Cinema tròspid | 'Dracs i Masmorres'

L'Imperi d'Izmer porta temps dividit. Sota el govern dels Mags, un grup elit d'usuaris de la màgia, els plebeus, que no en ténen, són poc més que esclaus. La jove emperadriu d'Izmer, Savina, vol la igualtat i la prosperitat per a tots, però el malvat mag, Profion, té altres intencions...

Dracs! Masmorres! Jeremy Irons mirant a càmera!

Abans de començar, un disclaimer: no he vist Dungeons & Dragons (dir. Courtney Solomon) com a fan del joc de rol clàssic, sinó com una aportació clau a no un sinó dos gèneres que tants moments tròspids ens han donat: les adaptacions de jocs a la gran pantalla i les adaptacions fantàstiques beneïdes amb la presència de Jeremy Irons. Dungeons & Dragons és una producció de New Line Cinema de 2000; a l'any següent ens portarien La Germandat de l'Anell, i cal suposar que allà tenien els experts.

Com les millors pel·lícules del gènere, seure's a analitzar per què és dolenta li treu tota la gràcia; el millor que puc fer és recomanar-la per la bajona del diumenge a la tarda, quan comences a sentir que se te'n va la vida i res, excepte Jeremy Irons cridant així perquè sí, pot tornar a motivar-te. Vegem, doncs, per què has de dedicar dues hores de la teva vida a veure Dungeons & Dragons.

1. L'estètica

Els fans del power metal teniu el logo. Els fans de les coses que brillen teniu el vestuari de l'emperadriu Savina (Thora Birch), a mig camí entre Amidala i Bombolla de Freixenet. Pels la resta de mortals, un dels dolents porta pintallavis blau perquè sí.

2. Jeremy Irons fent coses

La pel·lícula comença així:

vlcsnap-00231

vlcsnap-00235 vlcsnap-00236vlcsnap-00240
vlcsnap-00246

vlcsnap-00250

vlcsnap-00253

Els cranis al terra són una declaració de principis estètics. (Font: Dungeons & Dragons)

Subtil. Potent.

3. La pujada d'ego

És difícil imaginar un univers en què Dracs i Masmorres hagués estat una pel·lícula bona. Sent una adaptació del joc de rol del mateix nom llançat l'any 1974, els productors tenien un univers, classes i races de personatges ben coneguts amb els quals crear qualsevol tipus historia. Van apostar per la clàssica missió per aconseguir un objecte que es desenvolupa mitjançant missions secundàries per aconseguir altres objectes, amb batalla final en una torre inclosa. Hi ha bons i dolents, i per si no els reconeixes -és cert que tots posen la mateixa passió en actuar, i que els bons tampoc fan res especialment bo- t'ho deixen clar al principi. Dominar el món: dolent. Donar drets als plebeus: Bé.

Fins i tot si mai has jugat a rol, vist el panorama tindràs ganes de fer una partida. Total, ho faràs una mica millor segur.

vlcsnap-00288

Juguem a la botifarra, vull dir, derroquem el règim (Font: Dungeons & Dragons)

4. Una delícia per als sentits

Els efectes visuals fan que Once Upon a Time o Teen Wolf semblin obres mestres, i el foc dels dracs recorda sospitosament als gràfics del videojoc de Harry Potter i la Pedra Filosofal -en particular el primer repte, quan aprens l'encanteri Flipendo. Si no us ho creieu:

5. Un ric tapís intertextual

Totes les escenes recorden a una altra cosa, de les escenes del Senat Galàctic i de la cantina de Star Wars a les urpes retràctils de Wolverine a l'armadura de Damodar (Bruce Payne). No obstant això, no puc deixar de pensar en els episodis de Community sobre Dracs i Masmorres, i en com Snails (Marlon Wayans) actua constantment com Troy Barnes a la famosa escena de "em plora el cervell":

6. Busqueu problemes? Doncs escolteu el nostre lema.

Jeremy Irons i Bruce Payne encarnen al duo dinàmic maligne de Profion i Damodar, el mag colpista que vol dominar els dracs i el món en general i el seu braç fort, amb una barreja d'entusiasme, delit, ironia i un estar morts per dins que no tornaríem a veure fins a Jupiter Ascending. Tots dos són actors de formació clàssica, acostumats a interpretar personatges de Shakespeare. Saben que això és una absoluta merda, però han vingut a passar-s'ho teta. Payne, amb el seu pintallavis blau i els seus paràsits tentaculars a les orelles, es passa la pel·lícula murmurant. molt. lent. Irons rescata el seu paper d'Scar a El Rei Lleó i l'interpreta com si estigués sota els efectes de l'speed: crida, riu, sospira, murmura i s'enfada com Carlos Latre imitant a l'Eddie Redmayne com a Balem Abrasax. Per sort, podeu veure el seu millor moment, acuradament seleccionat:

HI HA-RA-HAHAHA!!!!!!!!!!!!!!!!

7. Sí, i a més...

Dungeons & Dragons és un festí de vestuari terrible i frases per recordar, però per més inri té més dones i gent de color que la majoria de pel·lícules fantàstiques -encara que una sigui una elfa amb pits a l'armadura d'aquests que se't claven a l'estèrnum.
I per si us sap a poc, se n'ha anunciat una altra per a l'any que ve. Dale.


Imatge principal: Subscene

Jana Baró

Jana Baró

Doctoranda en literatura anglesa d'entreguerres. Fent recerca sobre història, moda, fandom i comunitats lectores.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR