Cinema Tròspid| 'Hot Milk'

Crec que en Ricardo Bofill Jr. hauria d'escriure la secció de cinema tròspid setmanalment. Li faré arribar una proposta formal, però com que no crec que accepti, de moment parlaré una mica de la seva pel·lícula Hot Milk (2005).

"La meva pel·lícula és un conte modern. He volgut explorar el món de l'excés i la festa a través de la innocència pura i virginal d'una bella nena de poble."

Ricardo Bofill Maggiora, home que fa cosica, a El Mundo.

Bofill, auteur.

Cosica. (diezminutos.es)

L’auteur d'aquesta obra mestra del tròspid és, com dic, en Ricardo Bofill Jr. Si, com jo, esteu perduts al món del salseo rosa, un resum: fill de l'arquitecte Ricardo Bofill, definit com l’“etern enfant terrible”, arquitecte, tertulià de televisió, escriptor, director de cinema, totes les professions que es puguin comprar amb diners. Exparella de la Paulina Rubio i exmarit de la Chabeli Iglesias Preysler, filla del Julio Iglesias i la Isabel Preysler (estic descobrint móns fantàstics; gràcies, Viquipèdia). En algun moment, l'addicció a les drogues va fer que es retirés de la vida mediàtica. I aquí estem.

El guió no era important. Els vaig dir als actors que durant el rodatge el llencessin a les escombraries”, explica Bofill. És obvi. I mirant Hot Milk queda clar que la trama tampoc era important. Ni les actuacions. Ni la cinematografia. Ni l'estètica. No sé què era l'important.

Algunes dades sobre Hot Milk:

  • Bofill la defineix com una combinació entre el conte de Ventafocs i Pigmalió. No sé per on començar.
  • Comparteix el rècord a pel·lícula més premiada pels Premis Godoy (guardons a les pitjors pel·lícules espanyoles de l'any) amb FBI: Frikis Buscan Incordiar, de Javier Cárdenas. Pitjor Director, Pitjor Guió, Pitjor Banda Sonora, Pitjor Direcció Artística, Pitjors Efectes Especials, Pitjor Vestuari, i Pitjor Perruqueria i Maquillatge. I això que competia amb altres obres mestres com El sorprendente mundo de Borjamari y Pocholo o Kibris: la ley del equilibrio.
  • La producció va comptar amb el suport de Televisió de Catalunya, l'Institut de Crèdit Oficial, l’Institut Català de Finances, l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals, i l’Institut Català dels Indústries Culturals. Perquè cal apostar per la cultura i el talent nacional.
  • Alguns dels seus personatges: Panorámix, traficant de persones i droga que organitza viatges eroticofestius a Eivissa i segresta la protagonista. Washaba, malvada lesbiana multimilionària. Tanit, senyor que endevina el futur tocant-li els mugrons a les dones.

ART.

A hores d'ara, probablement estigueu desitjosos de conèixer quina trama va idear la mastermind de Bofill per donar cabuda a tot això. Com que no hi ha res millor a fer un diumenge que desxifrar endevinalles narratives, i no em veig capaç de millorar les paraules del propi auteur, us deixo la sinopsi oficial:

“La bella Esther (Ana Turpin) treballa en una vaqueria perduda a les muntanyes. A ella li fascina ballar. I comença la història. La seva empresa aquell mateix cap de setmana va a una convenció làctica a Madrid amb el grup de ballarines-companyes que anuncien la marca de la llet: “Hot Milk!”. Esther està tan nerviosa que no aconsegueix munyir i per això “el dolent”, el seu cap, el senyor Lahuerta (Vicente Gil) la castiga i les noies se'n van sense ella! Afortunadament s'han oblidat el “GLOBUS-VACA”, una pilota promocional de Hot Milk... L’Esther s'ofereix per portar-la però el senyor Lahuerta no la deixa anar, fins que l’Esther després de molt insistir, ho aconsegueix. Comença el seu viatge.

Impressionant sentit de l'estètica.

Impressionant sentit de l'estètica.

A l'aeroport coneix a en Panorámix (Sergio Pazos), un “home màgic”, traficant de persones, que cobra per portar Cluberos drogats a les discoteques de les illes. Una de les seves places queda vacant i enganya l’Esther perquè s'uneixi al grup. Els Cluberos s’emporten l’Esther a Eivissa!

Allà l’Esther coneix un grup de “monstres moderns”, pseudo-fatxendes drogates: la Grace (Vanesa Otero), l'enganya des del primer moment; la Washaba (Laura Domínguez), “dolenta” fascinant i misteriosa; l’Álex (Iván Morales), un boig de la nit, de les drogues, del sexe; El Rata (Eloy Yebra) i l’Álvaro (Zoe Berriatua), dos bojos que estan més al cel que a la terra; la Lula (Macarena Gómez), una boja simpàtica; el Transformator (Marcos Canas), les drogues el transformen cada cinc minuts; en Tanit (Enrique San Francisco), fals predicador del nou somni hippie trasnuitat; i en Lucas (Daniel González), un bon noi. Tots ells intentaran engalipar-la per satisfer els seus desitjos personals. I al final, aconseguirà l’Esther decidir a quin costat de la vida es queda?”

Ho sento.

Ho sento.

Personalment, el meu preferit és el “fals predicador del nou somni hippie trasnuitat”, però això va a gustos. El diàleg de la pel·lícula és, així aproximadament, 50% acudits misògins i homòfobs de cunyat i 50% directament incomprensible. No sé com se li va poder escapar a Bofill, ja que quan li deixaven escriure a La Vanguardia va solucionar a un article tots els problemes del feminisme.

No puc tancar aquest article sense recomanar-vos llegir almenys la sinopsi de Nietzsche, una altra Obra d'Art del mateix autor. I també demanar perdó pels píxels, per motius que no comprenc no hi ha material de Hot Milk en 4K. 

Imatges: Canónigo films. Imatge principal: Fimotech.com.

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR