AC2

El viatge de l’heroïna: d’amant de Capità Amèrica a Agent Carter

L’Agent Carter és una heroïna amb un origen ben interessant: la mort d’un dels herois més famosos de la Història. Al 1946, Capità Amèrica és donat per desaparegut tràgicament i Peggy Carter, narrativament poc més que el seu interès romàntic, continua treballant amb els aliats a l'SSR per acabar amb HYDRA. El capítol pilot d'Agent Carter, convenientment titulat “Now is not the end” (Ara no és el final), comença recordant-nos la mort d'Steve Rogers, però ràpidament centra l’atenció en Peggy i el seu dia a dia com a Agent Carter. Amb un muntatge musical al ritme del jazz dels quaranta, la veiem preparar-se un té, disparant bales, planxant-se les camises i donant puntades i cops de puny. El to de la sèrie es percep ben ràpid, així com el punt crític, quan la seva companya de pis arriba queixant-se de com fan fora rebladores (ni més ni menys) per incorporar als llocs de feina els homes que tornen de la guerra. Les referències no només al feminisme dels quaranta sinó també a la realitat problemàtica que amagava són clares des del primer minut de la sèrie.

Feminitat i heroïcitat

L’exercici sòcio-cultural de construcció de la feminitat a Estats Units després de la Segona Guerra Mundial va ser complex i ha estat profundament analitzat. De forma breu, l’exaltació de la feminitat tradicional va ser utilitzada com a eina per recuperar els llocs de feina que havien ocupat les dones mentre els homes lluitaven al front. La ràdio, la publicitat i les revistes complien una funció clara: fer tornar les dones a la domesticitat, la cura de la família i la cuina. Si bé estratègicament va funcionar, el preu que van pagar les dones és esborronador.

Agent Carter reflecteix els estereotips socials del context que representa, però els tracta de forma crítica i fins i tot irònica. Estèticament, la Peggy es conforma sens dubte als estàndards de feminitat de l’època: vesteix faldilles i sabates de taló, el cabell perfectament recollit i un to molt concret de pintallavis vermell. Aquest és el paper que interpreta, de la mateixa manera que pretén treballar com a teleoperadora quan en realitat és una de les agents més importants de la seva unitat... o al menys ho va ser durant la guerra. Qui va ser al seu moment essencial en la lluita contra HYDRA queda relegada en temps de pau a poc més que una secretària. La sèrie reflecteix amb ironia el perjudicial paper que van dur a terme els mitjans en el procés de rebaixar les aspiracions femenines: la Peggy Carter és representada per ells com l’amant de Capità Amèrica, ridiculitzant-la i menyspreant les seves heroiques fites com a membre de les forces aèries britàniques i l'SSR.

La primera venjadora

Arribats a aquest punt, és necessari mirar enrere i, revisant Capità Amèrica: El Primer Venjador, analitzar quin va ser realment el paper de Carter a la pel·lícula en què va fer la seva primera aparició. Si bé narrativament el personatge actua com a interès romàntic i catalitzador del viatge de l’heroi, subtextualment desprèn una força increïble que ens obliga a veure que la Peggy és molt més que l’amant de Capità Amèrica. Sens dubte, gran part del mèrit recau sobre la interpretació que en fa Hayley Atwell, que aporta una profunditat a un personatge que podria haver resultat molt més pla. Molts afirmen, amb sòlids arguments, que Carter mereixia convertir-se en súper soldat tant com Steve Rogers. Malgrat això, no deixa de ser problemàtic que la pel·lícula no li doni l'oportunitat de demostrar aquesta força, i per això existeix la sèrie. Mentre els seus companys la fan ordenar arxius o preparar cafès, microagressions del tot realistes, l’Agent Carter busca les seves pròpies batalles per demostrar el seu valor com a espia.

És digne de menció el particular estil de Carter a les escenes de lluita, allunyat dels que estem acostumats a veure als personatges femenins de Marvel. Peggy bàsicament utilitza qualsevol objecte que té a prop per donar cops a tort i dret fins aconseguir el seu objectiu. Les heroïnes fílmiques normalment fan ús de les arts marcials, amb piruetes estèticament treballades que són sempre artificials, producte d’un intens entrenament i vist com quelcom excepcional (l’exemple més clar dins l’univers Marvel és la Vídua Negra, però trobem d’altres a Agents of SHIELD). Sens dubte, com a militar, l’Agent Carter té formació en la lluita cos a cos, però és un tipus de lluita bruta i gens ornamentada (el que té bastant sentit considerant que seria difícil fer piruetes amb una faldilla de tub). És precisament la seva aparença clàssicament femenina el que fa baixar la guardia i les expectatives tant dels seus companys com enemics, que acaben penedint-se d’haver-la menyspreat.

Herois i heroïnes mai viatgen sols

Tot viatge de l’heroi passa necessàriament per l’interès romàntic. Joseph Campbell, al seu anàlisis de la construcció de la figura de l’heroi, considera el seu descobriment com una etapa clau al procés. També hi és el moment en què l’heroi s’enfronta a la temptació d’abandonar la lluita per la dona en qüestió. És aquest el paper que juga la Peggy Carter a la història d'Steve Rogers, per això resulta interessant veure com es desenvolupa, a partir de la mort d’ell, el viatge de la Peggy com a heroïna.

Malgrat que se li podria atribuir a Carter un interès romàntic que fes més difícil la seva dedicació a lluitar pel bé, la sèrie ho resol de forma diferent: desenvolupant relacions d’amistat. Resulta especialment satisfactori veure com es construeix el personatge de Jarvis, sidekick de Carter, en un rol de confessor i suport emocional típicament femení. Però és l’Angie, la cambrera del cafè on hi va habitualment la Peggy, la que compleix el paper atribuït tradicionalment a l’interès romàntic. Amb la mort d'Steve i segurament de molts altres, la Peggy es nega a involucrar-se en relacions que puguin posar en perill les seves avinences (al més pur estil de l’heroi americà). Encara així, l’Angie i la Peggy creen lligams profunds trobant suport mutu en un entorn opressor: tant menyspreen a una al cafè com a l’altra als serveis secrets. Finalment, com tot heroi, l’Agent Carter aprèn una lliçó que temps enrere Bucky Barnes havia mostrat al Capità Amèrica: la necessitat de comptar amb altres per la causa pròpia, fins i tot si suposa fer perillar les seves vides. Amb això, Peggy queda llesta per avançar en el seu propi camí, i a cops de colze si cal.

Imatge principal: promocional Marvel.


T'agrada la nostra feina?

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR