Zack Snyder és un director que crea divisió entre els coneixedors del bon cinema, hi ha qui l'odia i hi ha qui l'odia MOLT.
Què dir d'aquest auteur, amant de la càmera lenta excessiva, la violència excessiva i màxim enemic d'aquell adagi que menys és més? Amb Zack Snyder, MÉS ÉS MÉS, coi, que sembleu tontos. I no hi ha cap pel·lícula de Zack Snyder més innegablement pròpia de Zack Snyder que Sucker Punch.
O millor dit, no n'hi havia cap fins al llançament de la versió allargada directa a blu-ray, ara amb més números musicals i plans a càmera lenta.
Després de dirigir pel·lícules enganyosament passables com 300, Dawn of the dead o l'adaptació -més que digna, tot s'ha de dir- d'una cosa tant inadaptable com Watchmen, Hollywood estava als peus d'en Zack Snyder. I si una cosa es pot admirar d'ell és, sens dubte, els pebrots (en el sentit més mascle del terme) que té per presentar-se a una reunió de productors i dir que la seva propera pel·lícula serà:
- Una producció amb un pressupost de 82 milions de dòlars -el que no sabia és que només en recuperaria uns 30 al cinema.
- Tindrà nazis zombis, robots, samurais gegants, un manicomi i números musicals a lo Moulin Rouge.
- Diferents capes de realitat integrades en una sola narrativa.
- Una banda sonora amb versions de temes cèlebres de la música pop cantades per les protagonistes.
- Tot plegat amanit amb un reguitzell de jovenetes en roba interior.
- I infermeres en roba interior.
- He dit ja que totes aquestes noies en roba interior es passaran la pel·lícula repartint estopa als nazis zombis, als robots i als samurais gegants?
Només imaginant l'estat mental necessari perquè el productor acceptés similar bogeria podem deduïr que la vida d'un directiu de Hollywood faria que El llop de Wall Street semblés una pel·lícula d'Ingmar Bergman de les poc animades. Això o que Legendary Pictures està dirigida per una colla d'adol·lescents sobrehormonats permanentment borratxos.
No obstant això, en Zack Snyder va ser un professional i en comptes d'admetre que aquesta idea era una broma que se li va escapar de les mans, va perpetrar una cinta incoherent, inconnexa, amb la sobtilesa d'una patada a les dents, trufada de fetitxos sexuals poc dissimulats, i que és més un somni febril que una pel·lícula.
Les paraules no fan justícia a la pel·lícula, o sigui que simplement us deixo aquí una sèrie d'imatges que us recordo que formen totes part de la mateixa pel·lícula:
Comencem amb una escena introductòria en un teatre perquè AAAAH RES ÉS REAL TOT ÉS TEATRE SÓC ZACK SNYDER I EM FICARÉ ALS VOSTRES CAPS.
Estic segura que el nostre pare adoptiu alcohòlic i pederasta no ens farà res a mi i a la meva germana per quedar-se l'herència de la nostra mare milionària.
Ups.
Alguien voló sobre el nido de las cuquis. Primera casella de fetitxos marcada: malaltes mentals sexis.
Psicòlogues sexis, per si et va més el rollo Mad Men.
De fet, aquest no és el senyor de Mad Men?
Ah, no, que és tot una obra de teatre.
Espera un moment, què fem al Molino? I per què ningú li ha dit a l'Oscar Isaac que aquest bigotet li queda fatal?
Aparentment al Molino t'ensenyen a ballar ballet en roba interior i portant uns tacons de vertigen.
No fotis que ara es posen a cantar.
DING, DING, DING, APROPIACIÓ CULTURAL (sexi).
Joana d'Arc sado. La resta del número musical mereixeria per si sola una pel·lícula. I seria millor que La La Land.
Jo també ploraria del poc sentit que té això i només portem vint minuts de peli.
Espera espera, què fot aquí el mestre d'en Daredevil vestit de jedi?
SAMURAIS GEGANTS.
LA SECCIÓ DE DISFRESSES SEXIS DEL PARTY FIESTA.
ROBOTS (cuquis).
NAZIS ZOMBIS A VAPOR.
ELS ORCS QUE NO VAN PASSAR EL CASTING DE 'EL HOBBIT'.
UN SMAUG DE BARATILLO.
ROBOTS AMB CARA DE MIRALL PER PODER ENSENYAR MÉS LES NENES CUQUIS.
Les imatges són fotogrames de la pel·lícula.
