El dia en què Asia Argento ens va fer plorar al Parlament europeu

Brussel·les, 7 de març del 2018. Les cinc de la tarda. Periodistes (dones, la majoria) d’arreu de la Unió Europea ens reunim a una sala annexa del Parlament europeu per assistir a la xerrada de cloenda de la jornada sobre dones, mitjans i noves tecnologies celebrada en motiu del Dia Internacional de les Dones.

El cansament d’una jornada intensa no evitarà que, trenta minuts després, ens alcem decidides del seient i aplaudim fins que les mans ens facin mal, algunes de nosaltres amb rajolins de llàgrimes escolant-se rostre avall, tot recordant experiències passades que, gràcies a discursos com els que acabem de sentir i a un moviment de dones cada dia més fort, esperem que en el futur no hagin de patir ningú més.

La culpable de tot això és Asia Argento (Roma, Itàlia, 1975). Com a directora, ha dirigit films com Scarlet Diva (2000) o Incompresa (2014), així com nombrosos curtmetratges. Com a actriu ha estat premiada al seu país natal i ha participat en una seixantena de produccions, entre elles Marie Antoinette (Sofia Coppola, 2006) o Land of the Dead (George A. Romero, 2005). A l’actualitat és, a més a més, una de les veus més destacades dins de la indústria del cinema en contra de l’assetjament sexual.

La indústria cinematogràfica és una piràmide on a dalt de tot hi ha els productors i directors i a la base les dones, que estan en una posició de submissió envers la resta”. Argento comença rememorant els seus inicis com a actriu, quan, ja des de petita, “vaig entendre que no tenia poder”. Recorda com la seva maduresa física va avançar en paral·lel a la seva progressiva sexualització en pantalla: “Vaig passar d’interpretar la noia xicotot a interpretar la meuca”. El repàs a la seva biografia li serveix per denunciar l’escassetat de rols a disposició de les actrius a la gran pantalla, dividits, segons ella, entre els de mare i els de puta.

La crítica a la indústria cinematogràfica és un bon context per situar la seva violació a mans del productor Harvey Weinstein. Argento assegura que res del que va passar a l’habitació d’hotel on va transcórrer l’agressió “va ser consensuat”, i no dubta a titllar de “còmplice” la persona que la va enganyar per entrar a l’habitació del productor. És en aquest punt on la piràmide de la indústria cinematogràfica s’exposa en tota la seva cruesa, mentre Argento recorda que va trigar anys en assumir el que li havia passat, que no es veia amb forces per parlar de la seva violació ni amb els éssers estimats ni amb els seus terapeutes, i que si va decidir parlar va ser per superar el seu sentiment de culpa i encoratjar altres dones a fer-ho.

També té paraules amargues per a una indústria on, assegura, la seva violació era un secret a veus, tal com demostra el fet que el New Yorker la contactés per escriure una peça sobre les violacions i agressions sexuals comeses per Weinstein. Irònica, lamenta el poc càstig que ha rebut el productor: “És a un spa, tractant-se d’una suposada addicció al sexe”.

La convivència, però, l’estén també a la societat. Concretament, a la italiana, que li va girar l’esquena un cop es va destapar el cas: “Allà ja se’m considerava una puta. Ara hi havia una història que ho confirmava”. La directora aprofita l’ocasió per denunciar la pervivència del sexisme a Itàlia –“un home assassina una dona cada tres dies”– i per titllar de deficient el sistema legal per combatre les violacions.

El discurs d’Argento és terapèutic, catàrtic, digne, contundent i enèrgic. Lloa el suport que va rebre dels grups feministes italians, així com d’actrius com Rose McGowan: “Si les dones no ens creiem entre nosaltres, qui ho farà?”. Tampoc s’acovardeix i explica els sentiments contradictoris experimentats durant el seu procés de recuperació, tot reivindicant el dret de les dones a estar enfadades i a “no comportar-se com la víctima perfecta”. Per a ella, el #MeToo és la revolució de dones més gran des de la realitzada per reivindicar dret a vot: “We are not victims anymore, we are victorious” (Ja no som víctimes, sinó vencedores).

 

Imatge destacada: Asia Argento al Parlament Europeu. Font: © European Union 2018.


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR