El "MEU" millor amic gay

Tot va començar amb films com La boda del meu millor amic (My best friend 's wedding), i no es va quedar allà, va acabar a la televisió, com a Sexe a Nova York, Will i Grace, i no ha canviat res en aquests temps arribant fins i tot a sèries tant de culte com Girls. És un trop narratiu tan arrelat que ha desbancat el trop anterior l'amic minoria ètnica.

És el "MEU" MILLOR AMIC GAY -una relació paradigmàtica entre les dones heterosexuals i els homes homosexuals- i s'ha implantat tant en la nostra cultura com en la vida real. És cert que la visibilitat del col·lectiu, l'acceptació i la validació han fet reconeixibles aquesta realitat. Tot i així, és per culpa d'aquest progrés i positivitat que posa de manifest certes coses. Aquest trop ha de desaparèixer. Països com Espanya, Holanda, Dinamarca o relativament poc Estats Units, on hi ha reconeixement, acceptació i fins i tot matrimoni, aquest trop fa més mal que bé. Cal treure l'adjectivació del meu millor amic gai, per simplement amic.

Aquest trop es caracteritza per presentar personatges relativament unidimensionals, amb professions liberals o artístiques, amb lleugera o exagerada ploma però perfectament visible, culturalment cultivats, gourmets i vividors, amb múltiples parelles sexuals i que consideren que la vida està per viure-la. Afegir també que són éssers màgics i existeixen per a l'ús del personatge protagonista, normalment una dona. El gai màgic sempre hi és: per al comentari descarat, per ajudar a la protagonista amb la seva màgia gai de contactes per aconseguir el que necessiti...

El problema rau en què estan basats en una clàssica homofòbia de manual, perquè per a l'espectador tipus se li faci més fàcil reconèixer aquest tipus de persones i s'ajusti a les seves creences de com una persona homosexual, en aquest cas home, és. També hi ha una altra raó del perquè d'aquest trop, i de per què ha estat tan mundialment acceptat. La idea que les dones heterosexuals busquen unes relacions íntimes sanes i segures, i el fet de no haver-hi cap tipus de desig sexual entre els dos sexes, genera nivells d'intimitat i de confort sans entre homes gai i elles.

Els homes gai podem ser igual de malparlats, malhumorats, sense sentit de l'estil o amb un humor estrany i incòmode com la resta de les persones, i aquest trop ens redueix a un únic tipus de GAY. Aquell que per extensió és l'únic que es veu a la televisió quan hi ha desfilades de l'orgull.

En sèries de televisió com Gossip Girl tenim aquest exemple. A Noies dolentes (Mean Girls) o a Sexe a Nova York (Sex and The City), tots els personatges gais estan dins el món de la moda o cosmètica i donen consells sobre ella i també, és clar, sobre sexe. Les seves pròpies vides i les seves relacions sexuals, misteriosament, no són importants.  Això justifica que aquests personatges acabin sent més aviat un objecte decoratiu, i més si s'introdueix com "EL MEU" millor amic gai, un fet que reforça la relació de propietat. Una sensació que al principi pot semblar sana i innòcua, però que no deixa de ser possessiva i, en una anàlisi més profunda, masclista, en utilitzar aquesta amistat amb un home que pertany a una masculinitat no considerada com a hegemònica com si fos un trofeu.

Sex and the city, Sebastian

Sex and the City, Sebastian

Mean Girls

Mean Girls

 

 

 

 

 

Les coses estan canviant cap a representacions més positives i, de la mateixa manera que al principi d'aquest article comentàvem que sèries com Girls també l'inclouen, el trop han canviat. Sèries esmentades en anteriors articles com Looking, o Com salvar un assassí (How to get away with murder), eliminen el trop de El meu millor amic gai, pel simple amic que resulta que en les seves relacions íntimes interpersonals és homosexual, i donen una representació més personal i autèntica.

Personatges com en Hank en una comèdia molt interessant com és Sirenes (Sirens), on la seva sexualitat és el menys important, o Glee, on aborden tots els personatges per igual, independentment d'on enfoquin les seves relacions. Fins i tot portant a la destrucció d'aquest trop, usant-ho fins a l'extrem amb el personatge de Kurt Hummel, un dels grans protagonistes de la sèrie.

Blaine y Kurt

Blaine i Kurt

Hank

Hank

 

 

 

 

 

 

 

Un dels exemples més clars de confrontació amb aquest trop el trobem a la comèdia (que a un servidor li apassiona) anomenada Bons Finals (Happy endings), on un personatge femení, cansada que el seu amic gai no sigui prou gai, decideix buscar-se'n un que casi més amb la idea del MEU millor amic gai.

PD: Per descomptat que tots, de tant en tant, som descarats, o sexualitzats o se'ns cau una ploma o dues, però això no implica la generalització de tot un col·lectiu, sobretot quan s'utilitza perquè és còmoda per a l'espectador heterosexual.

Totes les imatges són promocionals, o fotogrames de la sèrie.

Javi Morán

Javi Morán

Graduat en cinema i audiovisuals per l'ESCAC i especialitzat en guió audiovisual. Activista LGTBI+.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR