El polèmic feminisme de les noves Supernenes

Les Supernenes es va estrenar a Cartoon Network el 1998, en una època en què tots els nens dels noranta amb el privilegi de la tele per satèl·lit es passaven les tardes enganxats a El laboratori de Dexter, Johnny Bravo i Los autos locos.

En aquell temps jo era molt innocent, i a banda de creure que Hanna-Barbera era una senyora, passava hores enganxada a la tele dels meus avis mirant capítols de Las Supernenes, una de les poques sèries amb protagonistes femenines de la cadena. Per això, quan l'any passat Cartoon Network va estrenar nous capítols de la sèrie que va acabar el 2005, vaig seure a mirar-los esperant-me el pitjor. Al cap i a la fi, la nostàlgia fa que recordem amb afecte històries que, vistes des de la nostra posició actual, són... difícils d'acceptar.

Les Supernenes originals, molt cuquis.

Les Supernenes originals, molt cuquis.

Sucre, espècies i moltes coses boniques

Segons l'opening de la sèrie original, va ser el Professor Utoni qui va crear les Supernenes, amb "sucre, espècies i moltes coses boniques", però també amb la substància X, que atorga a les nenes els seus súperpoders .

El concepte és hiperfemení de la forma més tradicional possible, com es deriva de la fórmula del professor, però la sèrie complica aquesta hiperfeminitat qüestionant els estereotips de gènere: la Pètal, la líder, és racional i estima la lectura; la Bombolleta, la més innocent, basa el seu súperpoder en l'empatia i la protecció del medi ambient; i la Cactus, la més impulsiva, té un caràcter dur i gaudeix repartint cops. D'altra banda, el professor representa un exemple interessant de masculinitat positiva com figura paterna de les nenes.

El professor també és cuqui.

El professor també és cuqui.

Malgrat l'esforç per allunyar-se dels tòpics de gènere i crear personatges femenins interessants, la hiperfeminitat no deixa de ser una estratègia per disfressar la violència de les dones (nenes, en aquest cas) amb sucre, espècies i coses boniques que plantegin el poder femení de forma no amenaçant. Es tracta de l'equivalent infantil de la sexualització de les superheroïnes adultes? Probablement. Les Supernenes, en ser nenes, no poden ser representades de forma sexualitzada (tot i que sembla que això està deixant d'importar), però sí com a nenes dolces i innocents que no representen un perill real.

Qui té el poder?

Els nous capítols de Les Supernenas no són gaire diferents en relació als originals. Compten amb una nova cançó per a l'opening, interpretada per la banda de rock feminista Tacocat (molt recomanable!). L'animació és més afinada d'acord a l'estil actual de la cadena i el disseny de les protagonistes lleugerament més femení, però l'essència segueix sent la mateixa: la redefinició del superheroïsme amb colors brillants i purpurina. La Pètal, la Cactus i la Bombolleta segueixen salvant Townsville i el seu ridícul alcalde dels dolents.

La nova temporada no li dóna voltes a la història d'origen de les Supernenes ni intenta construir noves narratives, simplement recupera les protagonistes i alguns dels personatges més icònics i els situa en noves situacions. El fet que la sèrie posa èmfasi en la relació entre les tres nenes i en els problemes que genera el mal geni de la Cactus la fa encara més interessant, donant-li profunditat a personatges que tendien a ser bastant plans.

Les noves Supernenes.

Les noves Supernenes.

A les noves Supernenes clarament s'han intentat incorporar elements del feminisme, amb més o menys èxit. El tema principal de la sèrie és un cant a l'apoderament ("Qui té el poder? Nosaltres tenim el poder!"), però no és l'única mostra. En els primers capítols veiem la Cactus unir-se a un equip de roller derby, un esport àmpliament associat als principis del feminisme i la cultura queer, com també ho ha estat el mateix personatge, que posa en qüestió més que ningú les normes de la feminitat. A un altre episodi apareix un malvat anomenat Man Boy, que ha estat interpretat com una paròdia dels activistes misògins presents a internet. Man Boy ataca la ciutat de les Supernenes per recuperar "la masculinitat original" de Townsville, però és òbviament vençut per les superheroïnes.

Man Boy, el malvat de la masculinitat.

Man Boy, el malvat de la masculinitat.

Potencial feminista

La intenció de la sèrie és positiva, sens dubte, però diversos capítols plantegen històries problemàtiques. A l'episodi "Donny l'unicorn", per exemple, s'intenta parlar de l'experiència de la transsexualitat a través de la figura de Donny, un cavall que vol ser un unicorn. El que podria haver estat una forma interessant de plantejar una realitat es perd en un capítol del tot estrany, basat en estereotips essencialistes que van provocar crítiques des de l'activisme trans.

L'unicorn de la polèmica.

L'unicorn de la polèmica.

Ell, l'icònic dolent de la sèrie original, també reapareix en els nous capítols. Es tracta d'una espècie de dimoni amb talons i amb tutú rosa, exemple perfecte de la codificació queer dels malvats: la tendència a assignar aspectes considerats femenins, com la forma de vestir o de moure’s, a personatges masculins malvats, reforçant l'estigma cultural contra la feminitat (en homes i, de forma diferent, en dones).

Ell, plomes roses i botes de taló.

Ell, plomes roses i botes de taló.

Els dos casos són exemples de personatges o trames que, tot i néixer d'una decisió conscient per incloure la diversitat de sexe i gènere de manera crítica, reforcen estereotips negatius. Les crítiques a Les Supernenes són, per tant, completament vàlides. Cal reconèixer la intenció de crear un producte cultural per a nenes i nens que, als anys noranta, desafiï mínimament les normes, però avui en dia tenim multitud de sèries i pel·lícules rellevants des d'aquest punt de vista, de manera que Les Supernenes s’hauria d'esforçar més si realment volgués posicionar-se com una sèrie feminista.

Imatges: Cartoon Network.

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR