Cinema tròspid | 'La cosa més dolça'

Hi ha molt poques coses que em despertin tants sentiments contradictoris com ho fan les comèdies romàntiques.

I és que la majoria de les comèdies romàntiques són, per què negar-ho, força dolentes. En molts casos, tampoc ho intenten esmenar –lluny d'això, sembla que com més dolenta és una comèdia romàntica, més divertida es fa. Si hi ha alguna cosa que recordo particularment de la primera meitat de la dècada dels 2000 –a part de la meva encara intensa addicció a Pokémon– és la quantitat de comèdies romàntiques fetes per Jennifer Aniston o Cameron Diaz que vaig devorar en aquells temps –tot sigui dit, amb moltíssim gust. Sí, he ajuntat en un mateix paràgraf els conceptes Pokémon i Cameron Diaz.

Dins d'aquesta meravellosa tradició de pel·lícules que, si bé són dolentes, va bé per omplir hora i mitja en dies infinits, una que sempre ha gaudit d'un estatus canònic per la seva trospidesa –i, possiblement, per les mil vegades que Telecinco l'ha emès– és La cosa més dolça (The Sweetest Thing, 2002). Comptant amb la ja esmentada Cameron Diaz (eminència en aquest camp), Christina Applegate (coneguda pel seu rol adolescent a Matrimoni amb fills) i Selma Blair (que ja va aparèixer en una altra magnum opus, Una rossa molt legal), La cosa més dolça es presenta com una pel·lícula disposada a esprémer tot el suc al format comèdic-romàntic. I ho fa: quan una pel·lícula té una mitjana d'un 26% a Rotten Tomatoes [i], molt de treball ha d'haver-hi darrere. A part, la pel·lícula ens dóna un parell d'aspectes interessants en matèria de gènere.

the_sweetest_thing-961168390-large

La cosa més dolça comença fort: la pel·lícula obre amb diversos homes que parlen de les seves experiències sentimentals amb Christina Wellers (Cameron Diaz), seductora professional i experta a trencar cors. Christina, per tant, subverteix un trop masculí des del minut zero, el de casanova. Seguint una estructura que sembla predir el format mockumentary (empassa't aquesta, Matt Groening!), aquesta part inclou joies com un home que pretén trucar a Christina i descobreix que, en realitat, li va donar un número de telèfon fals; un altre home que, en parlar d'ella mentre corre en una cinta al gimnàs, es fot un lletot, o          –menció honorífica!– un altre home que, amb tot l'ego masculí del món, atribueix el seu fallit intent de lligar amb Christina al fet que ella ha de ser lesbiana. Per descomptat que sí, campió!

Curiosament, aquest últim home acaba sent apallissat amb un bat de beisbol per un grup de dones que no dubten a unir forces per espavilar-lo. Això ens porta a un altre eix clau de la pel·lícula: la companyonia femenina. I és que en aquest oli a la tela anomenat La cosa més dolça trobem traços de girl power.

thesweetestthinglesbians

Poc després de l'escena inicial, la narrativa ens redirigeix a Christina i a la seva amiga Courtney (Christina Applegate). Van camí del seu pis, on les espera la seva companya Jane (Selma Blair). Les tres són mostrades com a dones d'èxit –Christina com a decoradora d'interiors, Courtney com a advocada especialitzada en divorcis i Jane amb la seva botiga de roba–; no obstant això, també hi ha temps per mostrar-les com a amigues en hores baixes. En arribar al pis, Christina i Courtney troben Jane plorant després de trencar amb el seu nòvio i no dubten a donar-li suport. Però no no n'hi ha prou. I és que, com a tota comèdia romàntica situada a Sant Francisco, solament hi ha una manera d'oblidar els amors: sortint de festa.

thesweetestthingjanecrying

A la festa, Christina intenta trobar-li una cita a Jane.  Tot i això, es troba amb un noi, Pete, que l'esbronca pels seus bruscs mètodes per lligar. Poc després, veiem que a Christina sembla haver-li agradat l'home i, voilà! –al cap d'una estona es tornen a trobar i Christina convida Pete a una beguda (aquí et quedes, cavallerositat). Encara que clarament hi ha feeling entre els dos, a Christina semblen espantar-li les relacions i, malgrat que Pete la convida tant a ella com a Courtney a un after-party per celebrar les noces del seu germà l'endemà, ella prefereix anar-se'n.

thesweetestthingchristinandpete

L'endemà, les noies tornen a reunir-se per sopar a un restaurant xinès, una escena que aviat desemboca en el –per a moltes i molts– moment inoblidable d'aquesta pel·lícula: la cançó del penis (o «No pot cabre aquí»). En comentar la nit boja que Jane va tenir amb un noi, les noies emfasitzen la importància de lloar sempre la grandària del penis de l'home en qüestió, conversa que aviat porta a una pseudo-flashmob de campionat. Entra vídeo:

La cançó (que inclou joies com «El teu penis és una bomba / El teu penis és un canó / I quan es dispara / Quin daltabaix») presenta dues lectures: d'una banda, és curiós com l'home és reduït metonímicament a un penis –reforçant la figura de Christina com una subversió dels rols de la seducció– i, al mateix temps, com les noies ridiculitzen l'ego masculí; un aire paròdic encara més latent tenint en compte com de forçada sembla l'escena a la pel·lícula. Però mentre es fa la conya, també es presenta una problemàtica –la idea que les dones sempre hagin de complaure l'home i filtrar les seves opinions en el sexe, encara que sigui sardònicament. Potser sigui aquest el punt en el qual La cosa més dolça comença a fallar i a recordar-nos els límits d'una comèdia romàntica.

thesweetestthingintense

Veient que Christina continua pensant en Pete, Courtney li proposa anar a Somerset –on ell es troba per assistir a les noces del seu germà. Després d'un meravellós viatge que res ha d'envejar-li a cap road trip –incloent vestits dignes de senyores que i motoristes que tenen accidents en pensar que Courtney i Christine s'ho estan fent al cotxe–, les noies per fi arriben a la boda. Tot per adonar-se que qui es casa és Pete. Ai Déu Meu.

thesweetestthingwedding

La reacció de Christina és força lògica. S'enfada en veure que Pete no li havia explicat la veritat. Malgrat que la boda acaba anul·lant-se perquè cap dels cònjuges sent res per l'altre, Christina decideix tornar a casa, esgotada tant físicament com emocional. Aquí la narrativa podria haver-nos sorprès i haver-se centrat en una recuperació de Christina centrada en la seva pròpia agència i independència –per descomptat, hauria estat una forma interessant de trencar el motlle de les comèdies romàntiques. Però ja estem demanant molt.

thesweetestthingnewencounter

Flashforward: un temps després, Pete aconsegueix trobar l'adreça de Christina a la botiga on les noies havien comprat la seva roba de senyores que i decideix anar a buscar-la. Christina es mostra de nou reticent, aquesta vegada més per por al compromís, però finalment es deixa portar i decideix donar-li una oportunitat en una escena en la qual, interessantment, torna a jugar amb l'ego masculí de Pete en insinuar-li que podria besar millor. Novament, flashforward i ens trobem a Pete com els homes de l'inici, explicant-li a una càmera com ha estat la seva experiència amb Christina –aquesta vegada, però, Christina, les noies i el seu germà apareixen i ens fan veure que la seva relació ha tirat endavant. Aaaai..!

thesweetestthinghappyending

La cosa més dolça podrà ser cutre, però proposa un plantejament amb potencial per desmarcar-se d'altres comèdies romàntiques. Al final de la pel·lícula, les tres protagonistes acaben aparellades feliçment: no és que això sigui ni molt menys dolent, però en totes les ocasions que l'he vista –no diré quantes perquè ja he deixat el meu gust força en evidència– sempre m'ha fet pensar que fa malbé tot el potencial que podria tenir. Així i tot, proposa algunes alternatives i, sobretot, no deixa de ser un megapla si les ganes de peli petarda ens tempten –la qual cosa ja té mèrit per si mateix, no?

Ja fa un temps, però, que Telecinco no l'emet…

Tots els fotogrames corresponen a la pel·lícula llevat de la primera imatge de l'article i la destacada, que són de caràcter promocional.

---

"The Sweetest Thing (2002)," Rotten Tomatoes, <https://www.rottentomatoes.com/m/sweetest_thing/> [Vist 8 Des 2016]

Jose Viera

Filòleg i investigador independent amb un màster en estudis anglesos avançats obtingut en la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu treball de finalització de màster va versar sobre representacions d'homes homosexuals majors en els mitjans. Actualment prepara la seva tesi doctoral en representacions neo-victorianes de l'autor Charles Dickens.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR