El brodat feminista: enderrocar el patriarcat a cop d'agulla

Brodar està de moda. I no ho dic jo, només cal tenir un compte en una xarxa social (sigui Instagram, sigui Twitter, sigui Tumblr) per adonar-se de com, de cop i volta, agafar fil i agulla és guai.

Però aquest renaixement dels passatemps laboriosos de les nostres àvies va molt més enllà de l’apreciació estètica o el craze passatger: sí, és guai, però és molt més que això. Les il·lustracions de paratges o animalets amb els quals la meva mare em va ensenyar a brodar quan era petita han deixat pas a autèntiques obres d’art de temàtica feminista, genderqueer i revolucionària, sempre amb un to d’humor reivindincatiu. Aquest retorn del brodat, reimaginat com a activitat de resistència i reivindicació casa passat i present, subjecció i subversió, àvies noucentistes i besnétes millenials. Però els nous brodats que omplen Pinterest no només són indicatius de la revalorització de l'estètica hiper-femenina en el discus feminista pop; mirar enrere en l’art del brodat ens obre les portes a una història femenina i feminista marcada i enfosquida per una història de l'art marcadament androcentrista.

Font: StyleCaster.

Font: StyleCaster.

No cal anar gaire lluny ni tirar gaire enrere per trobar un currículum escolar on ensenyar a brodar fos part de l'educació de totes les nenes. Aquesta pràctica, sota el nom de labores del hogar, seguia vigent al nostre país ben entrats els anys cinquanta. Al cap i a la fi, es preparava les dones per a un destí domèstic on saber fer les puntes de les coixineres o decorar mocadors era, més que estètic o artístic, pràctic. Les àvies sargien, cosien, brodaven i feien mitja, i n'havien après tant a l'escola com a casa, on saber fer anar l'agulla era tan útil -gairebé imprescindible- com saber cuinar. Tanmateix, aquest art mai ha estat reconegut com a tal: és una feina artesana, de precisió, tenacitat i persistència, i és també un acte i un producte artístic, però la seva marginialitat es deu al fet de ser típicament associat a la feminitat i a l'esfera domèstica.

En aquesta línia, el 1984, en plena segona onada del Feminisme, Rozsika Parker va publicar The Subversive Stitch: Embroidery and the Making of the Feminine (El punt subversiu: brodar i l'esdevenir d'allò femení). Parker, psicoterapeuta, historiadora de l'art i fundadora de The Feminist Art History Collective, repassa en aquest llibre la separació, al llarg de la història, entre l'art de brodar i les arts artesanals, que va provocar una marginalització de moltes dones artistes, posant de relleu el sexisme en el cànon i l'anàlisi a la història de l'art.

Anna Seward, poetessa anglesa del segle XVIII, escriu sobre les reunions del seu poble on els homes s'arreplegaven al voltant de les taules per jugar a cartes mentre les dones s'apropaven a la finestra o vora el foc per bordar. Al segle XVIII era una activitat comuna, fins i tot social, llegir mentre es practicava el brodat. Fent-se en un àmbit social, l'acte de brodar es converteix en l'activitat central d'una comunitat femenina que no només gaudeix del plaer de crear, sinó que col·labora amb les obres de les dones amb qui cus, convertint l'activitat individual artesanal en un vincle creatiu entre dones.

A més a més, es broda mentre es llegeix o s'escriu. Aquesta comunió d'intel·lecte (típicament masculí) i art domèstic (típicament femení), és per Seward una font d'orgull: no només compleix amb l'ideal domèstic sinó que ho fa mentre s'involucra en l'esfera masculina que li està vetada. Això té dues consequències, la primera és que queda protegida de crítiques contemporànies perquè no renuncia a la seva esfera, i la segona és que  el brodat, mecànic a la vegada que creatiu, li dóna el temps i l'espai o bé per reflexionar sobre el que escriu, o bé per analitzar el que llegeix.

Font: Wikimedia. Dones treballant en puntes de coixí. Giacomo Ceruti, 1720s.

Font: Wikimedia. Dones treballant en puntes de coixí. Giacomo Ceruti, 1720s.

Tanmateix, brodar no es limita a l'àmbit artístic per a aquestes dones, sinó que també té una dimensió pràctica molt important, ja que es fan la seva pròpia roba, un procés d'elaboració que té un impacte directe i favorable en les finances familiars, a més d'estar intrínsicament relacionat amb la construcció i representació de la pròpia identitat femenina. Ho il·lustra molt bé Jane Campion a Bright Star, posant de relleu els dissenys de Fanny Brawne com a element clau de la seva identitat, contra l'estatus limitador que li ha otorgat la crítica literària com a promesa de John Keats.

El retorn del brodat en un context pop feminista on els memes es troben amb les teories de gènere i la resistència sociopolítica amb l'estètica de flors en tons pastel ens parla d'una voluntat, conscient o no, d'honrar l'art i la creativitat femenines, -apropiant allò que l'androcentrisme ha refusat com a frívol i no rellevant al llarg de la història- en el sí d'un moment històric molt concret. Enfileu fil a l'agulla, nois i noies, i exploreu l'art en totes les seves formes i expressions.

Imatge destacada: Etsy.

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR