Els malvats (queer) de Disney

Encara que costi creure-ho, el remake de La Bella i la Bèstia ha estat objecte de boicot per haver inclòs el que, segons Disney, era el primer personatge obertament gai a aparèixer a una de les seves pel·lícules.

Es tracta de Le Fou, el company babau i ridícul de Gastón. Malgrat l'esforç de Disney de ser vista com una productora progressista i plantejar el paper de Le Fou com un gran pas cap a la representació LGTBI, no han trigat a rebre crítiques per representar, una vegada més al cinema, l'homosexualitat associada a la burla.

Le Fou, a la pel·lícula original (1991) i el remake (2017) -  (Huffington Post)

Le Fou, a la pel·lícula original (1991) i el remake (2017) - (Huffington Post)

Per bé o per malament, Disney té el poder de formar el nostre pensament des de nens, influint en com veiem el món, ens situem en ell i expliquem històries. Totes les nenes han hagut de triar una princesa Disney preferida, tots els nens han hagut de negar-se a tenir-la i han admirat els herois que les salven. De la mateixa manera, Disney ens ha ensenyat a diferenciar el bé i totes les seves coses boniques del mal i totes les seves coses lletges: hem de ser com en Simba i no com Scar, admirar l’Ariel i repudiar l’Úrsula.

Scar i Simba, la maldat i la bondat (Disney).

Scar i Simba, la maldat i la bondat (Disney)

És cert que, des d'una mirada adulta, els personatges que representen el mal resulten molt més divertits i interessants que els clàssics herois sense gràcia, tan sols cal repassar Hèrcules (1997) per adonar-se que el protagonista real de la pel·lícula és Hades (“Memorandum: Recordeu-me que he de mutilar-vos després de la meva reunió”). Però hi ha una cosa que tenen en comú molts dels dolents de Disney i que els diferència dels protagonistes, més enllà del propi carisma del malvat: la seva expressió del gènere i la sexualitat és molt més lliure que la de l'heroi o heroïna. Són caracteritzats com a personatges queer.

Hades, d'Hèrcules (Disney).

Hades, d'Hèrcules (Disney)

 Codificació queer

El Capità Garfi (Peter Pan, 1953) és probablement el primer dels dolents del cànon Disney codificat com a queer. Vestit elegantment de fúcsia, amb un gran barret amb plomes i un bigoti perfecte, Garfi passa de les dones i manté una relació (estranyament) fidel amb Smee, que al seu torn compleix el paper tradicionalment femení, sent presentat com a feble, gentil i servicial, sempre subordinat al Garfi.

Capità Garfi (Disney)

Capità Garfi (Disney)

A TV Tropes categoritzen aquest tipus de personatges com a Malvats Efeminats (Sissy Villains), usant com a exemple a El, el dolent de Les Supernenes que vesteix amb botes de taló d'agulla, tutú i una boa al coll. A causa de l'estigma social contra la feminitat masculina, explica la pàgina, hi ha una tendència en la ficció a dotar als malvats de característiques tradicionalment femenines, ja sigui en la seva imatge o en la seva forma d'actuar (discursos grandiloqüents, riures efeminats, amor per la poesia i l'òpera, sentit de la moda impecable, devoció pels gats perses…).

El terme que s'utilitza per explicar aquest fenomen és la codificació queer, és a dir, la representació d'un personatge amb atributs associats estereotípicament a la comunitat queer. Però Disney no va inventar res, ja que el terme troba origen en l'època en què Hollywood va prohibir per llei la inclusió de personatges queer o referències a l'homosexualitat en tota la seva producció, portant als directors a enginyar formes per esquivar la censura.

En el documental Do I Sound Gay? (David Thorpe, 2014), s'analitza com Hollywood va formar en els anys 30 el trop del “pansy”: personatges educats, cosmopolites, refinats i amb una veu característica (la que es convertiria en la estereotípica associada al gai). En aquests primers anys, amb pel·lícules com Syncopation (1929), Mares de bastidors (1933) o Els nostres superiors (1933), els personatges codificats com queer són carismàtics però encara inofensius. Seria una dècada després, amb el malvat de Laura (1944), que l'estereotip es veuria associat a la maldat i acompanyaria fins a dia d'avui a la figura del dolent.

'Laura' (20th Century Fox)

'Laura' (20th Century Fox)

Per què associar feminitat a maldat? Culturalment s'assumeix el femení com a feble i inofensiu, però en el cas dels personatges masculins, l'adquisició de trets femenins suposa una transgressió de la norma, i qualsevol amenaça a l'ordre heteropatriarcal és percebuda com a negativa i fins i tot perillosa, i així ho representa Hollywood. No es tracta d'un fenomen exclusiu de l'animació, ja que es troben exemples en pel·lícules de tots els gèneres: Bruno d'Estranys en un tren (1951), Buffalo Bill de El silenci dels anyells (1991), l'Emperador Commodus de Gladiator (2000), Balem Abrasax de El destí de Júpiter (2015) o fins i tot el mateix Lord Voldemort de la saga de Harry Potter (2001-2011).

El destí de Júpiter (Warner Bros)

El destí de Júpiter (Warner Bros)

Els malvats Disney

El Capità Garfi seria el primer de molts dolents Disney codificats com a queer. Tots ells comparteixen trets que s'han convertit en trops del malvat: anar sempre ben vestit, amb aparença aristocràtica, labia en parlar, gesticular de forma extravagant, confabular, mostrar zero interès per les dones… Cal dir que la mateixa situació es dóna en el cas de les malvadess, que reben trets associats a l'estereotip de la lesbiana (masculinitat, brutalitat, desinterès -fins i tot agressivitat- cap als homes…). De fet, l’Úrsula (de La Sirenita) va ser dissenyada inspirant-se en Divine, la famosa estrella del drag, i el propi nom ha estat apropiat per part de la comunitat lèsbica per referir-se a l'equivalent femení de el “ós” gai (ja que “ursula” etimològicament significa literalment “ella-ós”).

L'Ariel i l'Úrsula (Disney)

L'Ariel i l'Úrsula (Disney)

Tornant als (molt més nombrosos) dolents “queer” masculins, la llista és ben llarga: Shere Khan, el malvat tigre de El Llibre de la Selva (1967); el príncep Joan, de Robin Hood (1973); el professor Rátigan, diabòlic arxienemic del detectiu Basil a Basil, el ratolí detectiu (1986); Jafar, d'Aladí (1992); Scar, de El rei lleó (1994); el governador Ratcliffe, de Pocahontas (1995), o el mateix Hades d'Hèrcules (1997). El problema no és la codificació d'aquests personatges com a queer, sinó el fet que la representació queer es limiti als dolents i es contraposi a la heterosexualitat clarament normativa dels herois, associats a la bondat i la justícia, en aquestes mateixes històries.

Ratcliffe (Disney)

Ratcliffe (Disney)

Existeixen alguns personatges no malvats que també es poden interpretar com a queer, com el Geni d’Aladí o Timó i Pumba d’El rei lleó, però en aquests casos els personatges s'allunyen dels trets associats a la feminitat, de manera que Disney crea una divisió entre el queer respectable i el no acceptable. L'ús de la codificació queer a Disney queda encara així reservada als malvats, equiparant allò queer a la maldat i a tot allò que els nens no han de voler ser. Per sort, hi ha vida animada més enllà de Disney, i altres companyies com Laika Studios estan trencant barreres i incloent personatges diversos en les seves pel·lícules, com a Paranorman (2012) o Els Boxtrolls (2014).

Imatge principal: Disney.

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR