Actrius infantils, ansietat i condició humana: 'Where Am I Now?' de Mara Wilson

Mara Wilson solia ser una estrella.

És possible que el nom no us soni al principi; no obstant això, és més que probable que els personatges que va encarnar en la seva infantesa sí ho facin. Pel·lícules com D'il·lusió també es viu, La senyora Doubtfire o Matilda van introduir a la petita Mara a milions d'espectadors, arribant a convertir-se sense exagerar en l'estrella infantil de meitats dels noranta. Les seves aparicions en pel·lícules, però, van començar a ser més esporàdiques cap al final de la dècada, fins al punt de desaparèixer del cercle mainstream després de la seva pel·lícula Thomas i el tren màgic, llançada l'any 2000. La vida de Wilson, a partir de llavors, tornava a ser majoritàriament privada, després d'una ruptura amb Hollywood en la qual, com l'exactriu mateixa sol emfasitzar a les entrevistes, el desencís va ser mutu [i].

Mara-Wilson-image-mara-wilson-36278568-378-500

F: Fanpop.

Internet ha permès a una generació de fans reconectar amb ella, sobretot a través de Twitter. En els últims anys, Wilson ha aconseguit obtenir una reputació d'usuària enginyosa i sempre disposada a comentar temes d'allò més variats –últimament, sobretot polítics–, a més de ser una font interminable de retweets d'humor. D'aquesta forma, l'ara dramaturga/escriptora ha aconseguit aglutinar més de 340,000 seguidors a la xarxa social, fet que ha generat un ressorgir en popularitat dins una audiència potser més underground i menys massiva. Aquesta situació, al seu torn, li ha permès obrir-se més sobre el seu passat com a actriu i sobre les seves experiències amb ansietat i trastorns mentals, lluitant per una normalització d'aquests problemes que encara a dia d'avui costa obtenir. És en aquest context que Wilson publicava a finals del 2016 una col·lecció d'assajos autobiogràfics, Where Am I Now?. Un llibre que tracta tant sobre la fama com del que ens uneix a tots en la nostra experiència humana.

Subvertint Hollywood: Wilson i el trop de l'actriu infantil

Des del principi del llibre, Wilson ens recorda que, malgrat ser una noia més en la seva percepció del món, la seva infància va ser innegablement peculiar. Ens explica com un dia va trobar un vídeo a YouTube sobre ella mateixa de petita, explicant-li una mena de faula improvisada a Robin Williams durant el rodatge de Doubtfire. El vídeo no dista molt de qualsevol vídeo anecdòtic –i, sovint, vergonyós– que qualsevol de nosaltres podem trobar en els nostres arxius familiars: el de Wilson, no obstant això, seria eliminat temps després per violar copyrights de Twentieth-Century Fox. La nostra protagonista troba la situació d'allò més graciosa: «Vaig haver d'enriure-me'n. La majoria de la gent té vídeos ridículs de si mateixes com a infants. Però poques els tenen restringits per Twentieth Century Fox» [ii].

9780143128229

F: Penguin Random House.

A mesura que avancen els assajos de Wilson, ampliem la nostra mirada sobre el món dels actors infantils i comprenem certes pressions a les quals estan exposats, sobretot en el cas de les nenes. Per exemple, gran part de l'èmfasi recau sobre els trops que una actriu infantil femenina ha de complir, com ser mona i un pèl maldestra –fins al punt de fregar el ridícul. És per això que en un rodatge li demanen que digui la paraula uncharacteristically (atípicament) malgrat tenir dificultats per pronunciar-la: la idea és que els espectadors trobessin tendra aquesta imatge de Wilson. Aquesta obsessió per objectivar-la arriba al súmmum quan la seva companyia proclama que la vol convertir en la «propera Shirley Temple» [iii]. En certa manera, aquest fet resulta ser un dels catalitzadors que la portarien a la fi de la seva carrera com a actriu. Wilson volia fugir de papers infantils i anhelava ser adolescent amb l'esperança de poder ser part de narratives més elaborades i multidimensionals. Un moment que, com sol passar, no arribaria.

Wilson també dedica part del llibre a discutir la paradoxal sexualització i desexualització simultània a la qual moltes estrelles femenines infantils es troben exposades: no solament narra com li van preguntar si sabia què és un petó francès a la première de la pel·lícula del mateix nom, sinó que en una altra gala li van demanar què en pensava d'un arrest d'Hugh Grant [iv]. En un altre episodi –amb el més que enginyós títol de «La síndrome Matilda/Puta»–, Wilson narra l'altra cara d'aquesta situació: moltes estrelles infantils –especialment les noies– creixen amb la idea que no haurien de trencar la seva imatge pura i arriben a sentir culpa davant la idea de mostrar desitjos o comportaments sexuals. Un punt de vista que ens ajuda a comprendre per què moltes exestrelles infantils es rebel·len i adopten una imatge molt més sexualizada en aconseguir l'edat adulta. A través d'una narrativa molt més propera del que es pugui esperar, Wilson explica les seves ansietats nascudes de la fama i com va aconseguir alliberar-se a poc a poc d'elles, fent-nos entendre, literalment, on es troba ara.

image

F: Refinery29.com.

Una noia més: la (post-)infantesa de Wilson

El llibre va molt més allà del món de la fama i ens acosta a dilemes afrontats per Wilson tant en la seva infantesa com després de la seva retirada com a actriu. A través dels seus assajos, veiem com Wilson va bregar de petita amb la pèrdua de la seva mare, així com amb les seves pors en descobrir els seus problemes amb l'ansietat i un agut trastorn obsessiu compulsiu. Mantenint un estil a mig camí entre un diàleg intern i una conversa d'escriptora a lector, la nostra protagonista discuteix problemes mentals i inseguretats amb una cruesa tan admirable com necessària, normalitzant-los sense deixar d'emfasitzar que la millor forma d'afrontar-los no és vivint contra ells, sinó amb ells. Si d'una banda Where Am I Now? és innegablement una autobiografia sobre la fama, per una altra és una mena de Bildungsorman en la qual l'escriptora mostra les seves pors i les desafia: «Tothom té por d'alguna cosa, però parlar de la por afebleix el seu poder» [v]. És impossible no connectar amb ella.

Wilson també ens obre una finestra a les seves experiències sentimentals, tant en el terreny de relacions com en l'amistat –en totes elles, l'èmfasi no es troba tant en qui fa les coses bé o malament, sinó en les lliçons tretes d'aquestes experiències. Des de les seves –a vegades fugaces– amistats a l'escola o l'institut fins al seu rotllo d'una nit que no tornaria a veure, passant pel seu nòvio de la universitat. Wilson comparteix amb nosaltres els seus èxits i fracassos, novament amb un missatge darrere: no solament acabem experimentant les mateixes preocupacions i pors, sinó que és normal equivocar-se i tornar a començar. Així mateix, també ens explica les seves experiències com a narradora d'històries/pseudo-monologuista, destacant l'ansietat de no connectar amb el públic i, sobretot, com de normal és que les coses no sempre surtin bé. Wilson és realista, però no grotesca –no idealitza ni exagera, i això fa que la vegem com una més. Si hi ha un leitmotiv que recorre cada assaig, és sens dubte aquest: no estem sols; tots tenim un lloc.

Mara-Wilson-adult-storytelling-brooklyn

F: Brownstoner.com.

A mesura que llegim l'autobiografia i ens familiaritzem amb les aspiracions literàries de Wilson, és difícil no pensar que hi ha un fort element intertextual recorrent cada pàgina: en certa manera, és com si la pròpia Matilda hagués crescut i ens estigués explicant les seves experiències més enllà de la pel·lícula. És molt possible que l'autora sigui conscient d'això, però aconsegueix subvertir aquesta associació tan simplista de manera brillant, recordant-nos que ella és una persona amb una vida més enllà de la celebritat i, sobretot, amb una capacitat innata de normalitzar l'estigma. Cada assaig estableix un pont entre l'autora i els lectors, deconstruint l'idealitzat discurs de la fama, desafiant el trop de l'actriu objecte i, sobretot, recordant-nos que no som tan diferents. Mara Wilson solia ser una estrella. I ho segueix sent.

---

Cites traduïdes de:

[i] Cavan Sieczkowski, “’Matilda’ Star Mara Wilson on Her Break-Up with Hollywood: ‘I Was 13, Awkward, and Gawky,’” The Huffington Post, <http://www.huffingtonpost. com/2013/12/02/mara-wilson-hollywood-breakup_n_4373374.html> [Vist 16 febrer 2017]

[ii] Mara Wilson, Where Am I Now?: True Stories of Girlhood and Accidental Fame. Nova York: Penguin, 2016. p. 4.

[iii] Wilson, p. 53.

[iv] Wilson, p. 16.

[v] Wilson, p. 149.


T'agrada la nostra feina?

Jose Viera

Filòleg i investigador independent amb un màster en estudis anglesos avançats obtingut en la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu treball de finalització de màster va versar sobre representacions d'homes homosexuals majors en els mitjans. Actualment prepara la seva tesi doctoral en representacions neo-victorianes de l'autor Charles Dickens.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR