María Castejón_1024

“Donar a un/a cineasta la responsabilitat de crear models és un error”

María Castejón és historiadora i experta d’anàlisi de gènere al cinema. És autora del llibre Fotogramas de género i del bloc Las princesas también friegan.

¿La dona en el cinema segueix estant estigmatitzada?

En part sí. Però cada vegada veiem personatges més trencadors, personatges protagonistes i personatges que dinamitzen les convencions de gènere en les pel·lícules. La dona ha estat estigmatitzada durant moltíssim temps, però des de fa unes dècades hi ha hagut un altre tipus de dones. Per exemple, en els vuitanta està la dona treballadora com a les pel·lícules Baby, tu vals molt o Armes de dona. I a l'actualitat podem parlar de ruptures importants. Pel·lícules de Disney com Brave, Frozen o Malèfica deixen de banda el costat romàntic. El príncep ja no és el que ha de donar el petó. Conviuen una mica els models de sempre, al cinema encara seguim veient a una dona sexualitzada o dona objecte, amb aquestes noves tendències. Amb Mad Max hi ha hagut una polèmica important, perquè hi havia un grup d'homes que cridaven a no veure la pel·lícula per ser massa feminista.

Al llarg de les dècades, quina ha estat l'evolució de la dona en el cinema?

Al cinema clàssic hi ha personatges femenins súper potents com a Les tres nits d'Eva o a La costella d'Adam. L'evolució no és com els temps, perquè la tendència no és majoritària i és molt recent. Les dones hem canviat molt en la societat i el cinema no ho ha reflectit d'una manera tan clara, o no de la mateixa manera que ho fa amb els personatges masculins. Els models dels personatges femenins en l'anomenat cinema de dona han enriquit força el panorama, sobretot des de finals dels vuitanta i en la dècada dels noranta. No només és un cinema dirigit per dones, sinó que mostra dones protagonistes, que estan en crisi o que tenen crisi d'identitat amb les seves parelles.

Quina és la situació actual del paper de la dona en el cinema?

Hi conviuen constantment les dues tendències. L'ús del cos de les dones, ensenyar sempre carn, pits... I, d'altra banda, les pel·lícules de Disney o Els jocs de la fam.

Hem millorat?

Queda per millorar no una mica, sinó moltíssim. El nombre de pel·lícules que he esmentat no arriba ni tan sols a mil. Hi ha milers i milers de pel·lícules on la dona encara té els rols tradicionals. També hi ha la implicació i les perspectives que tingui cada un / a com a espectador / a.

Les actrius mateixes estan prenent la iniciativa?

Jo crec que sí. En l'última gala dels Oscar, Charlize Theron va reivindicar la igualtat salarial. Des de Hollywood ve un moviment potent. Mad Max va ser acusada de ser excessivament feminista perquè els homes no entenen que hi hagi personatges femenins d'acció. El feminisme no és dolent, és una cosa positiva i ha d'haver altres models de dones.

També hi ha dones s'han atrevit a dirigir com Angelina Jolie.

Angelina Jolie porta a la indústria cinematogràfica tota la vida. És filla d'actors. Un productor, després de la seva trajectòria, no li dirà que no.

Aquí a Espanya tenim a Isabel Coixet o Icíar Bollaín.

Són les més consagrades, han tingut una carrera continuada. No només fan pel·lícules amb protagonistes femenines, sinó que també un altre tipus de pel·lícules.

Els Premis Goya reivindiquen la baixada de l'IVA cultural, però no el paper de la dona en el cinema espanyol.

Si, és curiós. La gala dels Goya sol ser molt reivindicativa. A més, veus que ells van amb el seu vestit, còmodes. I elles amb aquests vestits que no es poden moure posant, amb aquests talons impossibles... També hi ha una cosa important, el definir-se com a feminista no ven res. No té molt bona premsa. No hi ha moltes dones que estiguin al poder o que hagin aconseguit triomfar en les seves carreres i cap es defineix com a feminista. És curiós, perquè a les cineastes se'ls pregunta pel cinema de dones i què significa ser dones. Fins i tot, a principis del 2000 van constituir una associació de dones cineastes.

En les pel·lícules de Pedro Almodóvar la dona també ha tingut un paper important.

A Mujeres al borde de un ataque de nervios són dones subversives, molt fortes, molt potents, que qüestionen. Ha posat de protagonista a la maruja de tota la vida. El model de mare en les seves pel·lícules és també molt ric i variat. En canvi, en Hable con ellas hi ha una apologia de la violació molt discutible. I la pel·lícula Átame es mou en uns límits una mica perillosos. Tanmateix, va ser pioner en la representació de l'homosexualitat i els transvestits amb La ley del deseo. Cap cineasta fa una pel·lícula tan valenta ara.

El cinema ha de donar exemple?

El cinema no deixa de ser representació, i donar-li a un/a cineasta la responsabilitat de crear models és un error.

El paper de la dona en la publicitat encara és una assignatura pendent.

És molt sagnant, és horrible. Demolidor. Encara hi ha el model de mestressa de casa però modernitzat. La dona com a responsable de les compres, de la cura...

A la televisió tampoc és diferent.

Què farem, prohibir Mujeres y Hombres y Viceversa? És molt complicat. Són programes que tenen un munt d'audiència. És un model de triomf, gent que va aquest programa i després va a Superviventes o Gran Hermano VIP. Mujeres y hombres y Viceversa és un mercat de carn. Hi ha unes masculinitats alfa dominant i unes dones que adquireixen uns rols de submissió. No és la submissió de mestressa de casa que podem conèixer de la dècada dels cinquanta. Hi ha apologia de l'amor romàntic i potencien moltíssim la imatge que si no tens parella no ets ningú.

En les sèries és diferent?

Hi ha dones protagonistes. Advocades o detectius com a CSI, Bones, Urgències, Anatomia de Grey... A nivell estatal, El Ministeri del Temps té uns personatges femenins brutals i molt interès en incloure la perspectiva de gènere. Aída també tenia personatges femenins molt importants, però més que per gènere ha fet moltíssim per normalitzar les coses. El personatge de Fidel era insofrible perquè era un friqui, però no perquè era gay. Hi havia la puta, el yonki, el gay, la choni...

Hi ha diferències en el paper de la dona entre la fotografia i el cinema?

Són suports diferents. No conec molts fotògrafs ni a moltes fotògrafes com per donar una opinió de la mateixa manera que et puc donar del cinema, les sèries o la publicitat. Passa com el tema de les cineastes. Fotògrafes hi ha, però no es fan visibles de la mateixa manera que els homes. Poc més puc dir.

Què hem de fer perquè els suports audiovisuals siguin més igualitaris o menys masclistes?

Hi ha un gran desconeixement del que significa el feminisme en la societat. S'identifica com el contrari al masclisme. A les feministes se'ls identifica com a unes boges, radicals, antihomes, lletges, bigotudes, que no ens depilem... I res més lluny de la realitat. Partint d'aquest desconeixement, que té moltíssim a veure amb el potencial que tenen els feminismes per transformar la societat, seria molt desitjable que la gent arribés a saber què és el feminisme. Que no només lluita pels drets de les dones, també per una societat més igualitària, més justa i per dinamitar la masculinitat patriarcal.

Com s’ha d’educar per evitar el masclisme i per crear una societat més igualitària?

Hi hauria d'haver una iniciativa, una voluntat d'educar nens i nenes per tenir una percepció de l'audiovisual perquè siguin capaços de ser crítics i crítiques.

Quines són les característiques del retrat de la dona en el món audiovisual modern?

Serien els que sempre han existit però d'una altra manera. Hi ha un anunci d’Ariel del 2013 en què surt una dona a casa que podem pensar que és enginyera aeronàutica, perquè no és el model de mestressa de casa que sortia als anys setanta o als vuitanta. Però encara la responsabilitat de la cura, la compra, o de la casa recau sobre ella. També funciona moltíssim el model superwoman, la dona que pot amb tot. Treballa, té fills i després està estupenda divendres per anar al cinema o anar de copes amb el seu marit o els companys de feina.

Imatge: arxiu personal de María Castejón.

Patricia

Periodista

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR