Del sacrifici matern a l’heroisme masculí: el rol de la dona a 'The Flash'

AVÍS: CONTÉ SPOILERS DE LA SÈRIE 'THE FLASH'

The Flash és possiblement una de les sèries més fresques i divertides d’entre les recents adaptacions de còmics icònics de DC que ha produït la cadena nord-americana CW. Part de l’èxit de la sèrie (que és un spin-off d’Arrow) es deu al seu caràcter desenfadat i fins i tot còmic, que contrasta amb el drama fosc i torturat d’Arrow. La tercera temporada de The Flash s’estrenarà el 4 d’octubre, i arrenca després d’un polèmic i inesperat capítol final.

En la línia del còmic original, The Flash se centra en les aventures del jove inspector forense Barry Allen (interpretat per Grant Gustin, Glee), que adquireix el poder de la velocitat sobrehumana després de rebre l’impacte d’un llamp. Barry decideix utilitzar la seva nova habilitat per parar els peus als anomenats metahumans, persones que, com ell, posseeixen poders sobrehumans després de veure’s afectats per l’explosió de l’accelerador de partícules d’Star Labs.

La mare i el trop del sacrifici

noraallen

Nora, la mare de Barry, amb el seu fill. Font: The CW, LLC.

Un dels trops més recurrents en la ficció de superherois és el de la mort de la mare com a element motivador (Supergirl, The Wasp, Superman, Batman, etc.). La mare, reduïda a l’ideal femení del personatge pla, asexual, virtuós i devot de la seva família, és assassinada o se suïcida per tal de protegir al fill. El fill, que és incapaç de fer les paus amb el record de la tràgica pèrdua, cerca la manera de venjar la mort de la seva mare, i es converteix en superheroi i persegueix el malvat, que és moltes vegades qui va causar la mort materna en un principi. El trop del sacrifici de la mare és problemàtic perquè, en primer lloc, redueix aquest personatge a un ideal abstracte mancat d’agència i, en segon lloc, estableix la seva raó de ser com a subjecta al personatge protagonista masculí.

The Flash és un clar exemple d’aquest trop. Nora Allen és assassinada quan Barry és un nen. Després de la seva mort, el pare de Barry és jutjat i condemnat a cadena perpètua, acusat d’haver-la assassinat, malgrat la insistència de Barry en la seva innocència. Des d’aquell moment Barry s’obsessiona amb aquest crim i amb la necessitat de resoldre’l per poder alliberar el seu pare. Tanmateix, no és fins que adquireix poders sobrehumans que pot reconstruir el que realment va passar aquella nit i concentrar les seves energies en capturar l’assassí de la seva mare, un altre superheroi ultraveloç anomenat The Reverse Flash.

En una història amb un gran èmfasis en les relacions paternofilials (Barry té una relació molt estreta tant amb el seu pare biològic com amb el seu pare adoptiu), el record de Nora Allen existeix en un pla abstracte com la càrrega emocional de la qual Barry no es pot desempallegar. Tanmateix, Nora Allen és un personatge sense cap tipus de personalitat, una dona que encaixa a la perfecció amb els ideals de mare i esposa. Res més. Significativament, després del suïcidi al capítol final de la primera temporada del policia i amic de Barry, Eddie Thawne, el personatge és recordat com un heroi, mentre que Nora Allen és recordada com una víctima, i la necessitat de salvar-la és allò que empeny Barry a seguir millorant per tal de poder derrotar al seu enemic i recuperar a la seva mare.

Els personatges femenins de The Flash

La primera temporada de The Flash compta amb dos personatges principals femenins (Iris West i Caitlin Snow), que es converteixen en quatre (Patty Spivot i Jesse Wells) a la segona temporada, i dos de secundaris (Linda Park i Christina McGee), si no tenim en compte els capítols crossover, on personatges com Felicity Smoak (Arrow) i Kendra Saunders (Legends of Tomorrow) fan aparicions esporàdiques, ni Nora Allen, que, tot i estar morta en la línia temporal principal, apareix en flashbacks. En total, en termes de personatges principals de la segona temporada, estem parlant de set homes i quatre dones, una de les quals (Patty) no es relaciona amb les altres tres.

The Flash -- "The Reverse Flash Returns" -- Image FLA211a_0319b -- Pictured (L-R): Shantel Van Santen as Detective Patty Spivot and Grant Gustin as Barry Allen -- Photo: Diyah Pera/The CW -- © 2016 The CW Network, LLC. All rights reserved.

Patty i Barry. Font:  The CW Network, LLC.

Del total de set personatges femenins, sis tenen, en algun moment de la sèrie, o bé una relació sentimental o bé una escena romàntica amb Barry, el qual, fent honor a la veritat, no tindria gaire èxit en la vida real. Iris West, amb qui Barry ha crescut i de qui ha estat enamorat des de sempre, és l’interès romàntic principal. Tanmateix, la seva relació topa amb múltiples obstacles. En dues ocasions els personatges arriben a fer-se un petó -en una d’elles Iris té parella- però la línia temporal és esborrada -sí, les dues vegades-.

Linda Park, la periodista esportiva que treballa amb Iris, manté una curta relació sentimental amb Barry a la primera temporada. Caitlin Snow, la científica d’Star Labs amb qui Barry treballa, no se salva d’una escena on un doble diabòlic de Barry li fa un petó i d’una altra on, després que Caitlin s’embriagui, Barry la duu a casa, la desvesteix i la deixa al llit. L’escena acaba amb Caitlin convidant a Barry a “take a peek at my goods” (mirar-li els pits) -una escena còmica i que no concorda en absolut amb el personatge- i demanant-li si es pot quedar amb ella fins que s’adormi. Patty Spivot, una agent de policia que somia en convertir-se en inspectora forense i té dues carreres -que és bàsicament un genderbent (el mateix personatge, però amb un altre sexe) de Barry- és la parella del protagonista a la segona temporada.

Fins i tot Felicity Smoak, un dels personatges principals d’Arrow, es fa un petó amb Barry en un dels capítols crossover. L’èxit de Barry Allen amb les dones del seu voltant frega l’absurd: el fet que sigui l’heroi protagonista duu als guionistes de The Flash a forçar escenes de caire romàntic entre ell i quasi totes les dones de la sèrie (amb l’excepció de la seva mare, l’adolescent Jesse i la científica Christina McGee, de l’edat de la seva mare). Tanmateix, no hi ha en cap moment indicació d’interès romàntic no heterosexual, ni tan sols en alguna de les línies temporals paral·leles.

Però els defectes de la representació femenina no acaben aquí. Les vides professionals de les dones a The Flash són o bé motivades per l'heroi o bé giren al voltant dell. Iris es converteix en reportera perquè Barry així li ho suggereix. A la segona temporada, Caitlin abandona la feina a Mercury Labs per tornar a treballar amb Barry a Star Labs quan Barry li demana. Quan Patty és acceptada al programa de formació d’inspectors forenses, promet a Barry que es quedarà si ell li implora.

Un altre dels punts de debat és la reiteració del trop de la damisel·la en dificultats. Si bé és cert que tots els personatges de la sèrie són rescatats en un moment o altre per The Flash, l’estratègia argumental de posar a les mateixes dones en perill una vegada rere l’altra és esgotadora. L’exemple més pertorbador és el de Caitlin Snow, que primer és segrestada per un goril·la (al més pur estil King Kong) i després per un psicòpata terrorista, -amb al·lusions d’abús sexual, mai explícites, en el segon cas-. El trauma acompanya Caitlin: abans d’aquests incidents, la científica perd el seu marit en dues ocasions diferents. El caràcter dolç, afable i maternal del personatge sembla convertir-la en l’esquer ideal per les trames de violència envers les dones.

Sembla que passin els anys i la CW insisteixi en cometre els mateixos errors. The Flash, una sèrie jove i còmica, dinàmica i atractiva, podria guanyar molt fent un petit esforç en no replicar les errades de les seves antecessores. La representació femenina a la sèrie no està a l'alçada, i sembla treta de la televisió del passat. Tanmateix, la nova temporada ofereix una oportunitat de millora en una sèrie que no està mancada de virtuts.

Imatge de portada: imatge d'Iris i Barry promocional de la CW. Font: The CW Network, LLC

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR