SW

El despertar de la Força: les representacions de la masculinitat

Com en el cas dels episodis originals, El despertar de la Força és molt a prop de les convencions del western americà i del chanbara (cinema de samurais) japonès. Malgrat que l’esforç per representar igualitàriament els gèneres és clar en la pel·lícula, això implica que segueix tenint, en bona part, l’estructura d’un relat sobre la masculinitat. És interessant, però, veure en quins punts es compleix aquesta descripicó i en quins no, i com es diferencien els models de masculinitat i d’homosocialitat masculina presents a la pel·ícula dels de la trilogia original.

AVÍS: l'article conté SPOILERS de la nova pel·lícula d'Star Wars.

Si la trilogia original podia llegir-se com una història sobre l’arribada a l’edat adulta de Luke Skywalker i la seva necessitat d’enfrontar-se al seu pare i reafirmar-se en un determinat model d’autoritat personal, en aquest cas els personatges centrals dels quals es segueix l’evolució són dos, Rey i Finn. Si bé el personatge central en la història sembla ser el femení, Rey, l’argument segueix igualment d’aprop el camí de Finn, que es caracteritza precisament per caure clarament fora de la masculinitat tradicional en la qual es subsumien molts dels personatges de la saga original.

Finn no és un jove atrevit i amb el cap calent com el jove Skywalker, ni un home de món canalla com Han Solo, i tot i la seva condició de soldat de l’imperi, no es presenta com a compartint cap dels valors masculins associats a l’imperi i el cantó fosc. Al contrari, el punt de partida de la presentació del personatge és el rebuig a la violència i la dominació militar: davant l’experiència de la guerra, en l’únic que Finn pensa és a escapar, i només accidentalment acaba implicat en una aventura amb els rebels. A part del seu caràcter poc dominant, destaca el fet que la motivació del personatge, i l’únic que el porta a superar una aparent cobardia, és el seu impuls de tenir cura dels altres (i el seu clar interès per la protagonista femenina).

Un paper molt més tradicionalment masculí és el que pertoca a Poe Dameron, presentat com el millor pilot de la flota de rebels liderada per la General Organa: es tracta, al cap i a la fí, d’un personatge que destaca per un mèrit militar -presentat amb un caire quasi esportiu, d’admiració per les habilitats motrius-, per la seva valentia davant el perill i davant el dolor, i per la companyonia quasi dòrica que desenvolupa, tot i el seu escàs temps de  contacte, amb Finn (intercanvi de jaqueta inclòs). Tanmateix, es tracta d’un personatge extremadament poc agressiu, molt més amable, en cert sentit, que els mateixos Luke i Han Solo de la saga original.

El conflicte amb la figura del pare

Pel que fa a un element clau de la trilogia original, la relació de confrontació entre personatges i figures paternes, destaca el gir que es dóna al personatge de Han Solo, que sense allunyar-se de les seves característiques originals les presenta resituades en el context d’una paternitat que es converteix en l’element central del seu paper en la història. De fet, el paper de Solo és fonalmentalment el de mentor en la pel·lícula, i el seu tarannà canalla es revela aquí com una manera d’afrontar les seves mancances com a progenitor.

L’altre cas important, a falta que les properes entregues ens aclareixin la relació entre Luke y Rey, és el de Kylo Ren y el seu conflicte entre figures paternes. Ren es presenta com a decantat pel cantó fosc però en una situació de conflicte constant provocada per la tensió entre els sentiments pel seu pare i la seva lleialtat pel seu mestre, Snoke, i una altra figura eminentment masculina de la saga, la del difunt Darth Vader. Però si el conflicte de Ren és paral·lel, en cert sentit, al de Luke a la saga original, el seu caracter s’allunya molt més, en certs sentits, de la masculinitat típicament juvenil d’aquell: Kylo Ren es presenta com un personatge voluble, indirecte i manipulador, i tant el seu aspecte físic com la seva gestualitat desprenen una certa ambiguitat que el distancia de les tres figures masculines que es disputen la seva influència.

En conjunt, les representacions de la masculinitat a la pel·lícula poden dividir-se en dos grans grups. Per una banda, tant l’imperi com els rebels participen de la imatge típicament associada a la masculinitat de l’estament militar, i en aquest sentit es continua la línia de referències als defectes feixistes i les virtuts rebels de les entregues originals. A banda d’això, la majoria de personatges desenvolupats s’escapen de les representacions més típiques de la masculinitat en el cinema d’aventures, sigui per la manera com comuniquen les emocions, pels objectius que els mouen a actuar, o bé per mostrar febleses  i virtuts de caràcter tradicionalment associades amb el gènere femení.

Imatge: cartell promocional d''Star Wars'.


T'agrada la nostra feina?

Andreu

Andreu

Sociòleg, filòleg i investigador al Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR