Cinema tròspid| La saga 'Crepuscle'

És una veritat universalment coneguda que la saga Crepuscle (2008-2012) és terrible. Per si això fos poc, ho és per partida doble: podem voler arrancar-nos la vida mentre la llegim o mentre la veiem. El món és ple de possibilitats: per doble combo, podem fer les dues coses. La sèrie de novel·les d'Stephanie Meyer segueix les desventures de l'adolescent Bella Swan i el seu nòvio emo Edward Cullen que a sobre és literalment un vampir cobert de purpurina. Com un unicorn, però en negatiu.

És tan dolenta, que l'opinió pública no es posa d'acord a l'hora de decidir quina n'és la pitjor pel·lícula: Crepuscle sembla ser la més icònica, Lluna Nova i Eclipsi les més oblidables, i Trenc d'Alba (que per més inri en són dues, i no una) un autèntic festival. Quan vam preguntar a través de Twitter quina mereixia el títol de Tròspida, Trenc d'Alba (I i II) va sortir vencedora, però més que vots, el que importen aquí són els comentaris que ens vau deixar. Aparentment, hi ha una llista d'elements Extremadament Tròspids que tothom recorda, malgrat que no poguem identificar-ne la pel·licula d'on els  vam veure. Al cap i a la fi, per bé o per malament la saga Crepuscle és part de l'imaginari col·lectiu occidental, i com a tal, deixa de ser un conjunt de DVD per passar a ser Memòria Viva Cultural. És com els ventalls de Locomía, la campanya del reciclatge d'Envàs on Vas o  The Sound of Silence de Simon and Garfunkel. Han transcendit a un pla superior de la cultura meme.

Per tant, i com que em dec als desitjos del poble, avui no parlem d'una pel·licula de la Saga Crepuscle. En parlarem de TOTES. El següent és un recull del pitjor -o millor, depèn de com us ho mireu- que ens ha deixat Crepuscle per la història.

Ah, l'amor adolescent heterosexual entre humans i vampirs, finalment explorat!

Ah, l'amor adolescent heterosexual entre humans i vampirs, finalment explorat!

"Bebès CGI!" i altres horrors

Sí, amics i amigues. Algun dia l'equip de producció de Sumit Entertainment es va reunir i van debatre què li faltava a la saga per acabar de petar-ho del tot. I algú va dir: escolta, com que la filla satànica de l'Edward i la Bella creix molt ràpid, per raons biològiques humanovampíriques, què us sembla si la dissenyem amb CGI. Què pot anar malament? Bé doncs: MALSONS PER TOTA L'ETERNITAT. Però encara hem de donar gràcies que la idea inicial, fer servir una nina, batejada Chuckesmee per raons òbvies, va acabar sent descartada.

És Crepuscle en realitat una campanya d'educació sexual per promocionar l'ús d'anticonceptius o directament l'abstinència? No ho descartem, vist el miracle de la vida: Tot el que passa des de la nit de noces de l'Edward i la Bella i fins que s'apaguen els llums de Trenc d'Alba 2 és absolutament terrorífic. Primer, Edward és incapaç d'ejacular sense destroçar el mobiliari (En primer lloc: com?? I en segon lloc: PER QUÈ?!). Després, el fetus literalment li xucla la vida a Bella des de l'úter. Quan neix, per salvar-li la vida, han de transformar la mare en vampir. No podíeu, no ho sé, adoptar? Però no acaba aquí! Quan Renesmee -el nadó es diu així- neix, l'altre extrem del triangle amorós entre Edward i Bella, Jacob, l'home llop, se n'enamora. Acaba de néixer. I l'home llop... s'enamora... d'un... nadó... en fi. Quan Bella, transformada en vampiressa, l'amenaça, Jacob diu que no hi pot fer res, és "cosa de llops". I efectivament, en una visió del futur d'Alice descobrim que Jacob i el nadó acaben junts.

En fi.

En fi.

Parlant de CGI, quins bons moments ens ha donat. La pell purpurina de l'Edward quan s'exposa al sol, la cara xuclada de Bella a les portes de la mort, l'aspecte esfereïdor de tota la família Cullen a partir de Lluna Nova (em va fer replantejar-me moltes coses) i, encara pitjor, el dels vampirs de Volterra, la manera de moure's i parlar dels quals recorda molt a Eddie Redmayne en el paper de la seva vida a Jupiter Ascending... Ah, i no ens oblidem pas dels homes llop! Gravar les escenes entre la Bella i el Jacob transformat en un gos gros devia ser entre humiliant i hilarant:

Verge santíssima mare de Déu.

Verge santíssima mare de Déu.

Parlant d'imatges icòniques, una de les més recordades és, sense cap mena de dubte, el partit de beisbol, amb Muse com a banda sonora, de Crepuscle. Els Cullen, la típica família Americana! Això i l'escena del "Sé el que ets" (ho sap, ho ha buscat a Google -literalment), "diga-ho".

Pel que fa a la relació tòxica de dependència entre la Bella i Edward, i l'efecte sobre la salut mental d'ella (una depressió que culmina en un intent de suicidi de la qual és rescatada al més pur estil damisela en dificultats, però infinitament més horrible i perturbador), s'escauen més en un article apart que no pas aquí. En aquest article que no escriurem avui també valdria la pena comentar l'aguda misogínia de tota la saga, que es deixa en evidència a si mateixa.

En conclusió, el trospidisme de la saga Crepuscle oscil·la entre l'obra mestra icònica (Crespuscle), el ridícul terrorífic (Trenc d'Alba) i la toxicitat (Lluna Nova i Eclipsi). Per la història queden Chuckesmee i Taylor Lautner interpretant un gos gros. I, si amb això no en teniu prou, recordeu que Crespuscle va engendrar Cinquanta Ombres d'en Grey! Gràcies per tant, Stephanie Meyer.

Imatge destacada: 'Lluna Nova'. Fotograma.

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR