Dos homes escriuen una versió femenina de 'El senyor de les mosques'

El senyor de les mosques (1954) és la novel·la més coneguda del premi Nobel de literatura Sir William G. Golding, adaptada des de la seva publicació al teatre i al cinema. La història de com un grup de nens britànics s'organitzen en societat després d'estavellar-se a una illa deserta és universalment coneguda.

Scott McGehee i David Siegel van anunciar recentment el seu acord amb Warner Bros per escriure i dirigir una nova adaptació cinematogràfica d'El senyor de les mosques, però amb una variació important en la trama: en lloc de nens, reescriuràn la història amb nenes.

Els remakes de clàssics "masculins" protagonitzats per dones estan a l'ordre del dia, només cal recordar el drama que va generar Caçafantasmes (2016) o el que se'ns ve a sobre amb Ocean's Eight (2018). Per descomptat, la notícia de la nova adaptació de l'obra de Golding no ha estat menys i ha provocat una allau de crítiques, que al seu torn ha despertat els Senyors de Twitter™ que conceben qualsevol mostra de protagonisme femení com una amenaça al seu privilegi.

Humanitat o masculinitat?

Normalment qualsevol indici de representació femenina a Hollywood és ben rebut, però aquesta ocasió és diferent, ja que resulta complicat concebre una versió d'El senyor de les mosques amb nenes tenint en compte com d’essencial és la socialització masculina dels protagonistes del text original. Els futurs directors del film defensen que "és un trencament d'algunes convencions de com pensem sobre els nens i l'agressivitat", però el simple fet que siguin dos homes escrivint sobre com un grup de nenes es comportaria a una illa deserta ja ha estat motiu de crítica i burla, i amb raó.

Part de les opinions contràries directament rebutgen la idea, argumentant que si les abandonades fossin nenes no derivarien mai cap a la violència i conformarien una utopia femenina com la Themyscira que vam veure a Wonder Woman. Però, com ens va ensenyar Fury Road, les utopies femenines mai són tan boniques com les pinta DC.

image-w1280

A El senyor de les mosques, els intents d'autogovern dels nens els porten a cremar la jungla, maltractar-se entre si, boicotejar el seu propi rescat, barallar-se i arribar a l'assassinat. El clàssic sempre ha estat explicat com una sàtira del salvatgisme innat de la naturalesa humana. Per descomptat, el fet que és una història completament masculina ha estat ignorat bastament: no es tracta de la naturalesa humana, es tracta de la condició privilegiada d'un grup de nens d'un internat privat britànic, criats durant la Segona Guerra Mundial sota uns valors patriarcals extrems. No només l'adaptació de McGehee i Siegel comptarà amb protagonistes femenines, sinó que serà contemporània, ignorant també la importància del context històric per a la naturalització i el desenvolupament de la violència en els personatges de Golding.

El senyor de les mosques en femení ja existeix: ‘Beauty Queens’ de Libba Bray

Que les nenes i les dones poden comportar-se de manera violenta és un fet. Pel·lícules com Heathers (1988), Drop Dead Gorgeous (1999), Caramel assassí (1999) o Mean Girls (2004) han satiritzat amb l'agressivitat de les adolescents entre elles i cap a altres. Però cap d'aquestes històries s'acosta tant a ser una reescriptura en femení d'El senyor de les mosques com Beauty Queens ("Reines de bellesa", no editat en català ni espanyol) de Libba Bray.

Beauty Queens planteja una situació en què un grup de nenes, participants en un concurs de bellesa, acaben en una illa deserta i intenten construir el seu propi sistema social sense les opressions del patriarcat. És una història violenta, satírica i tan punyent com divertida.

Quan la seva autora va saber de l'adaptació d'El senyor de les mosques, va publicar un article expressant la seva frustració: "Estic bastant segura que vaig escriure un llibre així el 2011". No només el va escriure, sinó que hagués estat adaptat al cinema si no fos perquè els homes al cap de la producció van desfigurar el text original fins convertir les seves protagonistes en els mateixos estereotips de Bray desmunta a la seva obra: "És difícil descriure amb paraules el que vaig sentir en aquell moment. Però intenteu, si voleu, imaginar-me amb làsers sortint dels ulls alhora que els meus òrgans interns es converteixen en els volcans de Mordor. [...] Hollywood i el món en general té por de les dones autònomes, complexes, que lideren la seva pròpia història, un tema molt central a Beauty Queens. Com diu un personatge, Mary Lou, en el que per a mi era el cor de la meva història quan la vaig escriure, 'potser les nenes necessiten una illa per trobar-se a si mateixes’".

El fet d'aprovar un projecte amb tan poc sentit com el de Siegel i McGehee mentre es destrossa el de Bray diu molt de Hollywood, però tristament res sorprenent. Caldrà veure si finalment, tot i les crítiques, es produeix El senyor de les mosques femení, i quants girs dramàtics de guió i baralles estirant-se del cabell són capaços de donar-li sentit a un concepte que ignora el sentit bàsic del material d'origen.

Imatge principal: IMDB.

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR