'El fil invisible': la fi de la musa i el geni

Quan es van anunciar les nominacions als Oscar fa un parell de setmanes, una de les principals sorpreses van ser les sis que es va emportar El fil invisible (Phantom Thread), que havia passat relativament desapercebuda entre els èxits assegurats i els més debatuts.

El fil invisible està nominada a millor pel·lícula, millor director (Paul Thomas Anderson, There Will Be Blood), millor actor protagonista (Daniel Day-Lewis), millor actriu secundària (Lesley Manville), millor banda sonora (Jonny Greenwood) i, faltaria més, millor disseny de vestuari (Mark Bridges).

La rutina de Reynolds Woodcock / Font: Buzzfeed

A hores d'ara, no cal dir que el favor de l'Acadèmia no és necessàriament un segell de qualitat, sinó de legitimitat i visibilitat. Any rere any, a les nominacions s'assenyalen pel·lícules entre la correcció formal i el conservadorisme caspós sobre Senyors i/o Genis del que Fan (quan no és Darkest Hour és El discurs del rei o La teoria del tot). El fil invisible aparenta ser una d'aquestes pel·lícules, però se centra precisament en la xarxa de labors i dependències que sostenen al Senyor i Geni del que Fa, qüestiona la idea de la musa devota i inescrutable, i permet comprendre que conceptes que podrien semblar abstractes i universals -el gust, l'alta cultura, el control, la vulnerabilitat- en realitat han de contextualitzar-se i encarnar-se.

maxresdefault (1)

Reynolds (Day-Lewis) i Alma (Krieps) / Font: YouTube

Al Londres dels anys cinquanta, el couturier Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) dirigeix una prestigiosa casa d'alta costura, amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) com a segona. Tots dos són solters; Reynolds va de mossa en mossa, i Cyril sembla absorbida pel seu paper com a guardiana del seu germà i del negoci familiar que comparteixen. Si bé han construït una vida junts, és ella qui s'avança a les queixes i obsessions d'ell, i res altera la seva hermètica rutina. Aleshores Reynolds troba l’Alma (Vicky Krieps), una cambrera que es converteix en la nova mossa. Alma s’embolica en la vida de tots dos com a model, musa i assistent, però el més difícil és fer-se un lloc a la família i equilibrar la seva relació amb Reynolds.

A El fil invisible tot és un plaer per als sentits; els tweeds i les sedes, l’esmorzar al costat del mar, la majestuosa banda sonora, les escalinates i fins i tot les celles perfectament esculpides de les aristòcrates. Entre la distracció, els ooohs i aaahs, i el beure te ja no amb el dit petit cap a fora sinó amb bols de porcellana especials per lapsang souchong, es teixeix una història pertorbadora sobre la manipulació i el control sobre un mateix i sobre altres.

1515540886_phantom_thread_unit_lesley_manville_3

Cyril (Manville) / Font: The Cut

A mig camí entre un romanç gòtic i un thriller psicològic, Reynolds, Alma i Cyril busquen afirmar el seu domini mitjançant el control de les accions més quotidianes. No hi ha moments de nocturnitat i traïció, ni esglais, ni ferides; el que està en joc és el que es menja, la forma en la qual es parla, on es va i quan. Les clientes encarnen i donen continuïtat a l'elit del país, i han triat Reynolds per vestir-les: així, li atorguen una influència gairebé institucional. Per Cyril i les seves treballadores, allò que prefereixi el seu germà és llei, però si bé se la podria llegir com la clàssica majordoma sinistra -Mrs. Danvers, Grace Poole- de seguida es veu que accepta aquest paper a canvi d'un respecte absolut. La jove Alma, estrangera i de classe treballadora, no coneix els codis de comportament d'aquesta elit, però es nega tant a seguir-los el corrent com a renunciar al seu amor per Reynolds. Quan s'adona que el seu lloc en l'engranatge dels Woodcock és superflu i pot ser substituïda en qualsevol moment, decideix no fer un pas enrere: no només no cedirà en les seves idees, sinó que es convertirà en una peça indispensable. Les relacions entre els personatges, doncs, no s'entenen si s'ignoren el paper de la classe i el gènere en el període històric en el qual s'articulen. Tots els personatges són blancs, i seria interessant veure com canviaria la xarxa de dependències i influències que forma la trama si algun d'ells fos una persona racialitzada.

Com ha assenyalat Philip Pullman -sí, aquest Philip Pullman- igual que a Jane Eyre, a El fil invisible el totpoderós personatge masculí ha de patir un dany físic per establir una relació romàntica en termes de dependència mútua amb l'heroïna. Alma forma part d'una llarga tradició d’institutrius, núvies joves i parents pobres que arriben a una família rica on troben que han de lluitar amb ungles i dents o esperar a un gir del destí perquè les tingui en compte, des de La bella i la bèstia, Mansfield Park, Agnes Grey, Rebecca, El cim escarlata o La miniaturista (i no sorprèn que la majoria d'obres d’aquesta llista les escrivissin dones). No obstant això, si a Jane Eyre Rochester acaba depenent de la protagonista com a conseqüència d'un accident, en el cas de El fil invisible Alma decideix provocar aquesta dependència i Reynolds l'accepta; la seva relació no serà igualitària, sinó de desigualtat cíclica, com un balancí. Aquest acte està motivat tant per l'amor romàntic més absolut com per l'amor propi, i tots dos conviuen en relativa harmonia.

Una feina com qualsevol altra / Font: AwardsWatch


Imatge principal: YouTube.


T'agrada la nostra feina?

Jana Baró

Jana Baró

Doctoranda en literatura anglesa d'entreguerres. Fent recerca sobre història, moda, fandom i comunitats lectores.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR