Cinema Tròspid | 'Captain America' (1979)

Està bé que es publiqui aquest article un diumenge, perquè així si no us convenç la pel·lícula d'Antena 3 per fer la migdiada podeu posar-vos Captain America de 1979.

A la premiere de Capità Amèrica: El Primer Venjador, allà pels tendres inicis de Marvel explotant innocentment el seu univers cinemàtic, hi havia un senyor americà amb pinta de xèrif forestal, clarament fora de lloc, somrient de forma una miqueta estranya i vestint una corbata de Capità Amèrica. Era Reb Brown, l'actor de sèrie B (o Z) que la CBS va triar per interpretar a Steve Rogers a la pel·lícula del 1979. Famós (a casa seva) per altres èxits com Ssssilbido de muerte (1973), aparentment era conegut per cridar com un desesperat en les escenes d'acció. Què podia sortir malament?

Reb Brown i la seva dona a la premiere de 'Capità Amèrica: El primer venjador" (imdb.com)

Reb Brown i la seva dona a la premiere de 'Capità Amèrica: El primer venjador" (imdb.com)

Tot. Tot va sortir malament. Captain America (1979) és un crossover entre la història original del superheroi i Vigilantes de la playa, però amb menys acció que una pel·lícula de Cine de Barrio. La seqüència inicial mostra a Steve Rogers conduint la seva furgoneta per la costa californiana amb música setentera de fons, surferos inclosos. Aparentment, en aquest univers Steve és un exmarine que es dedica a viatjar repartint dibuixets que fa en la seva llibreteta. No és precisament un lifestyle intens, i a cap moment hi ha enfrontaments tibants ni baralles mínimament perilloses. Reb Brown es passeja per les escenes posant, ensenyant múscul, amb cara de circumstància. Cada línia de diàleg sona exactament igual: com si volgués morir allà mateix.

Steve Rogers. L'heroi sense ganes de viure.

Steve Rogers. L'heroi sense ganes de viure.

A Steve no li interessa el rotllo del sérum i marxa amb la seva furgo i la seva música, sense comptar amb que òbviament hi ha dolents dolentíssims que volen acabar amb ell (no he entès per què, tinc moltes preguntes). Recordeu Los Autos Locos? He rememorat la meva infància veient els malvats de Captain America ruixar les corbes d'una carretera amb gasolina perquè la... Rogersneta? Furgamérica…? caigui per un precipici.

Oops.

Oops.

Avança la pel·lícula i seguim sense entendre què té això a veure amb Capità Amèrica, però llavors es descobreix que Steve és fill d'un agent de l'FBI (o jo què sé, no estava gaire atenta), a qui deien “Capità Amèrica” perquè era tremendament patriòtic. Lo normal. L'amic del pare, científic de torn, li explica a Steve que el seu pare va crear el sèrum etcètera, etcètera. “Era un súperlluitadorcontraelcrim?!” exclama Steve, amb l'expressivitat d'un bolet Stinkhorn. Sí, i només tu pots agafar el seu relleu, perquè ADN, i perquè aixíns són les coses. Alerta perquè hi ha una (1) científica dona, d'un total de dos (2) personatges femenins, clarament perquè una d'elles és massa jove per ser l'interès romàntic, i necessitaven a una segona.

"Hola, sóc aquí perquè nohomo."

"Hola, sóc aquí perquè nohomo."

Steve té un amic, que no és el Bucky, és un Amic Random, que posseeix uns fotogrames que els dolents necessiten per construir una bomba de neutrons. Ja he avisat que res tenia sentit. La qüestió és que pim, pam, maten l’Amic Random. Com podeu veure, Steve està destrossat quan truca a la policia després de trobar-lo mort:

"Una hawaiana i una barbacoa, siusplau."

"Una hawaiana i una barbacoa, siusplau."

Llavors ve una escena de persecució, però és de nit i no es veu res. Els dolents aconsegueixen el seu objectiu maligne i Steve cau per un barranc amb la seva moto, i queda fet un desastre. El porten amb el senyor científic, i el que va passar després et sorprendrà.

Quan et diuen que tens súperpoders.

Quan et diuen que tens súperpoders.

ATENCIÓ perquè ve la millor escena de la pel·lícula. Steve es baralla amb uns senyors, qui sap per què, a una càmera d'un escorxador on emmagatzemen les vedelles penjant de ganxos. La coreografia de la baralla és del nivell de Fist of Jesus amb extra de música psicodèlica. Steve fuig, literalment, fent servir un ganxo de vedella com a tirolina.

Res a envejar a Captain America: The Winter Soldier.

Res a envejar a Captain America: The Winter Soldier.

Després de veure que li mola això de ser un heroi, accepta ser el nou Capità Amèrica i li donen el vestit (basat en un dibuix que ell mateix va fer) i l'escut (que és transparent perquè sí). També li tunegen encara més la furgo perquè es passegi per Amèrica combatent el crim EN UNA FURGONETA TUNEJADA, de la qual pot LLANÇAR-SE EN UNA MOTO TUNEJADA capaç de tirar coets, anar molt ràpid i convertir-se en parapent. Un helicòpter el persegueix durant molta, molta, molta estona. Perquè ja que l’havien llogat havien de treure-li profit.

Broom broom.

Broom broom.

A tot això reapareix la científica, ara en vestit de bany, per demostrar l'heterosexualitat de Steve. No hi ha cap tipus de trama romàntica, simplement es petonegen a la platja.

Posant per Google Earth.

Posant per Google Earth.

Aparentment Capità Amèrica té poders, però el més extraordinari que fa en tota la pel·lícula és matar un dolent aixafant-lo entre dues vedelles i vessar gasolina pel terra perquè els dolents rellisquin. També arrenca una porta per salvar les dues dones que, òbviament, han segrestat. No a una, no, a les dues.

Què feliç que és.

Què feliç que és.

Steve Rogers porta pantalons de campana i shorts de tennis durant tota la pel·lícula. I salta d'helicòpters amb una moto. I porta un walkie al cinturó com els senyors que es posen allà el mòbil. I encara així, la película es pura brossa.

L'heroi d'un poble.

L'heroi d'un poble.

 

Imatges: CBS.

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR