques que em són impossibles, des de coses aparentment mundanes com el descens vertiginós per muntanyes nevades fins a activitats més extremes com saltar d’edifici en edifici d’una ciutat moderna fent parkour. En particular, una de les millors experiències com a jugador de videojocs l’he gaudida amb jocs de rol, on els meus personatges han acumulat poder i on he estat des d’un lladre extremadament àgil fins a la més cuirassada de les guerreres i el més astut i influent dels dignataris. Un ventall infinit de possibilitats, i tot i així hi ha una cosa que mai he estat com a protagonista d’un videojoc: una persona discapacitada.

El trop de la discapacitat

1

La discapacitat és un tema encara força tabú als mitjans: la majoria de personatges discapacitats estan definits per aquesta discapacitat, quan no serveixen només per a motivar a un protagonista no discapacitat. A les sèries i pel·lícules els personatges discapacitats tot sovint no estan interpretats per actors amb discapacitats reals, donant una visió esbiaixada de la qüestió. Als còmics, el trop del súper-discapacitat, que supleix les seves mancances físiques amb un superpoder tant potent o més que la capacitat original, és un lloc comú. El videojoc, dissortadament, cau en els mateixos paranys.

La majoria de personatges de videojocs amb discapacitats –tret de poques excepcions- passen per aquests llocs comuns. Hi ha una gran quantitat de súper pròtesis al món dels videojocs, on hi trobem a personatges com Barrett, del seminal Final Fantasy VII, o Kano, de la saga Mortal Kombat, o un llarg reguitzell de personatges cecs posseïts d’alguna aptitud psíquica o sobrenatural que els permet veure-hi fins i tot millor que una persona no cega. En alguns casos ens trobem amb protagonistes, com Adam Jensen, de Deus Ex, que compten amb un cos cibernètic sobrehumà que se’ls va implantar com a cura d’un accident o malaltia.

2

La majoria de personatges discapacitats queden reduïts als papers de mentor o assistent, i això quan la seva discapacitat no és simplement un dispositiu narratiu per a motivar al protagonista, com a Final Fantasy Tactics Advance, on el germà petit del protagonista va en cadira de rodes... fins que és màgicament guarit. Val a dir que dins d’aquests papers secundaris hi ha hagut algunes representacions meritòries, com la de Joker a Mass Effect, sobre el que parlarem més endavant, o Malik de l’Assassin’s Creed original.

Per cert, us heu fixat que tots els personatges esmentats fins ara són masculins? La manca de representació de la dona al videojoc d’una manera adequada s’afegeix en aquest cas a la problemàtica de la representació de la discapacitat, i és pràcticament impossible trobar-ne cap més enllà d’Ana Amari a Overwatch –a qui li vam dedicar un article sencer- o personatges obscurs com Caroline Becker de Return to Castle Wolfenstein, una pilot d’helicòpter en un present alternatiu distòpic, que segons com podríem dir que entra a la categoria de súper-pròtesi si entenem l’helicòpter com a una extensió del seu cos a l’estil de The ship who sang d’Anne McCaffrey i que al final del joc hi cau totalment en rebre un súper-vestit cibernètic.

Un canvi de perspectiva

Malgrat el panorama més o menys desolador esmentat més amunt, també hi ha bones representacions de la discapacitat al món dels videojocs. Un dels exemples més clars és el de Rae, protagonista de Beyond eyes, una nena cega a la cerca del seu gat. Malgrat la ceguesa de la protagonista, el videojoc fa ús de totes les possibilitats narratives del mitjà, i ens permet experimentar l’entorn de la nena mitjançant els seus records d’abans de perdre la vista.

Quan la Rae sent sons al seu voltant o toca objectes i persones, el buit blanc de la pantalla s’omple de coloristes imatges de la seva llar. Quan la Rae està espantada, el paisatge de la seva imatge mental esdevé tèrbol i fosc. Estem davant d’una interpretació de la ceguesa que, lluny de perpetuar els trops de la discapacitat heretats d’altres mitjans com el còmic i el cinema, ens proposa una aproximació interactiva i empàtica mitjançant una metàfora visual brillant.

3

Bioware, puntera a la representació de personatges queer als seus videojocs, no es queda enrere pel que fa a la representació de la discapacitat. Malgrat que cap dels seus protagonistes jugables és discapacitat, la saga Mass Effect presenta a Joker, el pilot de la nau espacial Normandy, com a un personatge amb discapacitat, i el representa d’una manera que si no és ideal dista molt poc de ser-ho. Per començar, la discapacitat de Joker no és la seva característica definitòria. Malgrat que pateixi una malaltia greu, aquesta no li impedeix dur a terme les seves funcions de pilot i ser un as tant als controls de la nau com mantenint la calma sota pressió i fent-ne acudits que deixarien en evidència al propi Han Solo. No només la seva discapacitat no és la seva característica principal, sinó que el jugador pot jugar el joc sencer sense ser-ne conscient, car només es revela si es manté una amistat amb ell i s’hi parla regularment. Joker no és una cadira de rodes, és un personatge amb rerefons, motivacions i carisma.

Camí per recórrer

5

La inclusió de personatges com els esmentats més amunt és un punt d’esperança pel que fa a la representació dels discapacitats als videojocs. Tot i així, com a tants d’altres problemes de representació als mitjans, queda molt camí per recórrer. Val a dir que videojocs independents com Dropsy o el ja esmentat Beyond Eyes posen de manifest que un protagonista discapacitat no és impediment per a un bon videojoc, però encara resulta pràcticament impensable que un gran llançament comercial s’allunyi dels trops vigents pel que fa a la representació de la discapacitat. Com sempre, la veu del consumidor i l’actitud crítica són les millors eines per a possibilitar aquest canvi.

Totes les imatges i vídeos © dels seus propietaris originals.

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR