Cinema tròspid | 'Zombeavers'

M'agradaria ser un home blanc de Nova York per poder plantar-me amb tot el morro del món a les oficines d'una productora de cinema i vendre una idea tan estúpida com la premissa de Castors Zombies, pel·lícula que viu únicament i exclusiva pel seu títol en anglès, Zombeavers. M'imagino Jordan Rubin, el seu director, estant un dia al sofà del seu apartament de New York City veient National Geographic i pensar “CALLA. HO TINC. ZOMBIE BEAVERS. ZOMBEAVERS.”

El director. Mita’l com pateix. Elles són les tres protagonistes, per cert. (Getty Images)

No exagero quan reitero que l'única gràcia d'aquesta pel·lícula es desprèn del seu títol. I no és ni original, ja que Sharknado s'havia estrenat un any abans. Té poc sentit intentar explicar la trama, però vaig a intentar-ho: un parell de camioners bastant inútils transporten material tòxic amb tan mala sort que en un sot de la carretera un bidó d'una indeterminada substància de color verd flubber cau a un riu en el que viuen castors. BOOM: castors mutants assassins zombies. A tot això, les tres protagonistes es dirigeixen a la zona per passar un cap de setmana sense nois i sense mòbils, i per descomptat a ensenyar carn de forma gratuïta.

Molt necessari per la trama.

Molt necessari per a la trama.

Els bros dels quals fugien triguen dues escenes a fer acte d'aparició amb un repertori de bromes patètiques probablement tretes d'un fil de Forocoches. Òbviament es comencen a ficar al llit tots amb tots, i la noia que s’hi nega és atacada automàticament per un castor… mutant? zombie? No queda gaire clar què són, però el que sí que és obvi és que el pressupost per efectes especials està al nivell del de Jesucrist Caçavampirs (sense intenció de fer spoilers d'aquesta vertadera obra mestra, que tard o d'hora caurà a aquesta secció). És difícil arribar a definir amb paraules el nivell de tròspid de les bestioles en qüestió, així que us deixo un parell de captures on se’ls veu en tota la seva esplendor:

Se suposa que és viu.

Se suposa que és viu.

Aquest també és viu.

Aquest també és viu.

La cara d'avorriment dels actors ho diu tot. Òbviament, davant l'amenaça dels castors (i el fet que a un dels nois casualment li han arrencat un peu d'una mossegada), el grup decideix molt sàviament dividir-se en dos, perquè com mana el manual del slasher és el primer pas perquè comenci el drama de debò. Spoilers a dojo: moren. Al primer l’aixafa un arbre, però és el menys greu dels despropòsits.

Decapitant castors, però amb la calma.

Decapitant castors, però amb la calma.

Resulta que la mutació és contagiosa (perquè CIÈNCIA), així que comencen a convertir-se ells mateixos en castors zombies i a atacar-se els uns als altres. Els que queden vius decideixen que la situació, amb la meitat de les seves amistats mortes, requereix de sexe, però són interromputs per 1) un castor que mossega un cable, fa saltar espurnes, crema en flames i comença a calar foc per la casa i 2) una de les noies que, transformada en castora zombie, li arrenca el penis d'una mossegada a un dels bros, i el mata a l'instant. Típic.

The Unbeatable Beaver Girl, volum 1.

The Unbeatable Beaver Girl, volum 1.

En un gir gens inesperat de guió, al final de la pel·lícula només queda viva (o almenys humana) una de les noies. I l'atropella un camió. Fi.

Adéu final girl.

Adéu final girl.

Bé, no és la fi: l'escena post-crèdits deixa entreveure una possible seqüela amb abelles zombies. No puc esperar a veure’n els efectes especials.

Imatges: Captures de la pel·lícula de Freestyle Releasing.

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR