“El Gènere i Joc de Trons”. Conclusions

El 22 de setembre de 2015 Zena va celebrar una taula rodona sobre els personatges femenins de la sèrie Joc de Trons a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. L’acte es va dividir en blocs temàtics que van permetre analitzar tant el rol de les dones a la sèrie com les trames més habituals en què apareixien. Les principals conclusions de la discussió van ser les següents:

Les dones lluitadores

La caracterització de les dones guerreres a la sèrie està més simplificada que als llibres. Això ha comportat que, a la gran pantalla, siguin representades mitjançant estereotips:

  • Dones hipersexualitzades. Les Serps de Sorra segueixen aquest patró. Resulta significatiu que, en una de les poques escenes on apareixen, una d’elles estigui nua i les altres germanes es dediquin a dir-li que és una meuca. En canvi, la sèrie explota poc el fet que una d’elles expliqués com el seu pare la va anar a buscar per convertir-la en una dona lluitadora.
  • Dones fora del cànon de la feminitat. Arya Stark, malgrat ser una nena, rebutja des del principi la seva feminitat. Brienne de Tarth, en canvi, adopta el rol de guerrera com a segona opció, en fracassar com a dona apta per casar-se.
  • Dones exòtiques. El que tenen en comú les Serps de Sorra, la salvatge Ygritte o Asha Greyjoy –una dona que dirigeix la seva pròpia flota– és que s’ubiquen als marges del sistema social de Ponent.

A les trames femenines de la cinquena temporada, la incompetència ha estat la tònica dominant:

  • Les Serps de Sorra fracassen en el seu intent de venjança mitjançant la lluita. Han de recórrer al verí, tècnica associada a les dones.
  • Brienne de Tarth no salva Sansa Stark, malgrat estar pendent d’ella durant tota la temporada, a causa d’un sobtat desig de venjança. Això fa que sigui un home qui finalment salvi Sansa.
  • Melisandre ha errat totes les prediccions que ha fet i ha de fugir del camp de batalla amb la cua entre les cames.
  • Cersei i Margaery acaben empresonades –Cersei, a més, públicament vexada–, malgrat les seves intrigues per mantenir-se al poder.
  • Olenna Tyrell, que fins ara havia demostrat una astúcia impecable, no pot fer res per evitar que empresonin els néts.
  • Daenerys Targaryen ha perdut la seva font de poder principal, i sense ella ha hagut de governar seguint el consell d’un grup d’homes. En el capítol final s’exilia, i això implica que dos homes, enamorats d’ella, la vagin a buscar.
  • Arya queda cega després d’haver posat el desig de venjança per davant de la seva formació.
  • Sansa Stark és maltractada físicament i sexual pel seu marit, malgrat que des de la temporada passada havia adoptat un rol més decidit i segur de sí mateix.

L’amor i el sexe

Les relacions amoroses solen ser entre persones que no haurien de mantenir-les: dos germans, un noi i una noia de bàndols enfrontats, un nan d’una família noble i una prostituta, o un noble i una plebea. Aquesta disfuncionalitat acaba amb conseqüències negatives. Tanmateix, la dona en sol ser la perjudicada en major mesura que l’home.

  • El cas més significatiu és el de Cersei Lannister i el seu germà Jamie. Si bé han comès el mateix pecat i realitzen accions similars al llarg de la sèrie, es tendeix a presentar a Cersei com a personatge pervers. Malgrat que ha perdut dos fills i ha estat casada amb un home que ha abusat sexualment i física d’ella. Els actes reprotxables de Jaime, en canvi, sembla que estiguin induïts per l’amor que sent per Cersei. La consideració del públic envers el personatge de Jamie Lannister millora a mesura que es distancia de la seva germana. Fins al punt que, malgrat que ell abusa sexualment d’ella a la quarta temporada, la valoració positiva de Jamie i la negativa de Cersei es manté.

En l’àmbit del sexe, es van identificar diferències en la percepció del comportament sexual entre homes i dones:

  • En els personatges masculins, el sexe està vist com un indicatiu de potència sexual. Hi ha un personatges que renuncia al sexe, Varys l’eunuc, i un altre que l’utilitza com a eina, Petyr Baelish, que es presenten com a manipuladors i generadors d’intrigues cortesanes.
  • Hi ha certa tendència a presentar l’apetit sexual d’una dona com un element exòtic, com el cas de les Serps de Sorra, o associat a la perversió, com en el cas de Cersei Lannister.

Es va constatar la inclinació de la sèrie a mostrar sexe no consentit:

  • En molts casos, aquestes escenes no tenien efectes rellevants per a la trama, sinó que responien a una voluntat d’impactar a un espectador que cada cop espera més cops d’efecte.
  • Els ponents van considerar que l’argument que justifica la violència contra les dones perquè la sèrie transcorre en una època inspirada en el món medieval no té sentit. Ara també hi ha índexs elevats de violència contra les dones i això no té per què ser la tònica dominant a totes les sèries de ficció sobre l’actualitat que es realitzen.
  • Es va apuntar com a rellevant el fet que, en una sèrie on apareixen dracs, bruixes i zombis de gel, l’element que es consideri important per donar veracitat a la història sigui la submissió de les dones i la violència que experimenten.

La mare i la família

Es van identificar diferències entre la representació de la paternitat i la maternitat:

  • Al llarg de la sèrie, veiem moltes formes de paternitat. Hi ha patrons que es repeteixen. A Stannis Baratheon se li ha perdonat ser un mal pare perquè és un sobirà competent. La sèrie, però, tracta de forma incoherent la seva paternitat: a la cinquena temporada se’l mostra com un home que estima la seva filla, però que, al final, la sacrifica i és castigat amb la deserció de part del seu exèrcit. Aquest patró també es reprodueix amb Twyin Lannister: és bon estadista, negligeix els seus fills i és castigat per això. El patriarca dels Lannister també es mostra paternal. No amb els seus fills, però sí amb Arya Stark.
  • Encara que siguin sobiranes, a les dones no se’ls perdona que no siguin mares dels seus fills. Així, s’acusa a Cersei Lannister de no controlar el Rei Joffrey, quan ni el pare biològic ni el Rei Robert Baratheon s’han preocupat pel noi. Catelyn Stark, que durant gran part de la sèrie actua com a cap d’una casa en absència del marit, acaba actuant com a mare per resoldre un conflicte, un fet que li costa la vida. Stark i Lannister tenen conceptes diferents sobre com protegir els fills: Cersei vol que tinguin poder, mentre que Stark, si pogués, els aïllaria.
  • Una mare força irrellevant a la sèrie és la salvatge Gilly. Se la sol representar cuidant el fill i fent tasques domèstiques. Tot i viure en un castell on tot són homes, alguns dels quals realitzen tasques d’intendència, és l’única a la que se la veu fregant.

Dames de la cort i dones sobiranes

Els personatges femenins són els que dominen el llenguatge de la formalitat. Així doncs, elles perpetuen l’etiqueta i l’ortodòxia en la via pública. Com a contraposició a aquest rol hi ha el personatge de Daenerys Targaryen, que té la intenció d’acabar amb les formalitats del regne. Un altre cas en la línia de Targaryen és Olenna Tyrell, una dona que, en contra del protocol, sempre parla amb total sinceritat.

Gran part del debat al voltant de les dames de la cort es va centrar en Sansa Stark i Margaery Tyrell. Les dues segueixen les normes preestablertes per a les dones, amb la diferència que a Tyrell li han ensenyat com fer-ho. “Sansa creu en el sistema, Margaery se n’aprofita”, va ser una de les conclusions. En conseqüència, Sansa és castigada per la seva ingenuïtat. Una versió més perversa de dama de la cort és la bruixa Melisandre, algú que, si bé no respecta la fe i les convencions dels altres, actua en nom d’una doctrina.

En general es va coincidir en què la sèrie desaprofitava l’oportunitat de mostrar dones exercint poder més enllà de les intrigues cortesanes:

  • Al regne de Dorne no existeix la llei Sàlica. Tot i així, qui apareix com a governant és un home.
  • Cersei Lannister i Margaery Tyrell són dues dones amb poder i personalitat interessant, però amb una trama que, a la cinquena temporada, s’ha construït al voltant del Rey Tommen Baratheon, un personatge força irrellevant.
  • A la societat que hi ha més enllà del mur s’intueixen dones amb poder, però no s’aprofundeix en aquest rol. La trama d’Ygritte és romàntica, mentre que l’altra dona salvatge que apareix, una líder de la tribu, deixa de lluitar en la batalla contra els caminants blancs el moment en què veu nens convertits en zombi. La visió va en contra del seu instint maternal.

El homes amb una masculinitat atípica participen de les intrigues cortesanes. És el cas de Petyr Baelish, astut però poc dotat per al combat, i l’eunuc Varys.

Daenerys Targaryen és una figura força ambivalent. Per una banda, es percep com un actor renovador, un exemple de dona sobirana. Tanmateix, va accedir al poder després de la mort del seu germà i el seu marit. Per altra banda, el seu poder rau en ser mare de dracs, però va haver de renunciar a la maternitat real.

La venjança

Es va detectar recurrència a la venjança com a trama per als personatges femenins:

  • Arya Stark vol venjar la mort dels seus familiars des de l’inici de la sèrie. Per dur-ho a terme, la petita dels Stark perdrà la seva personalitat.
  • A Sansa Stark li suggereixen que el matrimoni amb Ramsay Bolton pot ser una manera de venjar la mort de la seva mare i germà.
  • Brienne de Tarth vol assassinar Stannis Baratheon per venjar la mort del seu antic senyor, Renly Baratheon. Per això desatén el seu deure amb Sansa Stark.
  • Ellaria Sorra amenaça la vida de Myrcella Baratheon com a represàlia per la mort del seu amant, Oberyn Martell.
  • La trama de Cersei Lannister durant la quarta temporada es va centrar en venjar la mort del seu fill Joffrey. Que es dediqués a perseguir la persona equivocada i que el seu fill fos un monstre fan que la seva croada, més que un acte d’honor o justícia, fos vist com fruit de la seva bogeria i perversió.

Els ponents a la xerrada van identificar diferències en la forma de desenvolupar la venjança per part de personatges femenins i masculins:

  • Oberyn Martell, un dels pocs personatges masculins que té la venjança com a principal raó de les seves accions, vol exercir-la de forma directa cap a l’home que va violar i matar la seva germana i nebots. Això li confereix una aura d’heroi. Ellaria Sorra, en canvi, vol exercir la venjança per la mort del seu amant a través de fer mal a una nena. Això fa que es percebi com un personatge irracional i pervers.
  • L’assassinat de l’amant i el pare de Tyrion Lannister en mans del petit dels Lannister es considera un acte de justícia. Fins i tot, la sèrie demana a l’espectador que el compadeixi pels actes que ha comès. Arya Stark, en canvi, ha d’eliminar les seves emocions i convertir-se en una sociòpata per venjar-se.

Preguntes del públic

Van servir per aprofundir en els temes tractats en el debat, però també per introduir nous punts de vista a la discussió.

  • La mirada masculina de la sèrie. Una persona del públic va explicar que, malgrat que els actes de violència contra les dones l’impactaven com a espectadora, el punt de vista de la sèrie no els percebia com a dramàtics o greus. A partir d’aquest comentari, es va iniciar una discussió sobre si la sèrie adoptava un punt de vista entès convencionalment com a masculí per relatar els esdeveniments.

Es va comentar que hi ha una tendència a pensar la ficció des d’una perspectiva masculina “perquè es parteix de la idea que el seu públic serà masculí”. És per això que, a mesura que les dones han anat consumint ficció, els personatges femenins dels llibres han anat sent més rellevants i complexos. Els ponents es van mostrar crítics amb la sexualització dels personatges femenins: la no aparició de nus de Daenerys Targaryen a partir d’una determinada temporada, arran de les queixes de l’actriu, no havia alterat ni perjudicat la consideració del públic envers el personatge.

  • Poder polític. Un dels debats recurrents a Joc de Trons és que, malgrat mostrar dones poderoses, es qüestiona si el seu rol de sobiranes implica una transformació de les velles formes de fer política, o bé es limita a reproduir les actituds que han esdevingut estereotípiques del poder masculí. Es va defensar que, malgrat les limitacions de Daenerys Targaryen, la Mare dels Dracs és l’únic personatge amb poder polític que intenta buscar noves maneres d’exercir-lo. Es va afegir que Margaery Tyrell, quan arriba el poder, mostra un interès per la situació del poble de Ponent major que el que havien mostrat els governants anteriors. Tot i així, els esdeveniments posteriors de la sèrie no van permetre aprofundir en aquesta qüestió. Es va subratllar que és difícil establir noves formes de fer política en un sistema que porta segles funcionant d’una manera determinada.
  • L’apoderament. Una altra de les preguntes que va generar força discussió va ser si existien relacions d’ajuda i apoderament entre dones, tenint en compte la situació de desavantatge de la que partien. Es va contestar que les dones es barallaven entre elles pel poc espai de poder reservat per a elles. Tot i així, es van identificar relacions d’apoderament:
  • Entre dones: Olenna Tyrell amb la seva néta Margaery.
  • Entre homes: Stannis Baratheon amb Samwell Tarly i Jon Neu; Jaime i Tyrion Lannister.
  • D’homes a dones: diversos homes envers Daenerys Targaryen, si bé alguns ho fan per interès           amorós. Oberyn Martell amb les seves filles.
  • Entre homes i dones: Jaime Lannister i Brienne de Tarth. És una relació en què la dona acaba protegint l’home quan aquest queda anul·lat com a guerrer. També es basa en el respecte de Jamie per les habilitats de Brienne.

Més informació

A l’acte hi van assistir representants d’altres institucions, que també van elaborar les seves conclusions:

  • Conclusions de l’Institut Català de les Dones.
  • Conclusions de Generación Límite, associació dedicada a l’atenció a l’adolescència.
Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

2 comments

  1. Steppenwolf 3 gener, 2016 at 16:48 Respon

    Una pregunta: quan investigareu el rol dels homes a les ficcions des del punt de vista dels seus efecte nocius en els propis homes? És el gènere femení l’únic marcat pels estereotips? No podriem suposar també que l’estereotip de l’home dur ha fet molt de mal al gènere masculí? Creieu que a nosaltres no s’ens mesura ni se’ns compara amb els estereotips? Creieu què es fàcil èsser un home sensible sense ser titllat (o sentir-se un mateix) com si fos gai? Perdó, se m’oblidava que també això és culpa dels homes i de la societat patriarcal.

    Per cert, l’estudi de ‘Merlí’ és ratllant la paranoia més preocupant. Estratègiees de seducció per mitjà de la manipulació? Però… quí es deixa manipular? Seriosament, us ho haurieu de fer mirar…

    Salut!

    • Marta
      Marta 3 gener, 2016 at 17:21 Respon

      Hola! Doncs a Zena estem començant a analitzar la masculinitat a la ficció. Ho hem fet, per exemple, amb la nova pel.lícula d’Star Wars, i també en el rol dels principals personatges masculins de Jessica Jones. I sí, la societat patriarcal ha atribuït rols negatius als homes també, és evident, si bé també és cert que els ha situat en una situació de privilegi. Precisament aquest és l’objectiu de zena: veure com el sistema sexe-gènere de la nostra societat es manifesta en la cultura popular. Gràcies per llegir-nos!

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR