Cinema Tròspid| 'Bimbo Movie Bash'

Hi ha una foto per internet amb el següent missatge: Next time you are afraid to share ideas remember someone once said in a meeting let’s make a film with a tornado full of sharks ("La propera vegada que tinguis por de compartir les teves idees, recorda que una vegada algú en una reunió va dir "Fem una pel·lícula d'un tornado ple de taurons""). Si us plau, que algú canviï la part final per: "recorda que algú una vegada va dir: "Fem la pel·lícula Bimbo Movie Bash"".

Per on començo… la pel·lícula, estrenada el 1997, està dirigida per Mike Mendez i Dave Parker. Entre altres obres de Mendez hi ha Lavalantula -taràntules gegants que escupen lava-, perquè us en feu una idea. En la filmografia de Parker destaquen les pel·lícules de terror com Els morts odien els vius o Colinas Sangrientas. Entre el repartiment, cal destacar… (això serà difícil també) dubto que ningú es prengués molt de debò els actors després d'això, jo no m'hagués atrevit a aparèixer per un altre càsting. Probablement ni assistir a un altre menjar familiar. En fi, entre els actors destacaria Ian Abrecrombie, que va aparèixer a Jurassic Park II, va posar la seva veu a pel·lícules com The Clone Wars i Rango i va tenir un petit paper a els Mags de Waverly Place. Troy Donahue, Adrienne Barbeau i Michelle Bauer són uns altres dels protagonistes.

Vaig descobrir aquesta pel·lícula fent una mica de recerca per la xarxa respecte a cinema tròspid, la descripció deia: "Un grup de dones de l'espai exterior decideixen venjar-se de tots els homes masclistes de la terra". Després de llegir això la decisió estava presa, aquesta era la escollida. No esperava una gran pel·lícula reivindicativa ni molt menys, però tampoc esperava el que vaig veure. Tota la pel·lícula és una gran ironia.

Les dones de l'espai exterior que vénen a salvar-nos del patriarcat no són qualsevol tipus de dona, són bimbos. Aquest nom, que gens té a veure amb el pa de motlle, és un terme utilitzat en anglès per denominar a les “ties bones”, però és un adjectiu bastant despectiu perquè indica que la dona és atractiva però que no es posseïdora d’una gran intel·ligència. Com a dones atractives que són calia explotar això i el vestuari o falta d’aquest (de vegades tant que pensava que estava veient una “pel·lícula per a adults”) ja s'encarrega d'això, sexualizant i objectivant el cos de la dona, precisament contra el que se suposa que vénen a lluitar. D'altra banda, els homes tampoc queden molt ben parats: no mostren una gran agudesa mental i la poca que tenen desapareix cada vegada que veuen  una Bimbo. A més, apareixen dedicant-se a activitats molt “masculines”, com tallar llenya, sense samarreta per descomptat. En resum, que ni masculinitat ni feminitat estan especialment ben representades.

Un altre dels grans misteris de la pel·lícula són els inesperats canvis d'escenari. Tot comença als Estats Units on la nau de les Bimbos ha aterrat, de sobte estem a la selva on hi ha un grup de dones (també molt atractives i amb poca roba) que es dedica a aniquilar homes i sense previ avís o cap lògica en una altra escena ens porten al futur, és tot molt random.

I parlant de coses il·lògiques i random. En una de les meves escenes preferides de la pel·lícula, dues de les Bimbos van passejant per la platja i una d'elles es queixa de mal d'esquena. La seva companya com a remei contra el dolor li suggereix ballar i ambdues comencen a ballar, aquesta dansa s'estén a tots els personatges de la pel·lícula i ens delecten amb una sèrie d'escenes de gent ballant sense motiu aparent, simplement perquè sí. Altres imatges de la pel·lícula també són dignes d'esment. Per exemple, la base secreta de rastrejament d’extraterrestres al Pol Nord té com a sigles en anglès S.A.N.T.A, aquestes sigles estan pintades en vermell i decorades amb neu i cada vegada que apareix la base sona una música molt nadalenca. De tant en tant a la meitat d'una escena apareixen unes mans passant-se un ovni, com si es tractés del pintball, o quan algú fa un comentari aparentment graciós apareix la frase: insereixi la seva pròpia broma aquí.

En resum, deixant enrere les crítiques, la pel·lícula com a cinema de sèrie B està bé, no va ser pensada per ser un blockbuster i tenint en compte al seu baix pressupost no us sorprendrà amb grans efectes especials. El que sí podeu esperar és riure i fascinació davant tanta incoherència.

Totes les imatges són fotogrames de la pel·lícula, llevat de la principal, que és un cartell promocional de la pel·lícula.


T'agrada la nostra feina?

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR