Destrossant Disney: 'Blancaneu i els set nans' (1937)

Blancaneu i els set nans es va estrenar el 1937, i va ser pensada per a una audiència adulta. Tots dos fets són obvis quan seiem a mirar, vuitanta anys després, el que es denomina (equivocadament) el primer llargmetratge animat de la història.

Blancaneu és de les produccions més transcendentals culturalment de la història, sens dubte, però també és terrorífica. Crec que de petita no vaig poder veure mai el VHS de principi a fi perquè em feien massa por les escenes de persecucions pel bosc i intents d'assassinat, però uns quants anys després ho he aconseguit, i porto conclusions.

Introducció a la pel·lícula (Disney).

Introducció a la pel·lícula (Disney).

L'ideal de princesa Disney

La protagonista de Blancaneu no és només la primera princesa Disney, sinó que és l'origen i la culminació de tots els estereotips negatius associats als personatges femenins de Disney. De fet, no és més que la suma dels dos trops clàssics dels contes de princeses: d'una banda, la nena innocent que espera que el príncep la rescati, i, de l'altra, la jove pobre i maltractada convertida en princesa gràcies a l’amor de veritat.

"La meva vida és una merda, però no passa res" (Disney)

"La meva vida és una merda, però no passa res" (Disney)

La Blancaneu és una princesa obligada per la seva madrastra a vestir parracs i passar-se el dia netejant, somiant amb el dia en què el príncep la rescatarà de la seva miserable existència. Aquest príncep apareix per marcar-se un duet sobre amor de veritat, tot i no conèixer de res a la Blancaneu. Ella, com és normal, fuig. La malvada reina ho observa tot des del seu balcó i, envejant la bellesa blanca i virginal de la jove, envia un caçador a assassinar-la. El caçador, que té un mínim d'humanitat, la deixa escapar pel bosc corrent en talons i fugint de tot tipus d'animals terrorífics i arbres animats. Aquesta part, de petita, suposo que la rebobinava, perquè no recordo res fins al moment en què apareixen els animals del bosc i tot torna a ser cuqui.

"M'acaben d'intentar matar, però no passa res" (Disney)

"M'acaben d'intentar matar, però no passa res" (Disney)

Els homes treballen, les dones netegen

Amb els animals cuquis, la Blancaneu troba refugi a una casa en què viuen els set homes més porcs de l'univers Disney, els"nans" [sic] que treballen a la mina. La jove decideix fer l'única cosa que sembla que sap fer: netejar. De fet, la Blancaneu no té personalitat més enllà del fet que és una excel·lent mestressa de casa, victimitzada per la seva madrastra i a l'espera del seu salvador. Mai actua per si mateixa; només neteja i canta, fuig quan se li diu que fugi, incapaç de seguir impulsos propis. És molt jove, molt blanca, virginal i innocent, de bellesa natural però maquillada i amb moviments delicats i curosos, convertida al paper de mare per cuidar els homes. A la ficció les dones poden ser tres coses: verges, mares o putes. I això és Disney en els anys trenta, així que ens quedem amb les dues primeres.

"Això ni tan sols és casa meva, però no passa res" (Disney)

"Això ni tan sols és casa meva, però no passa res" (Disney)

Els homes resulta que són incapaços d'atendre les seves pròpies necessitats ells mateixos i necessiten desesperadament que una dona els netegi i cuini. Malgrat ser d'allò més desagradables (literalment li tenen por a la neteja), l'excepcional (i estúpida) bondat innata de la Blancaneu la porta a esforçar-se per guanyar-se els seus cors, amb especial afany amb el d’en Rondinaire, encara que cada vegada que aquest obre la boca sigui per deixar anar un insult misogin que se suposa hem d'interpretar com humor ( "és una dona i totes són com el verí" o "dones, són pitjors que un mal de queixal").

Quina gràcia, la misoginia. (Disney)

Quina gràcia, la misoginia. (Disney)

Feminitat bona i feminitat dolenta

La protagonista de la història és la Blancaneu, però es tracta d'un personatge tan pla que fins i tot els set homes, amb el mínim desenvolupament que suposa acceptar rentar-se les barbes, evolucionen més que ella. El conflicte principal es dóna entre la Blancaneu i la reina, però les dones no comparteixen escena més d'un parell de minuts cap al final de la pel·lícula, quan la madrastra visita la Blancaneu per enverinar-la amb la famosa poma. Ni tan sols la jove veu el veritable rostre de la malvada en tota la pel·lícula, ja que la visita transformada en una dona gran, mancada de la bellesa que catalitza el conflicte. Tot i això, tècnicament Blancaneu passaria el test de Bechdel, si no fos perquè la reina no té nom.

Això et passa per no netejar. (Disney)

Això et passa per no netejar. (Disney)

Com passa sovint a Disney, l'antagonista femenina és força més interessant que la princesa. La reina, com a mínim, té un objectiu i actua per aconseguir-ho, encara que aquest sigui matar la seva fillastra amb la "poma màgica de l'amor". Cal aquí un incís per esmentar que la mort de la Blancaneu és lamentada pels homes perquè "era molt bella".

Això és real. (Disney)

Això és real. (Disney)

La moralitat principal es desprèn del fet que malgrat (o, més aviat, a causa de) la seva iniciativa, la dona que és presentada com més gran, envejosa i corrupta acaba morint dramàticament a una altra escena terrorífica, mentre que la jove, bondadosa i passiva Blancaneu és rescatada per l'amor veritable d'un príncep amb el qual no intercanvia ni una paraula en tota la història, i portada en braços al castell real al qual, ens podem imaginar, li tocarà treure brillantor.

"No el conec, però no passa res" (Disney)

"No el conec, però no passa res" (Disney)

Nota: Aquesta és la primera entrada d’una sèrie d’articles que analitzen les pel·lícules de Disney des de la perspectiva de gènere. Podreu trobar-los reunits aquí.

Imatges: Disney.

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR