Cinema tròspid | 'Birdemic: Shock and Terror'

El somni de la raó crea monstres, assenyalava Goya, i el director James Nguyen no podria estar-hi més d'acord.

Per homenatjar el seu ídol, Alfred Hitchcock, i per advertir dels perills del canvi climàtic, va decidir deixar que el seu sentit de l'estètica i el seu sentit comú fessin la migdiada una estona i va crear la que podria ser la millor pitjor pel·lícula de tots els temps: el llargmetratge de terror eco-apocalíptic Birdemic: Shock and Terror (2010).

En un sublim exemple de mala edició, il·luminació i so, Birdemic agafa -més o menys- la trama de Els ocells i la barreja amb El dia de demà i Una veritat incòmoda: les conseqüències del canvi climàtic en els ecosistemes -extincions, migracions, espècies invasores- han provocat que les àguiles mutin i es tornin a) agressives i b) explosives.

Però no ens avancem als esdeveniments.

La primera meitat de la pel·lícula narra com Rod (Alan Bagh, que intenta actuar però no en sap), un suposadament encantador enginyer i venedor de programari, es retroba amb la seva companya d'institut, Nathalie (Whitney Moore, que no es molesta a actuar però podria), una model de llenceria. Aquí hauria d'assenyalar que el director havia treballat amb programari. Hm. Per descomptat, s'enamoren: en les seves múltiples i agòniques cites s'expliquen els seus somnis -tenir deu gats, diu ella, i ser milionari, diu ell. Veure per creure:

vlcsnap-2017-07-21-14h47m22s671

vlcsnap-2017-07-21-14h47m38s710

Una empresa bilionària compra l'empresa de Rod, i tots els treballadors es converteixen en milionaris. Ho celebren com la situació mereix: amb una escena d'aplaudiments que ni les de Harry Potter quan Gryffindor guanya el trofeu de les residències.

Després de veure Una veritat incòmoda amb els seus amics, Rod decideix fer el que cal per frenar el canvi climàtic i dissenya panells solars revolucionaris que funcionen amb nanotecnologia. Com va dir el savi, "la cencia no se ace sola: ahi que acerla". Tot sembla anar bé, i se'ns delecta amb un magnífic número musical que tant de bo es projecti al meu funeral.

Però els panells solars no són suficients per frenar el desastre mediambiental que hem provocat, i les àguiles mutants ataquen la població mundial (representada per la població de Half Moon Bay, Califòrnia).

La segona meitat de la pel·lícula segueix els protagonistes en una fugida FRENÈTICA, durant la qual rescaten nens orfes, roben en supermercats, són atracats per un senyor (que mor de seguida) i van de pícnic. Al costat dels seus aliats, Ramsey (Adam Sessa) i Becky (Catherine Batcha), es defensen dels ocells valerosament amb penjadors, en el que ja s'ha convertit en una escena icònica.

La tragèdia aguaita. No puc descriure l'escena, així que traduiré el diàleg per als que no parleu anglès:

- On és la Becky?

- Se n’ha anat a cagar. La Nathalie l'està vigilant. Ets molt bon tirador. Com és que ja no ets marine?

- Em vaig cansar de tanta puta matança a l'Iraq.

Becky, per descomptat, mor immediatament. Ramsey, desesperat, emprèn una missió suïcida -i profundament estúpida- per salvar els passatgers d'un bus, i aconsegueix que els matin a tots.

vlcsnap-2017-07-21-14h52m05s868

Els diferents personatges amb els quals es troben -un ornitòleg i un hippie que viu en una caseta del bosc però que parla amb l'autoritat que Nguyen li ha concedit- confirmen la teoria que s'ha repetit una i altra vegada:

Per les seves activitats relacionades amb els combustibles fòssils, l'home ha causat el canvi climàtic. Està matant la vida i la mateixa terra. L'espècie humana ha de deixar de jugar a ser el cowboy de la natura. Hem d'actuar com astronautes; navegants espacials tenint cura de la nostra nau, la terra.

No hi ha paraules.

Nathalie, Rod i els orfes arriben finalment a la platja, on veuen com els ocells marxen sense cap explicació. Estan fora de perill.

O no?

moviehead pictures


Imatge principal i captures: Moviehead Pictures.

Jana Baró

Jana Baró

Doctoranda en literatura anglesa d'entreguerres. Fent recerca sobre història, moda, fandom i comunitats lectores.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR