(c) Penguin Books

Dones fantàstiques: ciència-ficció i fantasia en femení

La fantasia i la ciència-ficció, dels gèneres literaris més orfes i repudiats, ja no són un reducte cultural reservat a un grup d’acòlits fidels. Aquests gèneres, juntament amb d’altres expressions culturals que l’estament acadèmic ha denostat tradicionalment com els superherois o la novel·la negra, han esclatat. Ficcions com Joc de trons i Els jocs de la fam ja no estan amagades a prestatgeries recòndites; els lectors ja no han de peregrinar a autèntiques catedrals com Gigamesh quan les obres d’Asimov estan en edició butxaca a l’entrada del supermercat.

Però aquesta explosió del gènere té, com tots els canvis, facetes problemàtiques. Com és d’esperar en qualsevol ecosistema cultural més o menys tancat, l’arribada massiva de nous lectors, i en particular, lectores, provoca que els sectors més acomodats del món de la fantasia literària entrin en un pànic reaccionari. L’exclòs es converteix en excloent i es comencen a brandar frases com “que llegeixis Joc de Trons no vol dir que tinguis ni idea de fantasia”.

Malgrat que la fantasia i la ciència-ficció són gèneres marcadament inclusius i sovint han reflexionat sobre aspectes problemàtics de la societat –com la comprensió de l’altre a la saga Ender d’Orson Scott Card, o la repressió de la dona a Handmaid’s Tale de Margaret Atwood- hem viscut episodis com la polèmica misògina i homòfoba d’aquest any als Premis Hugo.

Tot i així, la fantasia i la ciència-ficció avancen i ens permeten reflexionar sobre la societat actual i sobre un futur més inclusiu. La intenció d’aquest article és oferir una petita selecció d’obres de fantasia i ciència-ficció protagonitzades per dones i que tomben una bona colla de tòpics sobre el gènere. Res d’homenots brandant espases i trinxant orcs aquí, simplement invitacions a móns aliens però estranyament familiars, a futurs inimaginables i passats tal vegada perduts en l’oblit.

Equal Rites - Terry Pratchett

(c) Josh Kirby

(c) Josh Kirby

En una nit portentosa de tempesta i foscor, un poderós mag moribund espera a la vora d’una casa el naixement del vuitè fill d’un vuitè fill per transmetre-li el seu poder i coneixement, esperant que el llegat dels mags es perpetuï mitjançant un nou membre de la seva prestigiosa orde.

Llavors resulta que l’infant és una nena.

Equal Rites qüestiona amb un enginy esmoladíssim convencions socials com la divisió per sexes a l’educació o l’estigma del coneixement femení. La protagonista, rebutjada per l’orde de mags, acabarà sent l’estudiant d’un grup de bruixes dotades d’un dels poders més rars: el sentit comú. Pratchett presenta aquí una Universitat Invisible –nunc hic vides, nunc ne vides- que encarna els pitjors vicis de l’acadèmia: professors acomodats, inoperància absoluta, tradicionalitat a ultrança que exclou a la dona, una lògica interna, imperfecta i circular que justifica les seves accions i una cafeteria a la que fa por menjar.

Terry Pratchett, l’autor de la novel·la, va ser una de les plomes més lúcides, àgils i visionàries que ha engrandit el gènere fantàstic. Sempre des de l’humor, Pratchett ofereix interessants disseccions de temes que van des de la informàtica fins a la naturalesa de contracte social del diner. Qualsevol recomanació de l’obra de Pratchett es queda curta.

The ship who sang - Anne McCaffrey

(c) Angus McKie

(c) Angus McKie

Helva, la protagonista de The Ship Who Sang, mai va conèixer els seus pares. En un futur remot, Helva neix amb una ment privilegiada però amb un cos fatalment deformat. Els seus pares, davant de la impossibilitat de salvar a la seva filla, acorden amb el govern que Helva es converteixi en el cervell d’una nau interestel·lar: embolcallada per un taüt de titani, en comptes d’ulls, Helva creix amb sensors; en comptes de cames, té motors; el seu pati de lleure és el buit de l’espai i el seu sol la llum dels estels.

Anne McCaffrey ofereix a aquesta novel·la, la primera d’una saga de cinc llibres, una mirada sobre la influència del cos a la identitat, i sobre com fins i tot un objecte tant aparentment alienígena com una nau espacial pot tenir sentiments i ser conscient. Tanmateix The Ship Who Sang ofereix una visió fresca sobre els cíborgs i qüestiona quina és la naturalesa de la discapacitat en un univers on la tecnologia suplanta el cos humà.

Coraline - Neil Gaiman

(c) Laika Productions

(c) Laika Productions

Neil Gaiman, autor d’imprescindibles com The Sandman i American Gods, provava fortuna al camp de la fantasia per a joves amb aquesta novel·la. Coraline és un relat sobre la curiositat de la infància, sobre la crida del desconegut, sobre les golfes buides de cases abandonades i les portes tapiades que amaguen – tal vegada empresonen – habitacions cegues.

En una mescla de fantasia i horror que caracteritza totes les seves obres, Gaiman descriu l’arribada d’una nena a una nova llar i l’enuig d’aquesta amb els seus pares, amb la casa, amb el jardí solitari i amb les veïnes tafaneres. Coraline es remou per la casa com una arna atrapada sota un got, però troba la llum: una porta que la duu a una altra casa on els seus pares són atents, els veïns encantadors, els gats parlen i als límits de la vista s’hi agiten coses que no volen ser vistes. Una conversa, no sempre civilitzada, entre la filla, la mare i l’Altra Mare.

Lluny de l’ensucrament infantil d’autors com Rowling, la prosa de Gaiman és una promesa: una promesa del desconegut, del terrible, d’allò bell però a la vegada repulsiu. Coraline ens retorna a una infància on la llar no és només el lloc més segur sinó la presó més terrible.

The Emperor's Soul - Brandon Sanderson

(c) Alexander Nanitchkov

(c) Alexander Nanitchkov

Pot una còpia ser millor que l’original? The Emperor’s Soul relata el captiveri de Shai, una jove artesana que practica l’art de la Falsificació, amb majúscula. En un món vagament reminiscent de la Xina imperial, la màgia és real i quotidiana, i els Falsificadors poden transformar un objecte en un altre mitjançant l’escriptura de segells subtilment delicats. La inscripció d’aquests segells captura i modifica la història mateixa de la cosa: el bol d’arròs es converteix en l’estatueta més sublim quan l’argila que el forma no va anar a parar a una fàbrica sinó a les mans de l’artesà més hàbil de l’Imperi.

Shai, atrapada pels guardes del Palau de l’Emperador després d’intentar substituir un objecte de valor, és empresonada en una habitació sorprenentment confortable. Poc després de ser empresonada, rep la visita d’un alt funcionari de l’Imperi. Ha estat condemnada a mort i només es podrà salvar de la pena si és capaç de fer el que no ha fet mai cap Falsificador: crear una ànima nova per a l’Emperador.

Brandon Sanderson descriu amb concisió l’empresonament de Shai, la seva obsessió per entendre com els esdeveniments de la vida de l’emperador l’han convertit en qui és, com es debat entre l’orgull que la impel·leix a completar un encàrrec impossible i la consciència de que és molt possible que sigui executada. Tot plegat en una novel·la extremadament original de poc menys de dues-centes pàgines que resulta una lectura captivadora, amena i sorprenentment profunda per a un text tan breu.

The Handmaid’s Tale – Margaret Atwood

(c) Vintage Books

(c) Vintage Books

Al món de la ciència ficció hi ha un adagi que diu que el futur serà o bé com el Món Feliç d’Aldous Huxley o el 1984 de George Orwell. Les dues novel·les són les distòpies fundacionals que han influït una quantitat ingent d’obres de ficció –i els més mal pensats dirien que una quantitat ingent de doctrines polítiques-, però són el que queda de una trinitat amputada. The Handmaid’s Tale és el tercer membre d’aquesta trilogia i el seu desconeixement –que si no per obra, és per omissió igual de nociva- és poc menys que una trista ironia tenint en compte tant la temàtica com l’alçada d’aquesta obra.

La novel·la d’Atwood, escrita ara fa trenta anys, ens presenta un escenari aterradorament plausible: en un món on la contaminació ha destruït l’entorn i ha fet infèrtil gran part de la humanitat, un grup religiós pren el poder als Estats Units després de representar un fals atemptat jihadista al Congrés, reprimint a la població i convertint a les dones en poc més que bestiar.

Ningú ha dit que totes les novel·les d’aquesta llista fossin còmodes de llegir.

The Handmaid’s Tale explica la història d’una dona atrapada en aquest règim i reduïda a l’esclavatge. Amb un llenguatge preciosista, contemplatiu, quasi poètic, l’autora relata com DeFred, la protagonista, que ha estat privada del seu nom i és referida per la seva pertanyença a un home, viu sota aquestes circumstàncies. La novel·la és una reflexió tant descarnada sobre la societat actual com poden ser-ho Un món feliç o 1984, i crida l’atenció sobre un assumpte tant incòmode, però tan cert, com la discriminació sistemàtica contra la dona.

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

1 comment

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR