De tomboys a 'cool girls'

Quan jo era petita, recordo l’admiració que sentia cap a la meva germana.

Jugava a futbol amb els nois de la classe, no li agradava anar amb faldilla i, per carnaval, la recordo disfressada d’una espècie de Rambo, amb una granota, un rifle i la cara tacada de negre. Ma germana era una tomboy i per a mi això era admirable.

Parlar d’estereotips és perillós, es pot caure en una descripció general de caràcter similar a la que et surt quan feies tests de la Super Pop (Ets una noia guai? Ets una més amb els nois?). Els estereotips, però, són presents a la narrativa mediàtica i permeen a la percepció social de certs comportaments. En representar personatges femenins que subverteixen els rols tradicionalment associats a la feminitat el tomboy n’és un exemple clar.

El terme tomboy per a referir-se a una noia (abans s’utilitzava per a nois) es va començar a emprar al 1590: “Una noia salvatge i esbojarrada que actua com un noi amb caràcter”. El personatge de Jo a Donetes seria un bon exemple de tomboy del segle XIX. Durant la primera onada del feminisme, aquest estereotip quedava reduït a dones de primera i mitjana classe i blanques.

Una noia tomboy podria semblar un estereotip subversiu. Quan veiem a Arya de Joc De Trons lluitant amb espases i negant-se a portar vestits ho veiem com quelcom admirable, igual que jo admirava ma germana per jugar a futbol amb els nois. Per què? És potser perquè el comportament s’acosta al gènere per defecte, el masculí? Una nena com la Sansa, a qui li agradi cosir, posar-se vestits i somniar amb novel·les romàntiques de cavalleria és quelcom menys admirable? Tant un estereotip com l’altre, la nena tomboy i la nena girly, haurien de ser igualment legítims o vistos des de una mateixa òptica positiva o negativa.

arya

 Tomboys i sexualitat

Als anys d’alliberació sexual, es va relacionar el terme tomboy amb moviments queer. Al llibre Tomboys and Cowgirls: The Girl’s Disidentification from the Mother, la psicoanalista Dianne Elise senyala que més lesbianes afirmen haver estat tomboys a la seva joventut que no pas dones i noies heterosexuals, per raons relacionades amb la sexualitat.

El tomboy és un terme que sembla desaparèixer amb l’aparició de l’adolescència. El tomboy és un personatge essencialment asexual ja que està exclusivament associat a un personatge infantil, una nena. Què passa més enllà de l'adolescència? Quina és l'evolució narrativa del personatge del tomboy? A la narrativa mediàtica trobem una evolució del tomboy clarament destinada al públic masculí heterosexual, la cool girl.

De tomboys a cool girls

La cool girl és l'evolució sexualitzada de la tomboy que esdevé un objecte per satisfer el desig heteronormatiu masculí. Una definició perfecta de la cool girl la trobem a la descripció de Gillian Flynn a Gone Girl:

‘Ser una tia guay significa que sóc una dona sexy, intel·ligent i divertida a la qual li encanta el futbol, el póker, els acudits guarros i que rota, que juga als videojocs, beu cervesa barata, li agraden els trios i el sexe anal, i s'atiborra de frankfurts i hamburgueses com si estigués protagonitzant la major orgia culinària del món, mentre, d'alguna manera, aconsegueix mantenir una talla XS, perquè les ties guays són per sobre de tot sexis. Estan bones i són comprensives. Les ties guays mai s'enfaden; solament somriuen amb neguit, d'una forma encantadora, i deixen als seus homes fer el que els doni la gana […].

Els homes creuen que aquesta noia existeix. Potser estiguin enganyats perquè hi ha moltes dones que estan disposades a fingir que són aquesta noia. Durant molt de temps, les 'ties guays' m'han irritat. Veia als homes –amics, companys, estranys– encantats per aquestes horribles dones falses i volia asseure'ls i dir-los calmadament: 'No estàs sortint amb una dona, estàs sortint amb una dona que ha vist massa pel·lícules escrites per homes socialment ineptes als quals els agrada pensar que aquest tipus de dona existeix i que els hi farà un petó'.

cool-girl

Una altra manera de definir la cool girl és la d'una noia que adopta actituds i aficions tradicionalment masculines però que segueix mantenint una aparença sexualment desitjable –sempre des d’un prisma masculí heterosexual- i, en el cas de tenir parella, manté una libido constant. Aquest estereotip és present des dels inicis del cinema, des de Clara Bow fins a Jane Fonda. La cool girl és representada constantment, tenim a Mary que no es molesta per res a Algo Pasa Con Mary, Mila Kunis sempre sexualment disposada i amb al·lèrgia al compromís a Friends With Benefits (Mila Kunis a qualsevol pel·lícula realment), Kate Hudson menjant hamburgueses i cervesa però mantenint un tipus perfecte a Com Perdre Un Noi en 10 Dies, la fumadora de puros amb pànic al compromís Robin de How I Met Your Mother.

El personatge de la cool girl és tòxic. Permea a la societat i afecta les expectatives i el comportament tant d’homes com de dones. Com tots els estereotips explotats als mitjans de comunicació es basa en una mentida i en una descripció unidimensional de caràcter. Tot i així és la noia desitjable per antonomàsia, no només per el seu físic impossible si no perquè no només no qüestiona els tòpics de gènere de la masculinitat sinó que els reforça i redueix la seva pròpia feminitat a una caricatura, l’objecte sexual perfecte.

friends-with-benefits

Confesso que aquest estereotip inabastable m’afecta i em segueix afectant. Fa un temps vaig tenir una conversa amb ma germana en la que ella m’acusava de pretendre ser una cool girl. Vaig pensar molt en el que em va dir i crec que tenia raó: tot i que m’agradin els videojocs i els còmics de superherois és cert que, en segons quins contextos, he explotat aquests hobbies com quelcom del que estar orgullosa. Afirmava que m’agradava Rambo però amagava com a plaer culpable haver vist Orgull i Prejudici múltiples vegades, comentava Ultimate Avengers però ocultava la meva afició per a les novel·les d'Helen Fielding. Quan compartia pis a Costa Rica vaig anar a un club de striptease amb els meus companys de pis perquè no volia semblar una “reprimida”; amb els meus amics de Beijing reia de com parlaven de les seves aventures sexuals, moltes vegades de manera poc respectuosa, perquè volia integrar-me en la seva dinàmica.

El cert és que bec cervesa i menjo hamburgueses i engreixo; no tinc el ventre pla ni el cul perfecte. M’agraden alguns videojocs però no sóc bona jugant. He vist Rambo, Rocky i Terminator però també he vist totes les temporades de Sexe A Nova York. A vegades no em ve de gust follar. Llegeixo còmics de superherois però també chicklit, he llegit fanfiction romàntic de Harry Potter. Els pets que em tiro fan pudor, no sempre estaré de bon humor i disposada a escoltar acudits verds. M’enfado, crido i ploro, a vegades sense massa raó. No sóc una cool girl, perquè la cool girl no existeix.

No crec que admirar a una nena perquè li agradi jugar a futbol sigui més sa que admirar a una nena per què li agrada vestir-se de princesa. No crec que l’estereotip de la cool girl sigui quelcom real, tot i així, com diu Gillian Flynn,  he vist massa pel·lícules escrites per homes socialment ineptes a qui els agrada pensar que aquest tipus de dona existeix i les segueixo veient i segueixo lluitant contra l'expectativa externa i pròpia de no voler-me assemblar a quelcom tan irreal. Aquest tipus d’arquetips encara informen les nostres expectatives a l’hora de relacionar-nos tant amb els altres com amb nosaltres mateixes, i cal ser-ne crítica i superar-los.


T'agrada la nostra feina?

Nora Soler

Nora Soler

Dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva. Il·lustra i escriu per a Zena.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR