La filmografia sencera d'en Paul Verhoeven podria tractar-se a la nostra secció de 'Cinema Tròspid'. El director holandès, que ens ha regalat títols com Robocop, Desafiament total, Instint bàsic o la infame Showgirls, també ens va donar Starship Troopers. A l'any al que entrem, amb la presidència americana que ens cau a sobre, la cinta -és molt carrincló dir 'cinta' per a referir-se a una pel·lícula, oi?- resulta especialment adient. Voleu saber-ne més?
Starship Troopers ens porta al segle XXIII, on la humanitat està gobernada per una autoritat central militar para-feixista, que subjuga la població mitjançant la propaganda oficial. El dret a vot i la plena ciutadania estan condicionades al servei militar previ, en una guerra eterna entre la humanitat i els "insectes" un enemic que s'erigeix en una amenaça externa suficientment potent per a unir la humanitat en la seva contra i fer acceptables mesures extremes de control i militarització.
La pel·lícula aconsegueix caminar per la fina, finíssima línia que hi ha entre la sàtira evident i la sincera admiració. Val a dir que la novel·la de Robert A. Heinlein en la que es basa va ser el primer llibre a entrar a les llistes de suggeriments de lectura de tres dels cossos de l'exèrcit americà. És a dir, ens trobem davant d'una pel·lícula on es representa, sense massa ridícul o admiració expresses, el feixisme militar extrem. Per a alguns, això serà una sàtira evident, per a fans dels marines espacials de Warhammer 40.000 serà un somni humit.
Val a dir que malgrat aquest enfocament la pel·lícula és sorprenentment inclusiva. Ja només al principi ens trobarem amb què a l'exèrcit de la Terra s'hi representen dones i homes de diferents etnicitats, i fins i tot un dels sargents que apareix -un memorable Michael Ironside- té un braç amputat que supleix amb una pròtesi i s'hi representen a persones cegues. Tota aquesta representació de la diversitat funcional obeeix bàsicament a l'enaltiment a la societat de la pel·lícula dels veterans mutilats de guerra, però resulta destacable.
Tot i així, tots els protagonistes de la pel·lícula són més blancs que la llet i més cis-heteros que una pel·lícula d'en Chuck Norris. Els protagonistes semblen sortits d'una línia de productes de Mattel, amb Casper Van Dien i Denise Richards com a Ken i Barbie al capdavant. Destaca l'aparició estelar d'en Barney -Neil-Patrick Harris- de How I met your mother com a oficial psíquic de la gestapo de l'espai, entre moltes altres delícies.
Violència extrema i gratuita contra animals!
Esports!
Càstigs corporals vagament homoeròtics!
Violins de plàstic verd!
La cara d'aquest senyor!
Dutxes mixtes!
Gent de trenta anys fent d'alumnes d'institut!
Propaganda feixi- Televisió de qualitat!
Totes les imatges i vídeos (c) TriStar Pictures.
