Bond

Sinopsis feministes: El demà no mor mai

La saga de James Bond explica què hagués passat si Hugh Hefner no hagués fundat Playboy i s’hagués dedicat a l’espionatge.

En aquesta pel·lícula, el dolent és un magnat de la comunicació que vol muntar la tercera guerra mundial fent que el Regne Unit i la Xina es barallin. Així podrà vendre més diaris. Es nota que és ficció, perquè a la vida real la Xina es carregaria el Regne Unit en un obrir i tancar d’ulls i no passaria res perquè ara és amiga dels Estats Units, que no vol intervenir a cap guerra per si Putin s’enfada.

A més de cotxes, invents genials i escenes d’acció, el que dóna qualitat a les pel·lícules de James Bond són els personatges femella. Hi ha la M, la cap de Bond. Diu que abans d’enviar un míssil als xinesos s’ha de pensar una mica, i els mascles del govern li diuen que és una dona i que no entén com funciona la guerra. Ella els respon que no tenir pilotes és el que es necessita en aquests moments de tanta tensió. Aquest personatge serveix perquè les espectadores femella vegin que, quan siguin velles i lletges, tindran l’oportunitat de manar en alguna cosa.

També hi ha la senyoreta Moneypenny, la secretària d’M. És molt eficient i apanyada, però és normaleta. Significa que James Bond no hi copularà, però que hi haurà tensió sexual no resolta entre ells. Aquest personatge serveix perquè les espectadores femella que no són atractives se sentin bé amb el seu cos. Encara que no arribin a cardar amb el protagonista mascle, ell les tractarà com un objecte sexual, igual que a les ties bones.

També hi ha una professora o acadèmica danesa. O alguna cosa així. Només surt en una escena allitant-se amb Bond. El seu paper és tan important, que la veu del cotxe fantàstic de l’espia té un accent similar. Aquest personatge serveix perquè les espectadores femella que vulguin estudiar una carrera es quedin més tranquil·les i sàpiguen que un mascle apanyat les seguirà tractant com a objectes sexuals.

Una altra femella important és la dona del malvat, que havia estat exnòvia de James Bond. Quan el torna a veure s’adona que sempre l’ha estimat i li explica tot el que ell vol saber sobre el seu marit. El dolent se n’assabenta i s’emprenya perquè ella li pertany i la mata. Bond la troba morta, li sap molt de greu i la deixa tirada al llit perquè el persegueixen els dolents.

I finalment està l’espia xinesa. És molt professional i sap arts marcials. Com que és una femella, James Bond l’ha de salvar dues vegades. Al final hi ha una escena molt bonica: ella porta deu minuts sota l’aigua inconscient i James Bond, abans de pujar-la a la superfície, li fa un petó. No li fa falta el consentiment perquè li està salvant la vida. Ella ho sap i per això després copula amb ell. També perquè Bond s’ha passat mitja pel·lícula felicitant-la per la seva feina com a espia. Sort en té perquè, sense un mascle al costat, una femella enviada pel govern xinès a evitar la tercera guerra mundial no sabria com n’és de bona.

I aquesta és la moral de la pel·lícula: facis el que facis, si ets una femella el protagonista mascle et tractarà com un objecte sexual. Això i que Skyfall d’Adele és la millor cançó de James Bond.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR