Cinema tròspid: ‘L’imperi de les formigues (1977)’

Una història curta del 1905 escrita per H.G. Wells és la inspiració per al film dirigit per Bert I. Gordon L’imperi de les formigues (Empire of the Ants). Pel que he llegit a la Viquipèdia, la intenció de la història original de Wells era reflexionar sobre la petitesa de l’ésser humà mitjançant una història de ciència-ficció ambientada a la selva amazònica, on un poble ha sucumbit a la invasió de formigues hiperintel·ligents.

En una excepció que confirma la regla, la pel·lícula de Gordon és molt millor que la història original. És una obra mestra que permet reflexionar sobre la futilitat de l’existència humana en clau de comèdia. I ho fa mitjançant un elenc de personatges femenins amb entitat i poder. Intel·ligents. Que treballen colze a colze per aconseguir els seus objectius. Decidides. Fortes.

Estem parlant, per descomptat, de les formigues gegants a les que fa referència el títol.

Aquestes formigues apoderades veuran com s’esguerren els seus plans d’expansió pels Everglades de Florida quan arriben a la zona un grup de mascles i femelles humans que, seguint amb la pàtina feminista de la història, són una colla d’imbècils, sense distinció per raó de sexe. Han anat a la zona de les formigues a comprar uns terrenys, convidats per una dona que els vol estafar. Però això és igual, perquè són tan inútils que l’únic que desitges al cap de cinc minuts de llargmeratge és veure’ls morir amb molt dolor i de forma lenta. Els únics que et fan pena són el matrimoni gran. Aquests han de viure.

I és en aquesta situació contradictòria, en el fet de veure com, en una guerra entre espècies, tu et poses a favor del bàndol enemic, el bàndol que t’han ensenyat a odiar mitjançant anuncis d’insecticides i pícnics a la muntanya esguerrats, que reflexiones sobre l’absurditat de la vida.

Així doncs, si voleu ser millors persones, feu un forat d’una hora i mitja a les vostres agendes marcades per l’estrès de la quotidianitat, i mireu aquesta meravella audiovisual plena de:

Dones entrebancant-se mentre fugen corrents per un terreny pla.

161009_ct1

Gent separant-se del grup sense cap mena d’explicació i triant el camí que els portarà a on hi ha les formigues.

161009_c2

Càmeres dins d’un colador que aparenten la visió d’una formiga.

161009_ct4

I, sobretot, plans de formigues dins d’un terrari que es fan passar per formigues a l’aire lliure.

161009_ct5

Totes les imatges són fotogrames de la pel·lícula.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR