D’òpera, classe i nassos trencats

Diu la contraportada del llibre La cançó del nas trencat, publicat per Gato Sueco, que aquesta és la primera obra d’Arne Svingen (Oslo, Noruega, 1967) que es tradueix al català i al castellà. L’obra, publicada originàriament el 2012 i traduïda al català per Meritxell Salvany, és una bona ambaixadora d’aquest autor que escriu principalment per a públic infantil i juvenil.

La història està protagonitzada per en Bart, un nen noruec de dotze anys que viu en un habitatge social. El seu conflicte entre seguir boxejant o dedicar-se a la seva afició a l’òpera –amb un festival escolar a l’horitzó– esdevé una porta d’entrada a un univers que transcorre entre l’escola, el gimnàs i el barri on viuen en Bart, la seva mare i un veí toxicòman.

El punt fort de la novel·la rau en la vivesa que aporten els personatges secundaris. Que estiguin narrats a través dels ulls d’en Bart, una mirada madura però encara infantil, fa que se’ns presentin lliures de judicis morals que podrien simplificar la seva complexitat. La mare d’en Bart se’ns mostra com una dona amb problemes laborals, amb l’alcohol i el sobrepès, que s’estima el seu fill i que, a la seva manera, intentarà fer tot el possible perquè sigui un noi independent. En aquesta tasca tindrà com a aliada l’àvia d’en Bart, un suport tant emocional com material per al nen. El seu veí toxicòman, per la seva banda, esdevé una mena de guia per al nen en absència d’una figura paterna, mentre segueix donant-li algun ensurt a causa de la seva addicció.

És perquè la dosi de realisme que banya cada personatge fa que aquest pugui brillar exposant tots els seus clarobscurs, que l’Ada, companya de classe i confident d’en Bart, esdevé el més pla. L’Ada té tocs del trop de la Manic Pixie Dream Girl*: és guapa, popular, viu en un barri més benestant que el d’en Bart i xerra pels descosits. No cal dir que en Bart és, en molts aspectes, oposat a ella, i que part de la gràcia de la relació rau en la impossibilitat que hi ha d’entrada a què “la nena popular” i “el nen marginat que viu en un barri pobre” puguin arribar a ser amics. Alguns trets de la personalitat de l’Ada, com la seva extraversió i la seva inhabilitat per guardar secrets, seran els que faran avançar la novel·la. Que el personatge de l’Ada depengui tant de la trama és una oportunitat perduda en una novel·la que dóna força rellevància a uns personatges femenins ben traçats.

Amb tot, La cançó del nas trencat és una novel·la per a infants i joves ben construïda i entretinguda. En ella, Svingen ha demostrat l’habilitat, amb l’ajuda d’en Bart, de descriure el dia a dia d’un nen de família monoparental que viu al llindar de la pobresa, sense caure ni en el paternalisme ni en l’heroïcitat.

*Citant a la gran Jana Baró: "La noia que només existeix per inspirar a l'heroi, fins al punt que no té cap tipus de personalitat pròpia".

Imatge destacada: portada del llibre. Font: Gato Sueco.


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR